Sabater i Bonafont, a la caixa tonta

Molt, molt divertit. Però depèn de com es miri. La política i l’humor casen malament, i si no que li preguntin al cosí de Rajoy: les conyes i brometes les carrega el diable. Zapatero va estar encantador, finíssim i amb un punt de mala llet molt interessant a l’entrevista de Buenafuente. No m’imagino Aznar fent el mateix: com a molt amb els Morancos o el Chiquitodelacalzada, que són més del seu estil... Tanmateix, a Buenafuente l’elegeix (el zapping televisiu) per fer d’humorista, a Zapatero el tria (el zapping democràtic) per fer de president. El lloc de Buenafuente no és a la Moncloa, el de ZP no és el de graciós major del regne. I consti que la cosa té conya i és un interessant exercici de normalitat i relaxació en les formes. No cal dramatitzar-ho, però s’ho podia haver estalviat. El “Me imagino que vendrías en Cercanías” mereixia, d’un entrevistador que no fos un massatgista catxondo i pilota, alguna cosa com “Sí, con Magdalena, que está en la antesala de tu despacho con la carta de dimisión”. Però, no, ji, ji, ja, ja, que bé que ens ho passem. Sabater i Bonafont van fer un bon tàndem televisiu, genial per a les audiències. Però entre aquesta conyeta i la sublim tontada del “Tengo una pregunta para usted” em temo que correm el perill de confondre el republicanisme cívic i la regeneració democràtica amb els “guiñoles” del Plus. El gag hauria estat genial protagonitzat per un ninot de ZP, no pel mateix ZP. La caixa tonta convida massa vegades a fer el tonto.