I al setè dia va descansar

A Catalunya, l’índex de satisfacció dels ciutadans (ISP) és negatiu. Estructuralment i conjunturalment. Com el creixement negatiu o la tolerància zero. O la deflació. O el decreixement. O la desafecció. Paraules en dosis homeopàtiques perquè no ens mati el verí... Vaja, que el país està de mala llet. Feia falta una enquesta? Satisfacció negativa, quin sarcasme, si no tenim ganes de furgar a la ferida o de perdre’ns en les vaguetats presidencials del “Tinc una pregunta per a vostè, però jo no tinc cap resposta per a ningú”. En fi. Es cap de setmana. Laissez faire, laissez passer... Donem-li la culpa al pèrfid Madrid: va de fàbula per canalitzar la profunda decepció, no fos cas que a la gent se li acudís donar un cop d’ull de portes endins... Els pobles emprenyats, frustrats i decebuts són perillosos. I si no, fem sant i màrtir l’Estatut, com a últim recurs, a la desesperada, per desviar l’atenció; tot i que ja costa, ja, tenint en compte l’educada indiferència que ens provoca. O intentem reescriure la història de les negociacions i els cigarrets a la Moncloa. Els tacticismes de curta volada. O inventem falsos new deals de laboratori sobiranista per al nacionalisme de coitus interruptus. O proclamem la independència, a l’espera que la Val d’Aran faci el mateix i ens veiem obligats a enviar-los un escamot dels mossos perquè no s’esverin més del compte aquests occitans desafectes. Quanta satisfacció negativa, estructural i conjuntural. Quin país tan perdut en si mateix... Melangia col.lectiva, spleen català... Have a wonderful weekend...