L'Estatut de la señorita Pepis

(16.3.2007) El camí de l’infern està empedrat de bones intencions. El Govern espanyol ha encarregat als seus advocats un informe sobre l’Estatut, per presentar-lo als magistrats del Tribunal Constitucional. Sabent com saben que n’hi ha uns quants que ja estan esmolant ben bé les eines (un arsenal de navalles d’afaitar, tisores de podar, ribots o turbo-segadores), l’informe ha optat per minimitzar l’Estatut. Res, home, res, que això de l’Estatut no és gran cosa, són només quatre gotes, una mena de gran declaració d’intencions que no ha d’espantar ningú perquè al final el "Gobierno de la Nación" té les mans lliures per fer el que vulgui (democràticament, clar). Que si els catalans diuen que són una nació això no és res més que definir com es veuen a ells mateixos, res més: en tot cas són una nacionalitat amb dret a l’autonomia. I els compromisos d’inversió pública? Res, són quatre apunts que ja s’aniran concretant cada any “si las Cortes Generales con plena libertad consideran oportuna su inclusión. decidiendo libremente la cuantía de la partida”. L’informe està adreçat probablement a aquests magistrats conservadors del Constitucional que el PP utilitza com a peons de la seva destructiva estratègia. I per mirar de tranquil.litzar-los (ja me’ls imagino estirant-se dels cabells al seu despatx, renegant a cada línia, donant cops de puny sobre la taula de caoba amb santa i constitucional indignació…), l’informe converteix l’Estatut en una mena d’artefacte devaluat, una carta als reis, una joguina inofensiva. L'Estatut de la señorita Pepis. Potser aquests guardians de les essències constitucionals es quedaran més tranquils i relaxats per emetre el seu dictamen, però em temo que l’informe tindrà la virtut de provocar més d'una i de dues crisis nervioses: si això és el que escriuen els defensors de l’Estatut, millor ni pensem en el que escriuran els que estan íntimament convençuts que el primer Estatut ja era excessiu… Vaja, que entre l’Estatut, la Renfe, els aeroports, les inversions i uns quants ensurts més, a aquest pas l’esquerda de desafecte constitucional s’anirà eixamplant en una o dues generacions. L’efecte serà lent però tan poderós com imparable: ens anirem allunyant. Les passades de segadora tindran el seu eco quan cantem “Els segadors” els propers anys.