(9.3.2007) Un apunt breu, només de contrast, a 24 hores de què comenci el gran espectacle de l’apocalipsi en directe, als carrers de Madrid i la “mani per la llibertat”... Al darrera del país de la bronca perpètua i del totxo alegre, hi ha un altre país. D'una altra dimensió. Un país que somia amb ser Suècia i dóna crèdits tous als estudiants. Que comença a aprendre a preguntar-se seriosament què en fem d’aquest Al.là que potser va arribar sense papers però ja s’ha empadronat aquí de forma definitiva. Un país de ciutadans i ciutadanes exigents, capaços de plantar cara als abusos del capitalisme i de reivindicar els drets de tothom: una dona que es mereix un homenatge cívic. Un país que abandera la lluita per la igualtat de les dones. Que intenta millorar l’atenció sanitària amb una mica de creativitat. Un país que amb una mica de sort desenvolupa mecanismes per sobreviure a les plagues bíbliques que l’amenacen… Ja que no tenen remei, almenys aprendre a tolerar-les, a ignorar-les...
9 de març 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada