Uns quants somiatruites franco-occitans han creat ni més ni menys que el govern de la República Federal i Democràtica dels Països d’Occitània. El seu referent és la Val d’Aran, una autonomia dintre de l’autonomia, probablement l’únic lloc on l’occità (en la forma d’aranès) és llengua cooficial. Un petit indret dels Pirineus on Catalunya/Catalonha un dia es trobarà mirant-se al mirall de la seva pròpia identitat i d’una identitat germana però diferent, que acabarà buscant el seu propi camí... Temps al temps. Occitània no ha existit mai, políticament. Però sí en els somnis, en les arrels, en la manera de viure. El rei de França i l’Emperador/Papa de Roma es van aliar en el segle XII per acabar d’una tacada amb els càtars (que van passar primer a les fogueres de l’extermini i després a la història com a heretges, quan els heretges eren i són els catòlics) i amb el Llenguadoc, el gran i divers país dels trobadors que jugava als equilibris entre la corona d’Aragó i la francesa i va acabar incorporat a França per la força de les armes i les fogueres: la creu i l’espasa van destruir l’amable país dels cavallers, les dames, els trobadors i els càtars. Ara aquests somiatruites pretenen ressucitar un trosset de l’ànima occitana, en una França molt més sòlida i unida que Espanya. Tenen poc futur. Tanmateix, és una bella utopia: alguna cosa es mou i caldrà seguir-ho d’aprop. Amb la simpatia que mereixen els utòpics, tot i que corren el perill de fer el ridícul. Ho anirem veient...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada