Què se n'ha fet, de Ciutadans?

El diari ElMundo, que de la mà del seu director intenta (i aconsegueix un 98% de les vegades) marcar el rumb de la dreta espanyola, li ha tancat l’aixeta a Ciutadans. Sí, aquell partit que ens havia de salvar a tots de tots els mals, que era l’últim recurs per evitar exterminis lingüístics i altres tragèdies ètniques per l’estil. El Mundo aposta per Rosa Díez i l’UPD i dóna canya a Rivera, ergo en poc temps tindrem candidatures nacionalistes (espanyoles, en aquest cas) avalades pel pedrojota. I una nova sacsejada a tot un sector social orfe, minoritari però no insignificant, que no troba encaix en l’actual sistema polític. Un sector frustrat, pels errors “ de bultu” comesos per Ciutadans i el seu líder: encara que sigui una formació nascuda a Catalunya, la va espifiar quan no va saber (ni tenia prou capacitat) per esdevenir el que realment li calia ser, un partit a escala espanyola. Aquest és l’error estratègic que farà caure el castell de cartes de C’s.
Etiquetar tot el sector social que hi ha a Catalunya (i a Terrassa, of course, no en va som la quarta ciutat del país) al voltant del que podia representar (però no era ni és) Ciutadans, és molt complicat. El partit ha anat desapareixent de la primera línia política molt de pressa: fa quatre dies omplia pàgines als diaris, ara no passa de les seccions de breus. S’han perdut pel camí: responien a un neguit, un malestar, però havien improvisat el guió.
El fenòmen és complex i contradictori, ple de matisos. No és quelcom sòlid i ben travat: té un aire de política de laboratori, de dades correctes però conclusions errònies. Només el defineix una actitud hostil davant d’un fenòmen que perceben com a hostil: el nacionalisme català, en tots els seus graus d’intensitat, fins i tot els més inofensius. Faríem malament, però, menyspreant-lo. Tornarà a treure el nas en pocs mesos, fins al març. Tingui bons o mals resultats electorals (jo diria que més aviat dolents), el malestar seguirà existint i buscant una sortida. Fins que la trobi. I l’acabarà trobant. Ja ho sentirem a dir...


Missing. Apunt del 24 de novembre. Javier González (un dels representants de C’s a Terrassa) publica una carta al Diari de Terrassa del 23.11.2007, comentant aquest article. Ell retorna la pregunta: què se n’ha fet de la democràcia? què se n’ha fet de la imparcialitat del Constitucional? I del vell principi una persona (ell diu “un home”), un vot? I d’un model d’Estat que ell creu que està segrestat per unes minories? I de la independència dels mitjans de comunicació? I del distanciament envers la política que vivim a Catalunya? I de la política terrassenca, tan estable? Afirma que Ciutadans és un exemple de voluntat d’aixecar-se del sofà de casa i ajudar a fer noves polítiques. Ja veig per on va: la resposta a totes aquestes preguntes és Ciutadans? La solució és Ciutadans? Home, no ens passem... Van fer aportacions interessants i provocadores, van provar un estil fresc i descarat de fer política, van intentar burxar en un sector social no representat políticament i força transversal, van voler-ho ser tot al mateix temps i agitar fantasmes tancats a l’armari, van jugar a jocs estranys, van anar de bracet d’amistats molt perilloses... Massa coses en massa poc temps. Tot i no compartir els seus postul.lats i molt menys la seva estratègia, reconec que han fet un servei al país a base de remenar l’status quo... Però no se n’han sortit. I només faltava la Rosa Díez per acabar-ho d’adobar, amb el pedrojota al darrera...