26 de març 2007

Allonsanfansdelapatri

(26.3.2007) La candidatura de Segolène Royal (una fita històrica per a la lluita per la igualtat de la dona) ha anat perdent aire amb el pas dels mesos. El tauler de joc està escorat cap a la dreta: Bayrou (la sorpresa centrista), Sarkozy (el flic de les solucions autoritàries) i Le Pen (poderós hereu de la tradició del feixisme francès)... Amb aquest panorama, a madame Royal no se li acut res millor per reanimar la seva decaiguda campanya que embolicar-se amb la bandera i la Marsellesa: que cada franceset se sàpiga par coeur l’himne revolucionari i tingui una bandera a casa seva; no diu on, però se suposa que en un lloc d’honor… Gran recepta, vive la France, monsieur, per a les malalties que pateix França: una bona dosi de bandera i himne ho curen tot. El truc: ara resulta que l'esquerra ha reconquerit el dret a cantar la Marsellesa, suposadament abduïda per l'extrema dreta. Vaja, que ens acaba de servir una indigesta ració de nacionalisme disfressat de progressisme i patriotisme social. Ara, qui li diu a Rajoy i seus patriòtiques huestes que la bandera i l'himne de l'Espagne són símbols que pertanyen a tots i que és nefast barrejar-los amb l'activitat partidista? Madame Royal, "la Zapatera", filla i néta de militars, va créixer a l'ombra de la bandera tricolor i s'ha abraçat a ella per remuntar en les enquestes. Potser sigui un bon recurs de marqueting electoral a la desesperada, però és una perillosa proposta política, tirant a patètica. El nacionalisme sàviament agitat i manipulat és un bon camuflatge quan el missatge racional no il·lusiona la societat. Nosaltres en sabem alguna cosa, d’aquesta tècnica… Banderes al vent, himnes a tot volum, paraules grandiloqüents, patriotisme vibrant, desfilades... Sovint només amaguen un gran buit. De París ens arribarà aviat una nova moda... De l'haute coûture hem passat a la street-coûture per a les èpiques manifestacions en defensa de la pàtria amenaçada. De Chanel a les banderes prêt-à-porter... Nous sommes foutus!

1 comentari:

JR&OC ha dit...

Il y a beaucoup de nationalismes en Europe qui sont "anti". Nés dans les siècles de la construction des grandes nations-état européennes et véritables causantes des désastres de 1914, de la néfaste paix de 1919, de la postérieure vengeance allemande mêlée avec le nazisme... Mais la même idée de l'Union européenne, avec tous ses clair-osbcurs, est le meilleur vaccin contre ces nationalismes. Même contre les excès du neo-nacional-catolicisme espagnol. Je crois plutôt que le drapeau français qu'agitent Sarkozy ou Segolène Royal est seulement une estratégie electorale. Mais il est préoccupant de voir avec quelle facilité (étonnante) les drapeaux cachent les idées…