A ZP i BF (el tàndem de l’humor televisiu políticament incorrecte) els ha sortit un competidor. A veure qui explica millors acudits... El competidor és en aquest cas un col.lectiu, amb la disciplinada excepció d’un sol grup. El Parlament de Catalunya. En aquest cas, llevat del PSC, per raons òbvies, a no ser que es vulgui fer directament l’harakiri. El parlament català ha repudiat la ministra Alvarez. I s’ha quedat tan descansat. Bé, tècnicament, aquí comença l’acudit, ha demanat a Zapatero que la cessi. També podien haver-li demanat a Bush que acomiadés Condoleezza Rice o l’obscur Cheney, no? O a Rajoy que s’immoli i faci plegar Acebes i Zaplana, aprofitant que aquest cap de setmana el passaran plegats. Ja posats, és el mateix. Com disparar amb pòlvora del Rei (ai, uix...). O fer un brindis al sol (ai, uix, pitjor encara, que això suggereix un ambient torero...). El castellà té un extraordinari repertori de frases fetes que s’escauen d’allò més en aquestes circumstàncies. El català també, no patim, però com que aquí es tracta de la governació de les Espanyes, trobo més adients aquestes frases fetes, lapidàries, lluminoses, en la llengua franca o comuna, el castellà o espanyol (ai, uix, també?).Doncs, res, ja està. El nostre parlament ja ha s’ha carregat la seva primera ministra. La qual continua en el càrrec, perquè, “más chula que un ocho”, diu ella que córrer (se suposa que en direcció contrària a la batalla) és de covards. I sobretot perquè els vots d’Andalusia (on ella és un referent i l’hipotètica destitució causaria autèntic “desapego” entre els votants de pedra picada) pesen tant com els de Catalunya al cistell de Zapatero. I perquè el parlament català té millors coses a fer, i infinitament més profitoses, que demanar destitucions de ministres espanyols. Que em deslliurin déu i el diable de defensar-la, però també de deixar-me portar pels que confonen interessadament, demagògicament, el patètic embolic ferroviari amb els destins de la pàtria.
El parlament català ja ha dictat sentència. La pregunta és monosil.làbica. I?
La societat catalana dictarà una altra mena de sentència el mes de març, com ja la va dictar indirectament amb el seu “desapego” envers el mític Estatut. Hi haurà sorpreses per a tothom. Confondre la velocitat amb el soroll és perillós. I la nostra “classe política” (aquí per desgràcia sens excepcions de partit, però sí de persones) sordeja.
3 comentaris:
oi tant que sordegen, sort que en Montilla te el cap ben amoblat, i qui l'envolten també. Aquesta votacióes la clássica marranada de Ciu, amb special guest stars ERC i IU. Purria.
A mi no em sembla que la inutilitat d'aquest debat sigui culpa dels polítics catalans, mes aviat és la manera que tenen els espanyols d'entendre Espanya, és a dir que ells són els qui tallen el bacallà, que això de la plurinacionalitat o d'un sistema federal s'ho passen pel forro i si la demanda ve de Catalunya, avui, s'en foten mes que mai. Així ha estat, és i serà
>Francesc: tu vas més fort que jo, però sí, ja és això. Pirotècnia de festa major. L'endemà només queda una escampada de tubs de cartró i altres deixalles. Ni l'olor de pòlvora.
>Saltenc: jo sóc més aviat optimista, ves per on... D'aquestes crisis i convulsions n'acabarà sortint alguna cosa nova.
Publica un comentari a l'entrada