Rajoy i El Mundo, tanto monta, monta tanto, ho tenen clar: La sentència de l’11-M no aclareix qui van ser els autors intel.lectuals dels atemptats. Zaplana, un espanyol de bé, se sent orgullós d’haver lluitat per la veritat. Al costat d’Acebes, un altre espanyol normal, un home de bé, que va sempre amb la veritat per davant. O del president de Famaztella, Aznar, que ja deia que no calia buscar els culpables a remots deserts ni llunyanes muntanyes. I el pedrojota, que sap de veritats més que ningú: té la mà trencada a fabricar-les i publicar-les. I en Losantos, que alegrement insinua ja que la sentència la va dictar Zapatero... llàstima que el jutge sigui dels seus, però en fi, no hi ha un pam de net. Alguna cosa havien de dir, no? Perquè calladets no se’n saben estar: nasíos pa’mandar, no? I pa’manipular, pa’conspirar... pa’lo’q’haga falta.
Em jugo els panellets que em menjaré aquesta castanyada a que fa mesos que havien previst, espavilats com són, una sentència que els deixaria amb el cul a l’aire. Per això estaven tan calladets, despistant. Tenien un pla B, un pla C, un pla D... Veien a venir que la teoria de la conspiració se l’acabarien menjant amb patates. Per cert, teoria de la conspiració? Ells? Mentir, embolicar la troca, manipular dades, enganyar, falsejar? No, home, no, això ells (i ella, l’Aguirre) no ho han fet mai, només han lluitat per la veritat. I seguirant fins al final. Ara, a la recerca dels autors intel.lectuals, poca broma. I si aquests surten, es posaran a buscar els inductors indirectes. I si també apareixen aquests... bé, ni idea, però segur que ja se’ls acudirà alguna cosa fins que, per fi, aparegui algun cognom basc, un indici revelador que condueixi a la somiada connexió amb ETA, amb Zapatero, amb les clavegueres de l’estat, amb els rojos i separatistes conspiradors que els van robar les eleccions. Ho acabaran trobant, i si no, ja s’ho inventaran i ho publicaran, amb la discreta benedicció dels bisbes espanyols. La veritat ens farà lliures, prediquen, donant-se cops al pit, com els fariseus. Però la veritat els va ajudar a perdre unes eleccions que ja havien començat a perdre molt abans. Just quan van començar a treure’s la careta i a mostrar-se tal com eren. Tal com segueixen essent.
No van ser les bombes, no. Van ser les mentides i la supèrbia.
3 comentaris:
angoixa fins i tot la capacitat camaleónica d'aquesta patoleia del Pp per tergiversar la veritat,la simple i senzilla veritat. Si el dia 11 M haguessin dit que era Al Qaeda i Aznar s'hagués remangat hi s'hagues presentat al lloc dels fets, haurien guanyat les eleccions, però aixó que sembla tan senzill, la supèrbia i sobre tot la ignorància, no els hi va deixar entreveure, i encara no ho han pait.
Sobre el tema de l´alliberament de les hostesses, parlan de ridícul del Govern espanyol, ridícul internacional afegeixen.
AZNAR: "Dar las gracias al presidente francés pero como ciudadano español me siento humillado por el mío."
Quins poca-soltes! Ja m´imagino com ho haguessin gestionat ells...
"Al alba, y con un tiempo duro con viento de levante de 35 nudos, un grupo de operaciones especiales invadía El Chad enterito y lograba izar la gloriosa enseña nacional; cautivos y desarmados los chadianos han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares."
>Francesc: no només angoixa aquesta brutal capacitat per a la mentida, sinó que en aquest país els pot acabar sortint de franc... El que a un país amb més qualitat democràtica seria inacceptable, aquí és perfectament normal: poden seguir fent política sense que se'ls caigui la cara de vergonya. I sense que "els seus" els enviin cap a casa i passin pàgina...
>Llegidorpecador: home, ja es van quedar ben descansats amb la patriòtica invasió de l'illot de Perejil, no et sembla? El que no poden suportar és que un president de dretes com és Sarkozy li doni un cop de mà a un president d'esquerres com Zapatero... La clau: busquem les 7, o les 7 mil, diferències entre la dreta francesa i l'espanyola...
Publica un comentari a l'entrada