31 d’oct. 2006

El dia D

(31 octubre 2006) Avui, a mitjanit, es despleguen els Mossos d'Esquadra a Terrassa. A les 00:00h, ni un segon més ni menys. Es nota que han vist moltes, massa "pelis de polis" i d'uniformes: ho podien haver fet igual i molt més còmode a les cinc de la tarda, però queda més cinematogràfic això de les 00:00/01/11 (dia D, hora H: com el desembarcament a Normandia), igual que la "tradicional" (?) cerimònia de llançament de gorres quan es graduen (que deu semblar un assaig d'"Oficial y caballero"). En fi, són coses que estimulen una interessada mitificació de la policia catalana, que a vegades juga un curiós i per a mi preocupant paper com a succedani d'exèrcit propi, com per exemple a les cerimònies de l'Onze de Setembre a la Ciutadella.

Però baixem a la realitat, trepitgem carrer. L'Estat ens ha donat tradicionalment un mal servei policial, a Terrassa. Des del 2004 s'ha intentat corregir: res a veure amb aquells anys en què el nostre alcalde anava a demanar més policies, l'atenia una senyora molt educada i amable que era delegada del Govern, i quedaven per veure's uns mesos després i repetir l'escena. Ja és curiós, ja, que precisament el PP no ampliés les plantilles policials… Les hemeroteques són plenes de notícies d'aquest pelegrinatge…

A Terrassa hi havia un forat molt important que la policia municipal ha anat cobrint al llarg dels anys com ha pogut, molt dignament. Ara tindrem més policies i un millor servei (no una vareta màgica, eh?). Ja era hora. I podrem pensar que és gràcies a l'autonomia o l'estatut, i tindrem una mica de raó: però sobretot és culpa de l'Estat espanyol -en el sentit d'organització- no haver apostat més pel "patriotisme dels ciutadans i dels serveis" en comptes del patriotisme de les banderes. Una llàstima, perquè així hem barrejat nacionalisme amb qualitat o quantitat de serveis públics, quan una cosa i l'altra no tenen res a veure en principi. Però en fi, ara sí que anirem bé, oi?

Benvinguts, doncs, els Mossos, a una ciutat que els necessitava. Certament, només som lliures si podem sentir-nos segurs: la seguretat és una necessitat molt bàsica que només valores quan la perds. I per a això cal, ens agradi o no, una bona policia. Els Mossos són una bona policia, com ho és la Policia Municipal. Però també n'és la Guàrdia Civil (si li treiem altres connotacions que ja no toquen i la fem algun dia civil del tot, sense que perdi l'extraordinari esperit de servei que té) o n'hagués pogut ser la Policia Nacional, en unes altres circumstàncies. A veure.

Si voleu tafanejar una mica…
http://www.gencat.net/mossos/
http://www.gencat.net/transit/radars.htm

Una pàgina no oficial:
http://www.mossosdesquadra.com/

Una web una mica salvatge, la veritat, però té la seva conya… I com que això d'internet encara és un terreny molt lliure i poc habitat, com el far west, us proposo que navegueu per la pàgina, proveu-ho…
http://www.mundocruel.com/noticias/107_orgia_mossos_esquadra.htm

I si voleu saber coses sobre la Guàrdia Civil, encara molt "militar":
www.guardiacivil.org
L'altra cara de la Guàrdia Civil:
http://www.asigc.org/
La Policia Nacional:
http://www.policia.es/

Una tria de polis autonòmiques…
La basca:
http://www.ertzaintza.net/
La gallega:
http://www.ufgcs.org/modules.php?name=News&file=article&sid=671
La valenciana:
http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060216/prensa/noticias/CValenciana/200602/16/VAL-CVA-160.html
L'andalusa
http://www.juntadeandalucia.es/gobernacion/opencms/portal/UPA/ContenidosEspecificos/UnidadPolicia?entrada=tematica&tematica=68

I per acabar aquesta ruta turística de comissaria en comissaria, anem a veure món…
A França…
http://www.defense.gouv.fr/gendarmerie
http://www.garderepublicaine.com/
A la Gran Bretanya (Regne Unit de la…)
http://www.met.police.uk/
A Itàlia:
http://www.carabinieri.it

-----------------------------------------------------------------

El día D

Esta medianoche se despliegan en Terrassa los Mossos d'Esquadra. A las 00:00h, ni un segundo más ni uno menos. Es evidente que han visto muchas, demasiadas, películas de polis y de uniformes: podían haber hecho el traspaso igualmente a las cinco de la tarde, pero no me negarán que queda mucho más cinematográfico hacerlo a las 00:00/01/11(día D, hora H: como en el desembarco de Normandía), igual que la "tradicional" (¿?) ceremonia de lanzamiento de gorras cuando se gradúan (que parece un ensayo de "Oficial y caballero"). En fin, son detalles que estimulan una interesada mitificación de la policía catalana, que a veces juega un curioso y para mí preocupante papel como sucedáneo de ejército propio,como sucede por ejemplo en las ceremonias del Onze de Setembre (fiesta nacional de Catalunya).

Pero bajemos a la realidad, pisemos la calle. En Terrassa, el Estado ha prestado tradicionalmente un mal servicio policial. Desde el 2004 se ha intentado corregir: nada que ver con aquellos años en que nuestro alcalde iba a pedir más policías, le atendía una señora muy educada y amable que era delegada del Gobierno y quedaban para verse unos meses después y repetir la escena. Ya es paradójico, ya, que fuera precisamente el PP quien no ampliara las plantillas policiales… Las hemerotecas están llenas de páginas dedicadas a esta peregrinación.

En Terrassa había un vacío muy importante que la policía municipal ha ido cubriendo a lo largo de los años como ha podido, muy dignamente. Ahora tendremos más policías y un mejor servicio (no una varita mágica, ¿vale?). Ya era hora. Y podremos pensar que es gracias a la autonomía o al estatut, y algo de razón tendremos: pero es sobre todo culpa del Estado español -entendido como organización- no haber apostado más por el "patriotismo de los ciudadanos y los servicios" en vez del patriotismo de las banderas. Una lástima, porque así se han mezclado dos cuestiones que en principio no tienen nada que ver: el nacionalismo y la cantidad o calidad de los servicios públicos.

Bienvenidos, pues, los Mossos, a una ciudad que les necesitaba. Ciertamente, sólo somos libres si podemos sentirnos seguros: la seguridad es una necesidad muy básica que sólo valoras cuando la pierdes. Y para eso es impresdindible una buena policía. Los Mossos son una buena policía, como lo es la Policía Municipal. Pero también lo es la Guardia Civil (si borramos ciertas connotaciones que ya no tocan y algún día la hacemos civil de verdad, sin que pierda el extraordinario espíritu de servicio que tiene) o también lo hubiera podido ser la Policía Nacional, en otras circunstancias. A ver.

30 d’oct. 2006

L'ascensor i el tabú

(30 octubre 2006) Va, diguem la veritat… Clar que hi ha gent -no poca- a Catalunya que arrufa el nas quan un home nascut a Andalusia es presenta a candidat a presidir la Generalitat. No només és "catalanoandalús", no. El problema és que a sobre es presenta pel partit socialista. M'explico. Si fós xarnego, andalús o fins i tot moro, o dona, ja posats a arribar als extrems…, i fos convergent, seria un exemple extraordinari de la integració d'un immigrant a Catalunya. Aquest és l'autèntic ascensor social (ens sóna l'expressió?) que et dóna el certificat de català com cal. De fet, això mateix ja ho ha intentat a vegades CiU, no amb la gosadia de presentar un García nascut a Sevilla o un Pérez de Burgos a la presidència de la Generalitat. Però sí per exemple presentant un Florido a l'alcaldia de Terrassa, fa uns quants anys. O no recordem tot el que es va dir (molt més del que es va escriure) amb motiu de l'operació Florido?

A la recta final de la campanya s'ha destapat la qüestió:
http://www.elpais.es/articulo/espana/Polemica/origen/andaluz/Montilla/elpporesp/20061030elpepinac_14/Tes/
http://www.e-noticies.com/actualitat/montilla-diu-que-serà-president-també-dels-votants-de-ciu-12692.html

Catalunya és un país vell i savi, molt italià, on els silencis ben administrats ajuden a anar tirant. Una de les coses sobre les quals callem (més enllà de l'escenari políticament/socialment correcte) és que a Catalunya hi ha una esquerda lingüística, una frontera: la Catalunya que parla i viu en català i la que parla i viu en castellà. Permeable, sí, perquè la gent en general és educada. Trobareu indicis d'aquesta esquerda al mapa de distribució territorial dels diaris, per exemple, a les audiències televisives, a les campanyes institucionals que fan les administracions, a la barra dels bars i cafeteries, a les botigues… Però no és de bon gust esmentar-ho.

Com no ho era esmentar l'origen de un candidat com un motiu per votar-lo o no. Perquè no hauria de ser un fet rellevant, oi? Diu la teoria benpensant que el que votem són les idees, el projecte polític, els compromisos. I un be negre! Votem si un candidat ens cau bé o malament, si és més o menys simpàtic o més o menys prepotent, si ens en refiem o no, si parla millor o pitjor i és més o menys convincent, i també, és clar, votem el que representa, el que és capaç d'encarnar, juntament amb una idea global (per a cadascú una mica diferent) del projecte polític que l'embolcalla i al qual posa cara i nom. Igual que quan jutgem un govern determinat, no importen massa aquestes interminables llistes de coses fetes que hi ha partits que tenen tanta afició a fer: importa una valoració de conjunt, l'abstracció a la qual arribes molt abans que els governants comencin a fer la seva llista dels deures fets, i et quedes amb la idea (a vegades molt simplista, quin remei) del que realment i en essència han fet i com ho han fet.

Ves per on, el darrer dia de campanya, ens acaben de servir en safata un tema tan vell que sembla nou. El tema té dues facetes. La primera, el tabú: sí que importa d'on ets, per molt que fem veure una altra cosa. La segona: sí que importa quin ascensor agafes, sobretot quan vols arribar a dalt de tot.

Ja tenim un tema més per donar-hi voltes demà, jornada de reflexió. Dimecres, la resposta. Una resposta complexa. A l'italiana.
--------------------------------------------------------------------------------------
El ascensor y el tabú

(30 octubre 2006) Venga, las cosas como son. Claro que en Catalunya hay gente, y no poca, que arruga la nariz cuando un hombre nacido en Andalucía se presenta como candidato a la presidencia de la Generalitat. No es sólo un "catalanoandaluz", no. El problema es que además se presenta por el partido socialista. Me explico. Si fuera charnego o andaluz o incluso moro, o mujer, ya puestos en los extremos…, y fuera convergente, sería un ejemplo extraordinario de la integración de un immigrante en Catalunya. Este es el auténtico ascensor social (¿nos suena la expresión?) que te expide el certificado de catalán como Dios manda. De hecho, es lo que ha intentado a veces CiU, no con el atrevimiento de presentar un García nacido en Sevilla o un Pérez de Burgos a la presidencia de la Generalitat. Pero sí por ejemplo presentando un Florido a la alcaldía de Terrassa, unos años atrás. No nos acordamos ya de todo lo que se dijo (mucho más de lo que se escribió) con motivo de la operación Florido.

En la recta final de la campaña se ha destapado la cuestión:

http://www.elpais.es/articulo/espana/Polemica/origen/andaluz/Montilla/elpporesp/20061030elpepinac_14/Tes/
http://www.e-noticies.com/actualitat/montilla-diu-que-serà-president-també-dels-votants-de-ciu-12692.html

Catalunya es un país viejo y sabio, muy italiano, donde los silencios bien administrados ayudan a ir tirando. Una de las cosas sobre las que callamos es que en Catalunya existe una grieta lingüística, una frontera: el país que habla y vive en catalán y el que lo hace en castellano. Permeable, sí, porque la gente en general es educada. Encontramos indicios de esta grieta en el mapa de distribución territorial de los periódicos, en las audiencias televisivas, en las campañas institucionales, en la barra de los bares y cafeterías, en las tiendas… Pero no es de buen gusto mencionarlo.

Como no lo era mencionar el origen de un candidato como un motivo para votarlo o no. Porque no debería ser un dato relevante, ¿verdad? Dice la teoría bienpensante que lo que votamos son las ideas, el proyecto político, los compromisos. No es así. Votamos si un candidato nos cae mejor o peor, si habla bien o mal, si es convicente, más o menos simpático o prepotente, si nos merece confianza, aunque también, claro, votamos lo que representa, lo que es capaz de encarnar, junto con una idea global (distinta para cada uno) del proyecto político que lo envuelve y al que pone cara y nombre. Igual que cuando juzgamos un gobierno determinado, no importan demasiado estas interminables listas de cosas hechas que hay quien tanta afición tiene a hacer: importa más una valoración de conjunto, la abstracción a la que llegas mucho antes de que un gobernante empiece a hacer su lista de deberes hechos y te quedas con la idea de lo que en esencia han hecho y cómo lo han hecho.

El último día de campaña nos han servido en bandeja un tema tan viejo que parece nuevo.Tiene dos facetas. La primera, el tabú: sí que importa de dónde eres. La segunda, el ascensor: sí que importa a qué ascensor subes, sobre todo cuando quieres llegar arriba del todo.

Ya tenemos un tema más para darle algunas vueltas mañana, jornada de reflexión. Y el miércoles, la respuesta. Una respuesta compleja. A la italiana.

29 d’oct. 2006

El suplement del diumenge

(29 octubre 2006) Retalls de premsa / ELBLOGDIARI
Els diaris del diumenge: una tria personal

1) La immigració, combustible per a la nostra economia. Interessantíssim l'informe realizat per "El Periódico" (Salvador Sabrià) avui diumenge. Més de 400.000 immigrants tenen pis de propietat. I per tant, són també un dels motors del mercat immobiliari… i de moltes altres facetes de la nostra economia. Està naixent, per sort, una nova manera, potser egoïsta, però també realista i pragmàtica, d'enfocar l'arribada d'immigrants, basada en la fredor dels números, de les estadístiques. Els necessitem per impulsar el nostre benestar i ells ens necessiten per construir el seu: no és un mal intercanvi. També necessitem polítiques una mica més assenyades en aquest tema, en la línia que apuntava fa uns dies el propi ministre Caldera a Terrassa. Una ciutat on també, segur, els immigrants aporten "combustible" al progrés col.lectiu. I problemes, i reptes, i coses bones i de no tan bones i també de dolentes… Una barreja, com la vida.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=351697&idseccio_PK=1009

2) La Maria Auxili, al Diari de Terrassa. Una "petita" (aparentment) notícia local, d'aquelles d'interès humà… que donen un sentit molt especial a la premsa local, que la fan insubstituïble. A la pàgina 15 de l'edició d'ahir dissabte trobareu la foto del vermut amb el que l'amiga i companya M.Auxili Sellarès celebrava la seva jubilació després de 36 anys de servir la ciutat des de l'Ajuntament. El dimecres li van fer al Diari una entrevista. I divendres una altra, a la revista interna de l'Ajuntament, "Casa Gran". Tot un llibre, és el que hauria d'escriure la M.Auxili… ara que tindrà temps…

3) Quiosc internacional. Aquest diumenge sortim a veure món… Els corresponsals d'ElBlogDiari escampats per aquests móns de Déu ens proposen una sèrie de notícies i temes… Gràcies als "links" i a la feina de llunyans col.legues, poden fer festa avui… Aquí teniu dos temes que ens toquen més d'aprop del que sembla. La crisi de la "banlieue" de París i les tècniques per manipular la ment. De ciència ficció, res: un dia parlarem a fons de la tècnica de marcs mentals que utilitzen els talibans nordamericans (la colla del Bush) i que el PP (tan atent a tot el que arriba dels USA neocons, i especialment del far de la universitat de Georgetown que ens il.lumina enmig de les tenebres de la decadència d'Occident) aplica, per sort amb menys traça, en la seva estratègia de comunicació.

LE MONDE: Les banlieues franceses, un polvorí…
http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-706693,36-828575@51-828545,0.html

LIBÉRATION: Aux larmes citoyens…
http://www.liberation.fr/forums/forum.php?Forum=574

NEWSWEEK: marketing i manipulació de la ment…
http://www.msnbc.msn.com/id/15391587/site/newsweek/

4) Quan Terrassa surt a la premsa internacional… I ja per acabar, us proposo un joc que us farà pensar una mica. Anem a buscar què en saben de Terrassa o què n'expliquen els col.legues d'altres països.

Com que el cap de setmana tenim una mica més de temps, proveu el cercador del NYT (des del 1981)… Escriviu Terrassa i "search" i apa…
http://www.nytimes.com/

Hi trobem 5 apunts. Una noia que es diu Jacqueline Terrassa. Els incidents del 99 a Ca n'Anglada. Els Jocs Olímpics del 92 i l'hoquei (2 notícies). Un jugador d'escacs que es diu Joel Lautier va jugar contra un tal Vasily Ivanchuk a Terrassa, una notícia del 91…

Si poseu "Tarrasa", surt també la notícia de l'atemptat d'ETA a Terrassa, l'assassinat de Francisco Cano, regidor del PP a Viladecavalls…

En total, doncs, 6 notícies o mencions.

I una setena, de retruc, Lluís Muncunill i el modernisme, sense esmentar Terrassa (2003):
http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9F0CE6DF113AF934A35751C1A9659C8B63&sec=&pagewanted=3

I per acabar amb el NYT, us proposo un joc i una reflexió: poseu "Sabadell" a la finestra de recerca…

Ara anem al cercador del NYT, però del període 1851-1980, val? Escrivim "Tarrasa" i trobem 29 resultats. Ull, les lectures d'aquesta extraordinària hemeroteca no són de franc…

ElBlogDiari destaca una crònica del corresponsal del NYT, publicada el dimecres 16 de desembre del 1877 amb el títol "Pen pictures front Spain. A trip to Catalonia. Woolen manufacturing at Tarrasa and Sabadell. Why spanish industries have decayed."

Si us voleu estalviar la feina, aneu directament a:
http://query.nytimes.com/search/query?frow=0&n=10&srcht=s&daterange=period&query=Tarrasa&srchst=p&hdlquery=&bylquery=&mon1=09&day1=18&year1=1851&mon2=12&day2=31&year2=1980&submit.x=0&submit.y=0

I ja per acabar, si voleu, feu el mateix joc (Tarrasa-Terrassa) a altres diaris/mitjans. La tria no és del tot casual…

http://www.guardian.co.uk/
http://www.welt.de/
http://www.vg.no/
(un extraordinari diari digital norueg.
Per estalviar-vos la feina: http://vg.sesam.no/search/?userSortBy=datetime&q=terrassa&c=n)
http://www.corriere.it/
http://www.maroc-hebdo.press.ma
http://www.chinadaily.com.cn/
http://www.clarin.com/
http://www.latimes.com/
http://permanent.nouvelobs.com/
http://www.zeit.de/
http://news.bbc.co.uk/

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions…

28 d’oct. 2006

El PP trenca Espanya

(28 octubre 2006) El PP està trencant Espanya. Passa-ho… Ara ha acceptat que Andalusia sigui una "realitat nacional", això sí, com Déu mana, dintre de l'indissoluble unitat d'Espanya. A Galícia passarà el mateix. I al final acabaran aprovant fins i tot un Estatut de Madrid que dirà que és també una "realitat nacional". Al temps. El de Catalunya, no. El de Catalunya no els hi agrada. Quant cinisme. Quina barra.

Què diu el futur Estatut d'Andalusia?

"El manifiesto andalucista de Córdoba describió a Andalucía como realidad nacional en 1919, cuyo espíritu los andaluces encauzaron plenamente a través del proceso de autogobierno recogido en nuestra Carta Magna. En 1978, los andaluces dieron un amplio respaldo al consenso constitucional. Hoy, la Constitución en su artículo 2, reconoce a Andalucía como una nacionalidad en el marco de la unidad indisoluble de la Nación Española".

Què diu l'Estatut de Catalunya?

"El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat."

Què diu el famós article 2 de la Constitució?

"La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas."

Si algú em vol fer el favor d'obrir-me els ulls, que ho faci. Perquè no aconsegueixo veure les diferències. Amb matisos i redactats diferents, amb tots els bizantinismes que es vulguin, amb unes o altres paraules, però en el fons és el mateix. Un és constitucional i l'altre no. El català trenca Espanya i l'andalús la reforça, oi?

El cert és que a alguns catalans els fa cosa això d'esmentar Espanya, d'aquí el redactat tan delicat i curós del nostre Estatut. Però, encara que literalment l'Estatut no ho esmenta (i així vivim una mica més enganyats però molt més feliços, oi?), la referència a l'article 2 de la Constitució és un evident "link" al reconeixement de la indissoluble unitat de la pàtria (expressió que a mi, ja posats, m'hauria agradat més d'una altra manera, perquè em recorda aquells discursos del "quiquet dels sellus" que deia el meu avi, però en fi, deixem-ho estar).

Com que Terrassa és també un trosset d'Andalusia, enhorabona als terrassencs d'arrels andaluses.

Tot plegat, molt soroll per res.

(Foto: escultura "Amalgama" de Ramon Suau, a la plaça d'Andalusia de Terrassa)

Si voleu disfrutar una mica…
http://www.diarioiberico.com/editorial/golazo-andalucista-3762.html http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276291014.html http://www.diarioiberico.com/actualidad/arenas-acepta-la-realidad-nacional-andaluza-tras-negarla-3656.html (que curiós: el link a la pàgina del PP on hi havia les declaracions incendiàries d'Arenas ja no funciona…)

Si voleu aprofundir:
La crònica de la tramitació del nou Estatut al Parlament d'Andalusia: http://www.parlamentodeandalucia.es/opencms/export/portal-web-parlamento/elparlamento/estatuto/reformapasoapaso.htm

L'actual Estatut: http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,1,00.html

Blas Infante i l'andalusisme: http://www.pensamientocritico.org/pacdob0305.htm

Algunes dades sobre la relació entre Andalusia i Terrassa:
http://www.terrassa.org/laciutat/xifres/A2005/a02/A05_02-06-01.pdf
(no us oblideu de sumar als nascuts a Andalusia els que han nascut a Terrassa de pares/mares andalusos/es, o amb avis andalusos...)

...........................................................................................................

El PP rompe España

(28 octubre 2006) El PP está rompiendo España. Pásalo… Ahora acaba de aceptar que Andalucía sea una "realidad nacional", eso sí, como Dios manda: dentro de la indisoluble unidad de España. En Galicia acabará pasando lo mismo. Y al final llegarán incluso a aprobar un Estatuto de Madrid donde también se proclamará "realidad nacional". Al tiempo. Pero el de Cataluña no. El de Cataluña no les gusta. Cuánto cinismo. Cuánta desfachatez.

¿Qué dice el futuro Estatuto de Andalucía?

"El manifiesto andalucista de Córdoba describió a Andalucía como realidad nacional en 1919, cuyo espíritu los andaluces encauzaron plenamente a través del proceso de autogobierno recogido en nuestra Carta Magna. En 1978, los andaluces dieron un amplio respaldo al consenso constitucional. Hoy, la Constitución en su artículo 2, reconoce a Andalucía como una nacionalidad en el marco de la unidad indisoluble de la Nación Española".

¿Qué dice el Estatuto de Cataluña?

"El Parlamento de Catalunya, recogiendo el sentimiento y la voluntad de la ciudadanía de Catalunya, ha definido Catalunya como una nación de una manera ampliamente mayoritaria. La Constitución española, en el artículo segundo, reconoce la realidad nacional de Catalunya como nacionalidad".

¿Y qué dice el famoso artículo 2 de la Constitución?

"La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas."

Si alguien quiere abrirme los ojos, que lo haga, por favor. Porque no consigo ver las diferencias. Con matices y redactados distintos, con todos los bizantinismos que se quiera, con unas u otras palabras, pero en el fondo están diciendo lo mismo. Uno es constitucional, el otro no. El de Cataluña rompe España, el de Andalucía la refuerza, ¿no es así?

Lo cierto es que a algunos catalanes les cuesta llamar a España por su nombre, qué le vamos a hacer: de ahí la redacción tan delicada y cuidadosa de nuestro Estatuto. Pero aunque literalmente el Estatuto no lo menciona (así vivimos un poco más engañados pero mucho más felices), la referencia al artículo 2 de la Constitución es un evidente "link" hacia el reconocimiento de la indisoluble unidad de la patria. Una expresión que a mí, ya puestos, me desagrada, porque me recuerda demasiado a los discursos de aquel que mi abuelo llamaba "paquito el de los sellos" (traducción aproximada de "quiquet dels sellus"), pero en fin, dejémoslo estar…

Ya que Terrassa es también un trocito de Andalucía, enhorabuena a los miles de terrassenses de raíces andaluzas.

Mucho ruido y pocas nueces.

(Foto: Escultura "Amalgama", de Ramon Suau, en la plaza de Andalucía de Terrassa).

Si queréis disfrutar un rato…
http://www.diarioiberico.com/editorial/golazo-andalucista-3762.html http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276291014.html http://www.diarioiberico.com/actualidad/arenas-acepta-la-realidad-nacional-andaluza-tras-negarla-3656.html (curioso: el link a la página del PP donde se podían leer las incendiarias declaraciones de Arenas ya no funciona…)

Si queréis saber más…

La crónica de la tramitación del nuevo Estatuto en el Parlamento de Andalucía: http://www.parlamentodeandalucia.es/opencms/export/portal-web-parlamento/elparlamento/estatuto/reformapasoapaso.

El actual Estatuto: http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,1,00.html

Blas Infante y el andalucismo:
http://www.pensamientocritico.org/pacdob0305.htm

Algunas cifras sobre la relación entre Andalucía y Terrassa (en catalán):
http://www.terrassa.org/laciutat/xifres/A2005/a02/A05_02-06-01.pdf
(no olvidéis sumar a los nacidos en Andalucía aquellos/as que han nacido en Terrassa de madres/padres andaluces, o con abuelos andaluces...)

27 d’oct. 2006

La vida 500 metres a la rodona

(27 octubre 2006) Tinc uns quants bons amics/gues i companys/es que creuen que són afortunats perquè tenen la vida sencera muntada en un radi de cinc-cents metres a la rodona, com a molt. L’escola dels nens. La feina. Les botigues on compren més sovint. La plaça on es troben de tant en tant a fer petar la xerrada. El bar on esmorzen o berenen… De tant en tant surten d’aquest cercle aparentment virtuós, però el cert és que poden sobreviure perfectament. Ho tenen tot a mà. Clar, això sí, un petit detall: a condició de viure al centre, no cal que sigui estrictament al rovell de l’ou, però sí al centre.

Si vius a la Maurina, com és el meu cas, o a moltíssims altres indrets de la ciutat, estàs "condemnat" a moure’t: no és pas que visquis a una illa deserta, ni molt menys, però l’oferta baixa espectacularment. I això només ho pots compensar a base de gastar les soles de les sabates o de fer quilòmetres en cotxe (també s’hi val en bus i aviat en metro…). D’uns fets aparentment tan anecdòtics i quotidians com aquests en surten visions molt diferents de la mateixa ciutat.

Segons on visquis i quina mena de feina facis o quines inquietuds tinguis –tres factors molt importants-, pots tenir una visió de Terrassa molt limitada. La ciutat-vila, per dir-ne d’alguna manera. La ciutat en la que gairebé tothom es coneix. Una part de Terrassa, per altra banda, en la que s’hi juguen molts jocs i interessos: és dels que hi viuen, però també una miqueta de tots plegats, perquè és el terreny de joc dels negocis, de la política, de les tendències, de la comunicació, de la influència… Si a sobre la teva família és de Terrassa de tota la vida (cosa que a Terrassa vol dir en general molt poquet temps, perquè som una ciutat molt jove), la visió és encara més parcial. Pots sortir a recórrer la ciutat i descobreixes que és molt més gran del que sembla, que hi estan passant moltes coses, que està en ebullició. Hi ha barris que canvien espectacularment, noves zones residencials que neixen, carrers que canvien, ambients molt diversos…

Clar que això passa a tot arreu, més o menys. Però a Terrassa passa, els darrers anys, amb una intensitat especial. Hi ha ciutats que pots recórrer sense notar massa canvis o novetats: no és el cas de la nostra. Està canviant de pell i d’ànima, i està canviant a millor.

Un dels temors que hi ha a vegades darrera de la mala fama que té el creixement (fins i tot quan és ràpid però força equilibrat com el nostre) és que les coses canviin per sempre, que perdem l’ànima. Clar, l’ànima de la ciutat-vila, una ànima que no compartim tots els terrassencs, perquè n’hi ha moltíssims que funcionen amb un altre mapa mental, que han d’anar tot el dia amunt i avall, i ja no diguem els que han esdevingut autèntics exemplars d’"homo metropolitanus"…

Cap dels dos extrems és l’ideal de vida humana (de fet, n’hi ha tants com persones), però només ens farem una mica més grans si sabem obrir el focus de la nostra mirada sense perdre el cor i les arrels, si combinem els dos extrems, el de la slow-city i el de la gran ciutat metropolitana… No anem mal encaminats.

(Article publicat al Diari de Terrassa dijous 26 d'octubre. Si voleu, continuem dijous vinent a les pàgines d'opinió del Diari de Terrassa... i cada dia a aquest blog...)

Algunes propostes al voltant d'aquest tema:

Les ciutats lentes:
http://www.cittaslow.net

Pals, que es vol apuntar al moviment "slow city":
http://www.pals.es


La contraurbanització, un interessant estudi de Mercedes Arroyo (Universitat de Barcelona):
http://www.ub.es/geocrit/sn-97.htm

Agents urbans i polítiques sobre les ciutats (no us espanti el títol, que sembla que promet un rotllo patafísic):
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-194.htm


Un parell d'estudis sobre la mobilitat metropolitana:
http://www.transyt.upm.es/files/investigacion/proyectos/observatorio_movilidad/primer_informe_omm.pdf
http://www.gencat.net/mediamb/cast/ea/mobilitat/documents/mes/enquestamobilitatendiafeiner.pdf


Sci-Fi: una estimulant hipòtesi sobre la Catalunya de 2020:
http://www.mcrit.com/cat2020/catalunya_2020.pdf

26 d’oct. 2006

Menys és més

(26 octubre 2006) Ja entrem a la recta final de la campanya. Els carrers de Terrassa estan plens de cartells, pancartes, banderoles amb cares d'homes (perquè de dones, ni una...) i eslògans més o menys encertats. N'hi ha per a tots els gustos. El primer dia, et sorprenien una mica: el paisatge urbà havia fet una mutació. Ara ja gairebé no els veiem. S'han mimetitzat amb el paisatge, s'han fos amb el carrer. Comencen a fer-se invisibles. I si esperem un parell de setmanes més, ja ni ens adonarem que hi són.

Els partits es gasten una pasta en les campanyes, que són caríssimes. I els costa d'aconseguir-la. I ja tenim servit un dels cercles viciosos de la nostra democràcia: fan falta molts i molts diners per pagar una bona campanya… Aquí hi ha les arrels d'un dels temes més aspres que tenim pendents i que no s'ha resolt des de la transició: el seu nom tècnic és "finançament dels partits polítics". Moltes misèries humanes i polítiques ens les podríem estalviar fàcilment... Estic segur que una immensa majoria dels ciutadans felicitaria els polítics que facin front seriosament i amb rigor a aquest vell i endèmic problema.

Però els diners no ho són tot.

Hi ha infinits exemples de campanyes fetes seguint els millors manuals de marketing polític del món, amb els millors assessors i els millors publicistes, amb un talonari interminable… i uns resultats de pena. I hi ha també moltíssims exemples de campanyes "cutres" i baratíssimes que funcionen de fàbula.

Hauríem d'anar pensant en aplicar allò de "menys és més" a les campanyes electorals. Es a dir, rebaixar globalment els costos de les campanyes, per a tothom. Es difícil, segur, trencar la tendència, però no és impossible. I cal fer-ho radicalment. Menys diners. Menys paper embrutat, menys espots electorals, menys tanques publicitàries... Més comoditat i tranquil.litat per als partits polítics i els ciutadans.

I si fa o no fa tothom tindria, proporcionalment, les mateixes oportunitats que ara de que els missatges arribin als ciutadans. Sembla utòpic? Sí? Doncs anem fent, que anem per bon camí...

Us plantejo uns quants temes… si us animeu a opinar...
-Penseu que les campanyes omnipresents poden tenir l'efecte contrari al desitjat per a alguns sectors de la població? (és a dir, avorrir-los, cansar-los…)
-Què en penseu del "periodisme de declaracions i rèpliques" en què s'han convertit les pàgines/seccions polítiques dels diaris, teles i ràdios?
-Penseu que hi ha algú que decideixi el seu vot en campanya electoral?
-Creieu que les campanyes ajuden a reduir l'abstenció?
-Coneixeu algú que hagi anat a votar gràcies a les campanyes institucionals que ens recorden que tenim dret al vot?

Si voleu navegar una mica, us proposo, com ja és tradició al BlogDiari, una sèrie de pistes. Vosaltres mateixos/es…

Una bona base d'informació i documentació política la trobareu a:

http://www.icps.es/

I centenars de mostres de cartells i propaganda electoral de diferents èpoques:

http://www.archivodemocracia.ua.es

Si voleu tafanejar una mica pel "mundillu" del marketing polític i les campanyes… Veureu que podeu fer excursions a diferents països (i diferents tradicions i sistemes polítics). Té la seva conya…

http://www.costabonino.com/manucamp.pdf

http://www.marketingpolitico.com.mx/

http://www.mailxmail.com/curso/empresa/marketingpublico/capitulo6.htm

http://www.estoesmarketing.com/Sectores/Marketing%20Politico.pdf

http://aula.el-mundo.es/aula/noticia.php/2004/02/23/aula1077298666.html

Si voleu endinsar-vos en l'univers internet, que serà ben aviat un dels principals escenaris de la lluita política i de noves formes de democràcia, diàleg i participació…

http://www.elpais.es/articulo/internet/herramienta/politica/elpportec/20060615elpepunet_5/Tes/

http://www.socialdemocracia.org/content/view/345/2/

http://revista.libertaddigital.com/articulo.php/1053

http://biblioweb.sindominio.net/telematica/republica/node30.html

http://www.escolar.net/

Si esteu pensant en dedicar-vos a la política i voleu fer un curs accelerat… Els resultats no estan garantits, però…


http://www.solomanuales.org/manuales_marketing_politico-manuall216264.htm

Si necessiteu assessorament, trobareu milers de savis carregats de solucions màgiques…

http://www.comunicacionelectoral.com

http://www.redconsultores.com/internacional/

Si creieu que una bona còpia val més que una idea original…

http://www.redparaelpoder.com/internacional/banco_home

Ah, per als que vulguin ser candidats/candidates, aquí teniu una curiosa llista de 25 coses que han de fer… Algunes molt òbvies, sí, sí…

http://www.emagister.com/marketing-politico-internet-cursos-1040573.htm

Però tota aquesta parafernàlia i mercadotècnia oblida sovint el factor humà i uns quants altres factors més que -per sort- fan que la política no sigui una ciència exacta i que un candidat, un projecte polític o un programa electoral no es puguin "vendre" com si fossin bosses de patates rosses…

25 d’oct. 2006

Dia de l'espectador

(25 octubre 2006) Es dimecres i ElBlogDiari declara el dia d'avui com a dia de l'espectador (no us acostumeu, és només aquesta setmana). Anem al cinema, doncs… O més aviat a la filmoteca… Oscar Aibar ja va rodar a Terrassa fa uns anys -finals 2002, començament 2003- una història que passava a Terrassa: la de dos xicots que en els grisos anys 70 van perdre la xaveta per estranyes cabòries, contactes amb extraterrestres, conspiracions ocultes i persecucions policials. Van acabar triturats per un tren de rodalies a la via de Renfe, a can Boada. S'havien convençut que així podrien fer el viatge cap a un llunyà planeta…"Platillos volantes", es deia la peli. Conté un bon fragment de la història recent de Terrassa i un bon retrat de l'època, amb tocs paranormals i extravagants, a més d'un parell de "frikis" d'antologia. I una correcta reconstrucció de la Terrassa de l'època. Vaig poder viure d'aprop (i patir i disfrutar) aquell rodatge. Aquests dies el mateix director roda la tv-movie "Rumors" a diversos indrets del centre ( http://www.e-newsterrassa.com/Octubre_2006/24/06241006.asp). La podrem veure a principis de 2007 per TV3.

Si voleu xafardejar una mica sobre el cas dels dos terrassencs que van deixar escrit "Los extraterrestres nos llaman, pertenecemos al infinito"…
http://www.labutaca.net/films/20/platillosvolantes.htm
http://www.imdb.com/title/tt0388341/
http://www.terra.es/cine/cartelera/pelicula.cfm?ID=3847&pr=28
Algunes imatges de la peli:
http://www.yatv.com/video/yatv2_video_n_242939_1.html#
Sobre el director:
http://krancien-personajes.blogspot.com/2005/02/scar-aibar-extrao-en-este-planeta.html

I al complex multisales del BlogDiari avui podeu trobar també altres pelis rodades a Terrassa en la fase de llançament del projecte de la ciutat audiovisual:

Frágiles, amb Calista Flockhart ("Ally Macbeal"), a l'inquietant hospital de Mercy Falls:
http://www.yatv.com/video/yatv2_video_n_262460_1.html#

La Monja
http://www.yatv.com/video/yatv2_video_v_46202_1.html#

El maquinista, amb un extraordinari Christian Bale:
http://www.yatv.com/video/yatv2_video_n_253942_1.html

El mar
http://www.zinema.com/pelicula/2000/elmar.htm
http://www.yatv.com/video/yatv2_video_v_1226_1.html

The Birthday
http://www.imdb.com/title/tt0402063/combined

Ouija
http://www.yatv.com/cine/2004/10/252248.html

Lo mejor que le puede pasar a un cruasán
http://www.yatv.com/video/yatv2_video_v_41786_1.html

El segundo nombre
http://movies.filmax.com/elsegundonombre/

I algunes una mica anteriors…

Los sin nombre (del 99)
http://movies.filmax.com/lossinnombre/
http://www.imdb.com/title/tt0222368/

Historias de la puta mili (ja velleta, del 93)… si us fa gràcia baixar-vos-la…
http://www.elrincondejesus.com/modules.php?name=Edonkey&d_op=viewdownloaddetails&lid=3136&ttitle=HISTORIAS_DE_LA_PUTA_MILI_(DVDRIP

La teranyina (un clàssic del 1990, dirigida pel terrassenc Antoni Verdaguer: una història teixida sobre els escenaris reals de la vella Egara, la Terrassa modernista/tèxtil…)
http://www.imdb.com/title/tt0100761/

24 d’oct. 2006

L'enquesta del BlogDiari

(24 octubre 2006) De 5,3 milions de catalanets i catalanetes que estem cridats a les urnes el proper dia 1, si es manté la tendència, ho faran només uns 3,3 milions. Per tant, hi ha 2 milions de persones que prefereixen quedar-se a casa. Gairebé 4 de cada 10 electors, un 37-38%. A la província de Barcelona, en un percentatge més alt que a la resta del país. No tots pel mateix motiu, clar. Alguna cosa deu tenir a veure amb el desinterès envers Catalunya i/o la política catalana… sobretot, quan és més alta l'abstenció a les autonòmiques que a les generals, per exemple. Aquí hi ha una esquerda. I grossa.

El sistema democràtic, sens dubte, ha d'escoltar el silenci dels que no voten, però es basa en la veu i el vot dels que sí van a les urnes…

Des dels anys 90, la política catalana s'ha anat diversificant. Hem passat de les grans i contundents majories convergents / pujolianes a una situació en la que els dos grans partits (CiU i PSC) han anat cedint espai als tres partits mitjans / petits. Sembla que aquesta tendència ha acabat quallant: les enquestes actuals (fins i tot les més manipulades) indiquen que els grans trets es mantenen més o menys estables. No sembla que el país estigui descontent per aquest repartiment de forces, que tampoc no el fa ingovernable.

ElBlogDiari ha encarregat la seva pròpia enquesta a l'Institut Imagina, prestigiosa organització amb un extens currículum dintre del camp de la demoscòpia electoral. Després de passar-la per la "cuina" i maquillar una mica els resultats perquè li agradin al client, aquesta és l'enquesta que donem finalment per bona i que fem pública per orientar els nostres lectors en la recta final de la campanya…

La "porra" de ElBlogDiari:

-Participació electoral: 58-59%

-CiU serà la força amb més diputats (tindrà globalment més o menys els mateixos vots que el PSC, però la seva distribució territorial li dóna un plus de representació). Ara en tenia 46. N'obtindrà 48-49.

-El PSC, que tenia 42 diputats, se situarà entre els 41 i els 43.

-ERC, que partia amb 23 diputats, n'obtindrà 19-21.

-ICV-EUiA, amb 9 diputats a l'anterior legislatura, en treu 10-11.

-El PP, amb 15 diputats, en treurà 13-14.

Veureu que la forquilla és àmplia i que admet diverses combinacions fins sumar exactament 135 escons. Encara queda campanya per davant…

Per tant, el "govern d'esquerres" es reeditarà, tot i que d'una altra manera.

Primer, perquè CiU i PSC no tenen prou força per governar en solitari. Segon, perquè no hi ha un guanyador clar, i els pactes parlamentaris no desfiguren la voluntat popular. Tercer, perquè els tres partits d'esquerres sumen els 68 diputats necessaris al Parlament: de 71 a 75, segons l'enquesta que l'Institut Imagina ha fet per encàrrec de ElBlogDiari. Quart, perquè els resultats no permetran el pacte CiU-PP (que estaria cantat, d'una o altra manera, si l'aritmètica fos favorable, per molt que digui el paper que van portar a cal notari) i perquè la realitat política actual no admet el pacte CiU-ERC (que no seria gens estrany de veure d'aquí a uns anys). Tot i que la nostra enquesta apunta una tendència: les dues forces, sumades, podrien fregar la ratlla dels 68 diputats... I cinquè, perquè la política catalana forma part de la política espanyola i aquesta de l'europea, i si volem ser realistes cal veure les possibilitats de pactes també des d'aquesta perspectiva.

En conclusió, al final es farà una mica de justícia.

Es a dir, el tripartit (o millor, "govern d'esquerres", perquè "tripartit" és una paraula desprestigiada) tindrà una segona oportunitat. Pel "cantu" d'un "duru"… El balanç de l'acció de govern és extraordinari i la gent el valora, malgrat tot el soroll i la fúria. Això compensa els efectes dels lamentables espectacles d'aquests anys, però, ull, si no es rectifica el rumb, dubto molt que hi hagi una tercera oportunitat… No hi ha cap enquesta en la qual la gent demani apassionadament repetir el "dragonkhan" d'aquests anys...

El PSC se'n surt, pels pèls però dignament, de la seva arriscada aposta: hauria d'escoltar el toc d'atenció i no oblidar els seus neguits durant la campanya i la pre-campanya. CiU, que va disposar de 23 anys per governar el país i té pressa per tornar-hi, no aconsegueix crear l'onada d'il.lusió que porta a guanyar clarament unes eleccions. Tot i que treu profit de les badades del tripartit, no n'hi ha prou. ERC també rep un toc per part dels electors i acaba el seu cicle de creixement. IC es queda si fa o no fa igual, és la força menys damnificada. I el PP aconsegueix mantenir els seus votants cohesionats: però espanta veure que, com a la resta d'Espanya, és a qualsevol preu, peti qui peti…

I Catalunya tancarà entre 2006 i 2010 la transició des d'una etapa molt marcada pels carismes personals (Tarradellas, Pujol, Maragall: l'època del segon estatut del segle XX) cap a una etapa menys carismàtica, més pragmàtica, més plural. I esperem que amb molts menys sotracs. Serà l'època del (primer?) estatut del segle XXI.

El dia 1 de novembre veurem si l'hem encertat… Si no l'hem encertat massa, o gens ni mica, farem com la resta d'enquestadors i ja veurem com dissimulem…

22 d’oct. 2006

Per sota del 3%

(22 octubre 2006). Hi ha candidatures electorals ben exòtiques i misterioses, condemnades a no passar mai de la barrera del 3% (mínim de vots per tenir un/a diputat/da). D'algunes et preguntes: què redimonis busquen? Es creuen que tenen alguna possibilitat? Per què s'han pres tantes molèsties ? En alguns casos, m'agradaria de veritat saber-ho…

La teoria (la teoria, insisteixo) diu que tenen una oportunitat, però clar, també jo tinc un determinat percentatge de possibilitats de ser multimilionari, com tothom, i vés per on… Això de les probabilitats és tot un món… Però en aquest cas, el sistema democràtic està ben blindat perquè sigui dificilíssim moure la cadira als 5 o 6 grans partits, que es fan una versió a mida de la llei de probabilitats amb l'excusa de l'estabilitat del sistema. Tot i que també és cert que un sistema democràtic pot necessitar aquesta mena de mecanismes per no acabar convertit en una olla de grills (tot i així, a vegades...) De manera que els partits petits ho tenen complicat: alguns per les barreres del sistema, d'altres perquè ja ho porten en el seu "codi genètic", per vocació.

Aquí teniu la llista de candidatures presentades a les properes eleccions autonòmiques. Per una vegada posarem primer les candidatures que es quedaran per sota del 3% dels vots:

-Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA)
-Escons Insubmisos-Alternativa dels Demòcrates Descontents (Ei)
-Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
-Ciutadans-Partido de la Ciudadania (C'S)
-Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI)
-Carmel/Partido Azul (PAZUL)
-Partit Família i Vida (PFiV)
-Els Verds-Ecologistes i Verds de Catalunya (EV-EVC)
-Plataforma Adelante Cataluña (AES-DN)-Partit Republicà Català (RC)
-Movimiento Social Republicano (MSR)
-Catalunya Decideix (Decideix.Cat)
-Partit Humanista de Catalunya (PH)
-Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - Ciutadans pel Canvi (PSC-CPC)
-Convergència i Unió (CiU)
-Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)
-Partit Popular

Aquestes són les candidatures de la província de Barcelona… ai, perdó, que volia escriure demarcació, o millor àmbit, o territori… bé, deixem-ho, que el nom no fa la cosa. Són les que ens trobarem el dia de Tots Sants a les meses electorals de Terrassa. N'hi ha 18 a Barcelona, Girona i Tarragona, i 16 a Lleida. Total, 70 llistes, un munt de gent...

Com que els diumenges m'he proposat oferir-vos algun "suplement", aquí ho teniu. Estareu estretinguts/des…
http://www.parlament2006.cat/web/noticias/noticia024.htm

Si voleu (i podeu…) treure'n l'aigua clara…

http://www.ciutadans-ciudadanos.com

www.pacma.net

www.msres.org

www.elsverds.info

www.porunmundomasjusto.com

www.pcpcatalunya.info

www.esconsinsubmisos.org

www.partithumanista.org

www.posicuarta.org

www.partidoazul.com

www.partidofamiliayvida.es

www.12deoctubre.com

www.independentistes.cat

http://decideix.cat

Ah, la foto del començament és del novembre del 1933... Temps d'eleccions en una altra Espanya, en una altra Catalunya... A la cua hi ha diversos tipus de ciutadans/nes que en aquella època no estaven massa acostumats/des a votar. Les dones, que per aquell temps s'estrenaven. I els capellans, que tampoc no tenien per costum això de demanar al poble la seva opinió... De fet, l'Església catòlica té encara problemes amb això de la democràcia. I amb les dones, més de setanta anys després que deixéssin de ser ciutadanes de segona. Ni veu ni vot: un paper subaltern. Com no sigui per cuidar malalts, educar nens, rentar roba, fer feines secundàries a les parròquies o tasques assistencials... Certament, ho diuen amb més subtilesa, però ja és això, ja.

21 d’oct. 2006

El boli d'Aznar

(21 octubre 2006). EL VIDEO DE LA SETMANA. Tot un exemple, sí, senyor. Li posa un boli a l'escot de la periodista i es queda tan "panxu". Encantat d'haver-se conegut i d'haver salvat Espanya de tots els mals durant uns quants anys... llàstima que els espanyols siguem uns desagraïts i aquella conspiració (indemostrable, de tan fen feta com estava... vaja, tan ben feta que no sembla ni espanyola, ja que aquí en matèria de conspiracions tendim a la "chapuza") d'etarres, socialistes i binladens de segona l'enviés no a l'atur, no, perquè els presidents tenen sou vitalici, sinó a consolar-se embolicant la troca des de la FAES, l'imperi Murdoch, les trobades de matrimonis amb els senyors Bush i a exigir que els moros demanin perdó per haver envaït Espanya fa un munt de segles...

Per qui vulgui veure el video i al.lucinar:

http://www.youtube.com/watch?v=R3DtN0_059U


Però en el gremi d'Aznar hi ha altres presidents amb problemes d'entrecuix (o de neurones)... el d'Israel, el de Rússia...
http://www.elsemanaldigital.com/arts/57966.asp?tt=
I la frase de la setmana, de Putin, adreçada al president d'Israel acusat d'unes quantes violacions i assetjaments sexuals diversos:
"Transmitan mis saludos a su Presidente. ¡Vaya machote! ¡Violar a una decena de mujeres! No lo esperaba de él. Nos ha sorprendido a todos. Todos le tenemos envidia".

20 d’oct. 2006

Qui paga... rep?

(20 octubre 2006) El dia que es facin públiques (i oficials) les balances fiscals d'aquest país, sabrem el que ja sabem. La pregunta real és: quant paga Catalunya de més? Ho demanava una nit de la setmana passada el president de la Cecot, Antoni Abad, a la nit dels empresaris. Ho demana més gent, també. Però ja sabem el contingut d'aquestes mítiques balances, dècima amunt o avall: no cal que les rebem com els hebreus van rebre els 10 manaments al Sinaí (o eren menys i després algú va fer trampa?). Catalunya paga més a l'Estat del que sembla que rep del mateix Estat. Igual que Euskadi rep molt més del que paga (a l'Estat), i a sobre són tan feliços que uns quants demanen la independència. Però aquest és un dels grans tabús de la nostra democràcia: n'hi ha que insinuen -perquè no queda bé dir-ho obertament- que els paguem la festa als andalusos o als extremenys, però a qui realment els paguem la barra lliure és als bascos. Sí, però això no es pot dir, no és políticament correcte. Ni tan sols gosen dir-ho els profetes de l'apocalipsi…

No cal ser ingenus: quan es facin oficials aquestes balances fiscals entre comunitats, descobrirem una veritat que en castellà en diuen "de Perogrullo": hi ha qui rep més del que aporta al sistema. Ondia, acabem de descobrir la sopa d'all. Justament és aquesta la base de les societats i dels estats del benestar. Que justament també són el model de societat que ha generat més benestar i més justícia social a la història de la humanitat. Així de contundent. I qui vulgui, que ho negui, si pot.

Podem fer balances fiscals entre comunitats autònomes. I alimentar la nostra estimada i toba cultura de la queixa col.lectiva, tan catalana. Però també podem fer balances fiscals de ciutats, oi? Per què els terrassencs hem de pagar més que Sabadell, si els nostres veïns reben més del que aporten a la caixa comuna? I poso Sabadell com a exemple per no sortir del terreny del tòpic, per simplificar. I els del centre de Terrassa, per què han de finançar no sé quines inversions municipals a la Maurina, o a Ca n'Anglada o a Can Gonteres? I els de la Maurina, per què hem de finançar no sé quines actuacions a Can Boada? I els del meu carrer per què rebem tan poc, quan estem finançant les obres que es fan dos carrers més enllà? I els de la meva comunitat de propietaris, què fem pagant impostos per finançar actuacions al bloc del costat? I per què jo que no tinc fills he de finançar els que sí en tenen?

Així, senzillament, portem el sistema fins a les fronteres de l'absurd.

Bajanades? No tant. Les fronteres són ratlles que cadascú posa on més li convé… O no hi ha apassionats defensors del liberalisme econòmic que estan en contra del Corte Inglés a Terrassa? Aquest liberalisme-ikea (és a dir, me'l munto com em convé…) té molts paral.lelismes amb la batalla ideològica i econòmica que hi ha darrera les balances fiscals. O no ens anava bé quan els alemanys pagaven impostos a Düsseldorf per fer el parc de Vallparadís, el Vapor Universitari o centenars de metres lineals de clavegueres a Terrassa? Certament, la solidaritat ben entesa comença per tu mateix/a…

I amb això no vull dir, sisplau, que Espanya sigui un model d'equilibrada distribució territorial dels diners públics… ni dels privats, però aquesta és una altra història, en la qual ja no sortim tan perjudicats. Ni del benestar en sentit ampli, capítol en el qual encara som menys damnificats… fins i tot gosaria dir que som dels més beneficiats…

(Article publicat al Diari de Terrassa ahir dijous)

Uns quants links interessants...

http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/deficit/deficit.htm

http://www.gencat.net/economia/doc/doc_30306710_1.pdf

http://www.ub.es/graap/np_alex0199.pdf


Foto: la península ibèrica, de nit, des d'un satèl.lit. Es de nit quan hi veig més clar...

19 d’oct. 2006

Balances fiscals: de barri, de carrer...

(19 octubre 2006) Avui dijous ens trobem, si voleu, a les pàgines d'opinió del Diari de Terrassa. L'article comença així: "El dia que es facin públiques(i oficials) les balances fiscals d'aquest país, sabrem el que ja sabem. La pregunta real és: quant paga Catalunya de més?…"

Llegiu-lo, i després, si us ve de gust i us animeu, opineu en aquest blog. Demà el publicaré sencer. Mentrestant, us proposo algunes qüestions:

-Per què quan volem saber què aporta i què rep cada comunitat a l'Estat/de l'Estat, no ho comptem tot? El balanç és molt més complex i ampli si hi afegim altres coses: per exemple un balanç d'importacions / exportacions (diguem-ne "comerç exterior", si voleu). Per exemple, els índex de qualitat de vida, molt diversos. Per exemple, algun índex d'oportunitats de tota mena que tenen els ciutadans pel sol fet de viure a Terrassa o a Cuenca… La comparació seria molt més justa. Crec que no hi sortiríem perdent gens ni mica. La política fiscal i la distribució territorial del pressupost no són varetes màgiques ni els únics instruments per equilibrar un país.

-Per què no fem balances fiscals interiors, de Catalunya? Ja posats a ficar el dit a l'ull, estaríem molt entretinguts i descobriríem coses molt, molt interessants.

-Penseu que Catalunya ha de seguir insistint en la tradició del "memorial de greuges"?

-Penseu, com penso jo, que la nostra és una comunitat privilegiada en molts sentits, encara que ens fregeixin amb peatges, parquímetres, preus desorbitants dels pisos, IPC, etc…?

-Per què aquest país ha anat perdent lideratge econòmic-industrial a favor de Madrid? Només perquè els governs centrals -tradicionalment i molt especialment els d'Aznar- s'han estimat més invertir a la capital? O hi ha potser alguna cosa que podríem fer millor?

-Per què quan ens queixem de les infraestructures no reconeixem que en alguns casos si no les tenim encara és només per culpa nostra? (cas Quart Cinturó, per exemple).

Si voleu veure la portada del Diari de Terrassa d'avui, en pdf, aneu a www.terrassa.net.



18 d’oct. 2006

2000 milions les passen putes

(18 octubre 2006) Disculpeu el títol, però el tema s'ho mereix… Així de bèstia. Són... quants? 1000, 2000 milions de persones? Una cosa així, segons com ho comptem, mil milions de res amunt o avall… Uns mil milions viuen (quina ironia, dir-ne vida...) amb menys d'un dòlar al dia. Els altres mil no van gaire més grassos...

Comença (o continua...) una campanya per lluitar de veritat contra la pobresa al món: "Sense excuses 2015: aixeca't contra la pobresa". Hi ha una sèrie d'objectius o compromisos anomenats "del mil.leni", aprovats pels líders polítics mundials i l'ONU l'any 2000. Objectius que s'han d'assolir l'any 2015. Es a dir, en 15 anys. Però al pas que anem, seran objectius per al quart mil.leni...

Si fos possible arribar a esborrar del nostre món la pobresa extrema i la gana en només 15 anys, què coi estem esperant? Però aquest termini no és realista. Els grans líders mundials van aprovar la seva declaració, i com tants altres papers de l'ONU, acabaran essent això, papers, grans declaracions. Paraules molt solemnes, molt buides sovint…

Certament, com diuen moltes ONGs, es podria canviar el món si hi hagués voluntat dels líders polítics d'arremangar-se i anar per feina. Però anem a pams. Dels aproximadament 190 països que hi a a l'ONU, una part són democràcies: no oblidem que les democràcies escullen els seus líders i els programes o prioritats, per tant, la voluntat política tard o d'hora neix del poble… Jo no la veig per enlloc, a cap país, més enllà de les bones paraules. La resta de països són dictadures, autocràcies, règims autoritaris, totalitaris, militaritzats, absolutistes… I moltíssims països d'aquests són precisament els que passen més gana i misèria.

La voluntat ha de néixer, sí, als països rics, occidentals i democràtics, els que en altres qüestions reclamem una mena de lideratge moral del món i ens considerem -i probablement som en molts àmbits- els països més avançats.

Encara estem en la fase d'anar forjant aquesta voluntat. A poc a poc. Demana molta generositat, i no hauríem d'oblidar que les societats benestants tendim a l'egoïsme, embolcallat sovint amb bones intencions i bones paraules. Quan els ciutadans i ciutadanes posem en la nostra agenda política aquesta qüestió, de veritat, els partits polítics l'hauran de recollir i convertir-la en compromisos de govern. No siguem injustos amb els polítics: la culpa la tenim tots. Però no siguem tampoc pessimistes: estem avançant, com els cargols, però estem avançant.

Tanmateix, trigarem molts més anys… Passaran l'any 2015 i potser també el 2030 i alguns més, i mentrestant els líders mundials podran fer unes quantes solemnes i grandiloqüents declaracions...

I uns quants centenars de milions de persones -permeteu-me que torni a utilitzar la mateixa paraulota...- continuaran passant-les putes: gana, misèria, mortalitat infantil, manca d'aigua, malalties, guerres oblidades…

Per saber més sobre el tema…

Terrassa es compromet a ajudar a forjar la "voluntat col.lectiva" que dèiem abans:
http://www.terrassa.org/europa/ciutats_milenni.htm

El nostre compromís solidari com a ciutat, que ens ha de fer sentir orgullosos:
http://www.terrassa.org/terrassaalmon/solidaritat/coopera.htm

Els objectius del mil.leni:
http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/

Fins i tot hi ha indicadors (una mena de mural de la vergonya col.lectiva):
http://millenniumindicators.un.org/unsd/mispa/mi_goals.aspx

La pàgina web de la campanya:
http://www.sinexcusas2015.org

Com es va fer la peça més sonada i "catxonda"de la campanya, l'espot de l'escó de Zapatero, amb el qual es va cobrir de glòria l'agència i no dic de què es van cobrir (comença per m…) la pròpia campanya i l'ONU:
http://www.elpais.es/articulo/espana/Amo/Laura/Levantate/ZP/elpporesp/20061002elpepunac_4/Tes/
I, clar, l'ONU va haver de presentar les seves disculpes:
http://elmundo.es/elmundo/2006/10/10/solidaridad/1160470893.html

17 d’oct. 2006

L'entrevistador-inquisidor

(17 octubre 2006) Avui un post breu. Suggereix moltes i interessants reflexions sobre el periodisme en temps de campanya. I sobre la transparència necessària pel que fa als compromisos polítics o d'altres tipus (legítims) dels mitjans de comunicació. Més que res, perquè el/la lector/a sàpiga de què va la cosa que té entre les mans...

Per començar, un link:
http://www.columbia.edu/~xs23/Montilla_Insultando/Montilla_ALL.htm

Us recomano llegir la transcripció de "l'entrevista" que Xavier Sala i Martin li va fer al candidat Montilla a un restaurant de Barcelona. Dic "entrevista" per dir-ne alguna cosa... Va ser per encàrrec de "La Vanguardia", que implícitament mou fitxa amb aquesta jugada i entra al cor de la batalla electoral.

La trobada al restaurant entre el candidat i l'entrevistador-inquisidor va acabar com el rosari de l'aurora.

15 d’oct. 2006

Diumenge de campanya

(15 octubre 2006)
Retalls de premsa / ELBLOGDIARI
Els diaris del diumenge: una tria personal


El DVD. L'he trobat a El País i a El Periódico. A El Mundo no… En fi, El Mundo ja porta ell solet prou verí cada diumenge… Ja he fet uns quants tastets del famós DVD a la xarxa. Una superproducció poc intel.ligent, desafortunada. Massa mala llet. Amb l'ajut inestimable d'algunes escenes glorioses (i verídiques, per desgràcia) d'aquests darrers tres anys de tripartit, escenes depriments que sovint han amagat la tasca diària d'un govern que ha fet moltes coses i força ben fetes. La mala bava pot servir per fer oposició (molt dubtós) però per guanyar eleccions no serveix: cal convocar la il.lusió, l'entusiasme, el futur…
El tràiler…ja em costa posar el link, ja, però com que ja som grandets i no podem criticar una cosa sense haver-la vist… bé, què dallonses, el trailer es pot veure a:
http://www.youtube.com/watch?v=Ycd1FPAKGVI&eurl=

I com que aquest intenta ser un BlogDiari equilibrat i decent, algunes reaccions:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=347811&idseccio_PK=1008

http://socialistes.org/ambit/PSC/Noticies/Noticies_Internes/view.asp?id=162405&apt=

Hi ha hagut més reaccions, és clar. Com els milers de SMS que han corregut de mòbil a mòbil aquest cap de setmana per demanar una campanya neta. O suggerint diverses coses que es poden fer amb el DVD: reciclar-lo, retornar-lo, llençar-lo a les escombraries...

Les enquestes. Per a tots els gustos, com és tradició. Ja veurem… Jo insisteixo en la foto fixa: no crec que s'hagi mogut res substancial a la política catalana aquests darrers anys. Hauré d'anar pensant a fer la meva pròpia "porra"… el dia de Tots Sants, al vespre, ja veurem… Avui al vespre comencem l'esprint final de la campanya, és a dir, la campanya pròpiament dita, però ja fa molt que va començar… Si voleu remenar i triar…
http://www.elpais.es/articulo/espana/CiU/aventaja/PSC/puntos/sondeo/elpporesp/20061015elpepunac_2/Tes/
http://www.lavanguardia.es/gen/20061015/51287870680/noticias/ciu-se-distancia-del-psc-y-amplia-su-ventaja-hasta-seis-puntos-y-16-escanyos-erc-mas-icv-pp-jose-montilla-artur-mas-montilla-rovira-carod-pique-saura.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2006/10/15/espana/1160878348.html

De candidats. Ja van apareixent cares i noms propis a les banderoles als carrers, les tanques... Clar, enlloc no posa "vota". No cal, oi? I també van apareixent als diaris les vides i miracles dels candidats (tot un subgènere periodístic en èpoques electorals). Algunes propostes:

http://www.elpais.es/articulo/espana/fabrica/candidato/elpporesp/20061015elpepinac_7/Tes/
Al quadern dominical de El Periódico, a les pàgines 10-13:
http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?idioma=PER&screen=fullissue&year=2006&month=10&day=15

Quotes de partit als informatius. Una de les vergonyes de la nostra democràcia: que els partits (a través de la Junta Electoral i el sistema legal) "embarguin" durant les campanyes els informatius de les teles i ràdios públiques. Així, la informació s'ha de donar per quotes, segons els resultats de cadascú, i no segons l'interès: tants diputats o vots téns, tants minuts o segons et toquen... Periodisme en estat pur, sí. En fi…
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=347752&idseccio_PK=1008

Els/les col.legues de TV3 han reaccionat amb dignitat:

http://www.e-noticies.com/actualitat/els-telenot%edcies-no-aniran-firmats-durant-15-dies-10880.html

I perquè no tot sigui política...

De blogs i bloggers (blocaires). Espanya és el país europeu que genera més weblogs. Un bon senyal. Un molt bon senyal.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=347723&idseccio_PK=1009

Espero que us sigui d'utilitat aquesta selecció de retalls de premsa…

14 d’oct. 2006

Montilla i el bisbe de Terrassa

(14 octubre 2006)
Retalls de premsa / ELBLOGDIARI
El Periódico / 14.09.06

"El miércoles, Montilla se reunió con el obispo de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses, durante más de una hora en la sede del obispado. El PSC no informó de la celebración del encuentro, que se realizó a instancias del obispo y en el que también participó Jordi López Camps, director general de Afers Religiosos de la Generalitat.La noticia de la reunión fue difundida en la página web del obispado. Según esta fuente, en el encuentro se abordaron "temas que afectan a la sociedad catalana en general y sobre los cuales la Iglesia también quiere hacer llegar una aportación significativa". Entre estas cuestiones están la inmigración, la educación, la familia y la enseñanza de la religión, en las que, según el obispado, la Iglesia tiene una larga experiencia."

Tota la notícia a: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=347496&idseccio_PK=1008

Ah, i la web del bisbat... Com han canviat les coses dels dels temps del Bisbat d'Egara...
http://www.bisbatdeterrassa.org/catala/noticies/index.htm

DNI i cues

(14 octubre 2006) Ben aviat podrem portar a la cartera un DNI electrònic. No sé si per bé o per mal, o les dues coses juntes. Servirà perquè ens controlin més, segur. El proper pas, un xip sota la pell (com fan alegrement els anglesos: ja se'n penediran algun dia…). Però també tindrà coses positives. Podrem treure més profit a la xarxa, fer infinitat de gestions amb més seguretat, fer tràmits amb les administracions… Això estarà bé, forma part del nou món que està naixent a l'altra banda de la pantalla de l'ordinador amb el que ara mateix estic escrivint aquest blog… Un món ple de possibilitats, d'avenços… Un món que t'apropa moltíssimes coses, que te les fa molt més fàcils que abans.

Però el vell món no acaba de morir… Mentre cantem les lloances del futur DNI electrònic,continuen les cues a la comissaria de Terrassa.

Podeu veure-ho al Diari de Terrassa d'avui dissabte.
(La portada, a http://www.terrassa.net).

Un clàssic. Fa un munt d'anys, quan la policia estava a l'edifici d'oficines municipals del carrer Unió, fer cua i fer-se el DNI eren sinònims. Ara també, a la comissaria del carrer Baldrich. Proveu de comparar-la amb la bonica comissaria de sèries com "El comisario", per exemple… Té una estètica i un ambient lamentables (diuen molt sobre el propi servei…), més propis d'una peli del Torrente. Uns trenta anys separen una i altra comissaria…

Res a veure, per exemple, amb l'evolució que han experimentat les oficines i serveis municipals en el mateix període. Ho he viscut d'aprop i puc dir-ho amb coneixement de causa: la voluntat i l'esforç que s'han posat en fer millores han estat constants. Clar que hi ha coses que es podien haver fet millor, com a qualsevol activitat humana, però el salt endavant ha estat espectacular, i no s'atura: acabem d'estrenar, per exemple, uns nous "caixers automàtics" (infoservei) que són autèntiques oficines municipals de carrer…

Podeu saber-ne més a:
http://www.terrassa.org/noticies/atencio_ciutada/infoservei.htm
Per veure altres serveis que ofereixen aquests "caixers":
http://www.e-newsterrassa.com/Recursos/Infoservei.asp
Tot preparant una administració 100% oberta per internet:
http://www.terrassa.org/ajuntament/acciodegovern/normativamunicipal/ordenances_reglaments/ogae.htm
Si voleu fer un munt de coses a través d'internet:
https://aoberta.terrassa.org/

Però hi ha coses que no canvien. Les cues a la comissaria no tenen res a veure amb el creixement de la població, sinó amb la desídia, tan espanyola, per desgràcia, dels poders estatals a "a províncies".

El cas de Correus és un paral.lelisme interessant. A aquest país nostre (Espanya) li hauria anat bé menys patriotisme de llautó i més Estat de veritat, menys banderes de dos o tres-cents metres quadrats (com aquella del ministre Trillo) i més ordinadors. Això hagués incrementat extraordinàriament el "carinyu" per l'Estat com a "servei central", al servei de tots, en aquestes dècades de desplegament (virtuós) de l'Estat de les Autonomies…

Ara semblarà que amb els Mossos sí que anirem bé i tindrem comissaries de disseny i ben informatitzades. No vull pas desmereixe'ls, però no té res a veure una cosa amb l'altra: en aquestes dècades ens hem merescut rebre un servei policial millor per part de l'Estat, i ens han donat un servei dolent i pobre de recursos.

No és gens evident que (reflexió útil ara que som a les portes d'una campanya electoral) tots els serveis es prestin millor com més a prop del "client" és el centre de decisió. França és un exemple -tòpic- de país amb un Estat central que funciona, sovint com un rellotge. Amb excepcions, clar. Hi ha administracions que funcionen i n'hi ha que no: aquesta és l'autèntica classificació.

Ja sé que podeu pensar que la meva no és una opinió objectiva, però n'és més del que sembla i no diré mai que tot sigui de color rosa: el nostre Ajuntament pertany al grup de les administracions que funcionen, i dintre d'aquest, al de les que es busquen la vida per funcionar cada dia una mica millor…

Si voleu saber més coses sobre el futur DNI i altres "virgueries"digitals, us deixo algunes pistes per navegar…
http://www.dnielectronico.es/
http://www.elpais.es/articulo/internet/Turismo/tecnologico/conseguir/DNI/electronico/elpportec/20061009elpepunet_1/Tes/
http://www.js-e.net/site/cat/index.htm
http://www.aocat.net/
http://www.catcert.net/web/cat/inici/home.jsp
Us recomano també que visiteu: http://www.localret.es/. El president d'aquest consorci format per més de 800 ajuntaments catalans (és a dir, pràcticament tots) és des de fa pocs mesos el nostre alcalde, Pere Navarro (http://www.terrassa.org/ajuntament/alcalde.htm)