Els dodotis i la llibertat

(15.3.2007) Les nostres mares i àvies es van alliberar el dia que no van haver de rentar més bolquers. Es a dir, quan es van inventar els dodotis. Com també es devien alliberar força el dia que no van haver de rentar més “paños”: el tampax i la compresa són dos símbols més de llibertat per a les dones, símbols modestos, probablement, petites batalles guanyades al costat de grans batalles com la de la píndola anticonceptiva o el (relatiu) dret a l’avortament. Ves per on, la modernitat, barrejada amb l’estalvi i l’ecologisme, ens obsequia amb un retorn experimental dels bolquers de tota la vida. Fantàstic. En comptes de veure com es pot abaratir un producte que certament és caríssim o com es pot reduir el seu impacte mediambiental, llencem els dodotis a les escombraries i els canviem pels bolquers de tota la vida… Brillant, sens dubte. Per aquest camí, ja posats, podem fer un pas més cap a la modernitat i renunciem també a les compreses o els tàmpax. De moment, podem reutilitzar-los gràcies a les rentadores automàtiques, que fan tota la feina. Però crec que no estaria gens malament anar pensant també en els avantatges que tindria per a les dones rentar-los a mà, com s’ha fet tota la vida: no deixa de ser un saludable exercici físic, a més d’estalviar-se la quota del gimnàs. Com treure la pols, fregar el terra, estendre la roba… Hi ha vells manuals que ho recomanen, segur que encara en trobaríem alguns a les biblioteques…