Catalunya resoldrà els seus problemes identitaris el dia que ho facin Septa, Melilia i Gibraltar. Acabaran esdevenint, amb el temps, ciutats autònomes i equidistants/equiproperes d’Espanya i del Marroc. Ni africanes, ni europees, ni espanyoles, ni marroquines. Una mica de tot, ben barrejat en proporcions variable si inestables. Quatre identitats són una identitat? Ves a saber. Però són alguna cosa. Quan s’estobi el callo del nacionalisme espanyol i marroquí, parents llunyans, es podrà fer front al tabú. Com a Gibraltar: ni anglès, ni espanyol, ni andalús, ni només gibraltareny. O a Catalunya i Euskadi. O fins i tot, tot i que no es pot ficar al mateix sac, a les llunyanes Canàries. La clau de la solució definitiva per a Catalunya és al sud, a les riberes de la Mediterrània, en aquestes estranyes ciutats-estat, illots a la deriva de la història. A Madrid no ho saben i trigaran a saber-ho, però la solució d’Espanya no té res a veure amb la testosterona. Es pot trobar als llibres: és més vella que la sopa d’all. De fet, alguna cosa té a veure amb les sopes... Solve et coagula. La fórmula magistral de l’alquímia. Dissol i concentra. O reuneix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada