El SOS del doctor Montilla

El doctor Montilla ha fet el seu diagnòstic i ha enviat un missatge claríssim als familiars, amics, coneguts i saludats de la malalta. Catalunya es troba a prop del punt sense retorn. La malaltia serà aviat irreversible, si no s’aplica un tractament de xoc. Montilla és doctor del cos, un físic, però no ignora els secrets de l’ànima: ha receptat un munt de pastilles, xarops i operacions quirúrgiques, sense oblidar que la pacient necessita també sentir-se estimada, volguda, respectada. El doctor Montilla recomana l’ingrés urgent de Catalunya a la UCI de l’Estat. De pressa, de pressa, perquè el mal avança ràpidament a dintre del cos social. Encara pot tenir cura, però no queda molt temps. Ho ha dit a Madrid, sense focs artificials, com aquell qui no vol la cosa, a la seva manera. Però més clar, impossible.

El seu diagnòstic no és molt original ni sorprenent, però té diversos valors afegits. Ho diu el president de la Generalitat de Catalunya. Ho diu a Madrid, al cor de l’Estat. Ho diu algú que no és sospitós de vel.leitats independentistes, un català d'Iznájar. Ho diu algú que ha estat ministre del govern espanyol. Montilla ha anat fent en els darrers anys de la necessitat virtut i s’ha trobat dient a Madrid paraules que mai no hauria somiat que sortirien dels seus llavis. Els resultats i pactes electorals, l’atzar i la seva pròpia ambició l’han portat fins a una cruïlla de la història. Montilla tem que al final, si seguim per aquest camí, la història el forçarà a triar entre Catalunya i Espanya. Ell representa molt bé la doble ànima del PSC. Contradictòria, lleial amb Catalunya i Espanya, situada en el paper ingrat però imprescindible de frontissa. Ara, profundament estressada, tensa, fatigada.

D’aquí el seu dramàtic missatge: no ens obliguin a triar. Un missatge tàctic: és un SOS perquè Espanya reaccioni. L’objectiu de Montilla no és partir peres amb Espanya, sinó continuar plegats d’una altra manera. Però si aquesta tàctica no funciona, Montilla sap que el seu destí va lligat al de Catalunya. En el rerefons del seu discurs a Madrid, el doctor-president ha enviat un altre missatge, sense estridències: si m’obliguen a triar, faré el que Catalunya espera del president de la Generalitat. I aquest home de poques paraules no parla per parlar.