Les guerres comencen així

(24.3.2007) Com li agrada a El Mundo, buc insígnia de la infàmia, balcanitzar Espanya! Ves per on, paradoxes de la història i del viceperiodismo que fustiga Manuel Rico cada dia a la xarxa: avui ens proposen un titular-trampa que apropa dos homes d’Estat, dos pares de la pàtria, Aznar i González. “Felipe González: “En España parece que estamos en un debate político prebélico”. Diu l’expresident que “todos los conflictos históricos empiezan por palabras gruesas”. No li falta raó: la tècnica es basa en començar per escalfar la boca i el cervell fins que les neurones es van fonent en una mena de magma pudent i bullent que li cedeix tot el protagonisme al paleocòrtex, on dorm la bèstia que vam ser fa milions d’anys. Així, l’homo sapiens sapiens recupera les seves arrels d’australopithecus i ja tenim via lliure per acabar les coses com sempre s’han acabat: a garrotades.

Sense treure-li la raó a González, que fa anys que va deixar de ser sant de la meva devoció, el cert és que el caire que està prenent la política espanyola és espantós i tendeix a esdevenir definitivament vomitiu.

No hi ha base per muntar un d’aquests sagnants saraus hispano-balcànics a que tan afeccionats hem estat al llarg de la història, però sí per escenificar-lo virtualment. Amb paraules, amb gestos. Ens han muntat davant dels nassos una mena de teatrillo guerracivilista que posa els pèls de punta. Es cert que darrera del teatrillo hi ha els dimonis familiars de les espanyes, però de moment dormen encara sota set claus. De moment.