M&M

El terreny de joc central de la política catalana segueix inamobible. Montilla puja una mica (del 37% al 43%) en les preferències dels catalanets i catalanetes, segons LaVanguardia. Mas baixa en la mateixa proporció (del 42% al 37%). Plegats, M&M sumen el 80% de les preferències, però cap dels dos no es pot proclamar líder més enllà de les fronteres dels propis votants i simpatitzants. Normalitat democràtica, vaja, un paisatge polític molt europeu. En tendència de vot, CiU baixa una miqueta (traduir-ho a escons és molt agosarat...) i PSC puja un parell de punts. En vots, sociates i convergents sumen un 60%, percentatge força menor a les preferències presidencials sumades: aquest és l’espai central de la política catalana, ni molt gran ni molt petit. Es la base de l’estabilitat i la garantia de la “santa aliança” si un dia les coses van mal dades, però també dóna molt de joc als partits mitjans-petits, ICV, ERC i Unió, i en donaria fins i tot al PP(C?) si no fos un partit tan dependent dels faxos i e-mails que arriben des del carrer Génova. Les relacions d’afinitat/distanciament, o simpatia/antipatia, acaben de dibuixar el retrat de les tendències de futur: les antipaties bloquegen, més enllà del soroll mediàtic i l’agitació dels titulars, algunes operacions com la de l’hipotètic front catalanista. I deixen fora de joc Ciutadans i el PP. De fet, ells juguen a un altre camp i a un altre esport.