Els lios de faldilles de Ms. Clinton

El profe de Georgetown i la seva santa esposa Ms. Bottle, accionistes de referència de la solvent empresa familiar Famaztella, s’han pres fatal el joc de rumors sobre si se separen o no. Qui entri al joc poc sortir-ne escaldat. En aquests casos d’honor, abans t’enviaven els padrins per a un duel a primera sang o a mort, ara t’envien els advocats a querella oberta, que és pitjor i més sagnant. I menys gloriós. Ms. Clinton també té problemes amb la mortífera barreja d’entrecuix i credibilitat que als USA tenen reservada a qualsevol polític: igual que li van fer al seu marit, Mr. Clinton el del puro i la becària al despatx oval, li acaben de posar un parany aparentment ridícul des de l’òptica europea. Aquí estem més curats “d’espantu” del que fem volem fer veure.

Fan córrer que és lesbiana. Els de “20 minutos” s’ho haurien de fer mirar seriosament, perquè publicar aquestes coses desmereix el prestigi d’un excel.lent diari gratuït... Es rumoreja que té lios de faldilles, amb la bondadosa intenció d’acabar-la crucificant, of course, no perquè li agradin les senyores, no, sinó per si l’acaben enxampant dient una mentida. Mr. Clinton en sap alguna cosa, d’autos de fe. I ella, primera dama en els temps de Monica Lewinski, també: aquella inquisició no augurava res de bo, de fet, era només l’aperitiu de l’era Bush (cognom que té la seva conya en anglès, mai millor dit...), una era en la qual les reunions del govern a la Casa Blanca comencen amb unes oracions, tot demanant al Yahveh cruel i venjatiu de l’Antic Testament que inspiri els governants... Si fa o no fa, com a l’Iran, l’Aràbia Saudí, el Vaticà o al consell d’administració d’Al Qaeda. Ms. Clinton va per bon camí: en comptes d’enviar els seus advocats a repartir querelles a tort i a dret, ha desmentit els rumors sobre el seu lesbianisme en una revista gai, The Advocate. Brillant jugada, comparada amb la patètica reacció dels accionistes de Famaztella. Serà una gran presidenta: ja s’ha fet dura com un Tomahawk, però se li nota que amaga un punt de tendresa... Aquesta dona és capaç de desmentir-ho fent un viatge a l’illa (màgica, enyorada...) de Lesbos. A veure si troba la resposta adequada: i a qui li importa? Cadascú té la talla que té, independentment de si arribes a la Casa Blanca o només a la Casita Blanca...

Ara que fins i tot la infanta i el Marichalar se separen, queda molt cateto fer d’un rumor enverinat com aquest una qüestió d’honor. Serà per rumors... Vaja, hagués estat un puntàs desmentir-ho a les planes de “Zero”, per exemple. Sí, ho confesso, a vegades la llegeixo amagat a dintre de l’armari i reconec que està plena de tios bons... També m’agraden l’Elle i la Marie Claire, i sí, ho confesso, la Cosmo... Ho dic per si algú fa córrer ja el rumor i puc començar a buscar a l’agenda els telèfons d’uns quants amics advocats...