100 dies

(4.3.2007) Això sí que és un tret diferencial! El govern Montilla compleix els seus primers 100 dies i el valorem pel que no ha fet més que pel que ha fet. No ha fet massa soroll. No ens ha causat taquicàrdies. Ens ha estalviat els espectacles pirotècnics del tripartit-1: més aviat ens ha deixat algunes anècdotes, la polèmica de les banderes, les corbates, el bon rotllo, la legalització de la maria… I ens ha permès veure, incrèduls encara, la reencarnació de Carod Rovira i el mutis d’un Maragall que sembla concentrat en la redacció de les seves memòries, ai… I un Montilla aplicat i discret, més aviat tancat al despatx amb afany de controlar-ho tot perquè la màquina no grinyoli: poca matèria per a les llegendes èpiques a què tan aficionats són els governants i els seus botafumeiros, però sí per a un mite més d’estar per casa, més gris, de pencaire, un mite molt, molt català. Fer molta feina calladament i anar tirant, confiant que el govern central compleixi amb la seva part del tracte i que l’aventura de l’Estatut no acabi com el rosari de l’aurora.

No és un mal balanç per als primers tres mesos, i si les coses continuen així, el govern d’Entesa pot aspirar raonablement a continuar alguns mandats més sense massa problemes i potser també sense massa entusiasme.

Jo diria que la seva continuïtat està profundament lligada a la de ZP al govern espanyol i a la del PP a l’oposició esbojarrada i rabiüda. I dic expressament ZP i no PSOE: el partit socialista espanyol té diferents ànimes, ara predomina l’ànima reformista-federalista, encarnada en la generació ZP, però no és descartable un canvi segons com vagin les coses a les eleccions de 2008. Fer prediccions ara per ara és massa agosarat, però aquesta és una possibilitat tan remota com latent, que es pot activar el dia que menys ens ho esperem.

L’Entesa ha estat conçebuda a partir d’aquest esquema de poder i d’escletxes que permeten canviar a tranques i barranques l’Estat autonòmic, igual que el tripartit-1 va ser concebut en funció del govern de les Azores, el Prestige i les banderes espanyoles gegants. Els protagonistes d’aquella foto del balcó de Palau no imaginaven com canviarien les coses poc després…

El vol d’una papallona a Madrid pot ser el principi d’un huracà a Barcelona… Per no parlar del vol d'un voltor o d'un falcó...