La Catosfera sembla que va prenent forma, amb l’empenta d'amics com Marc Vidal. Acabarà ocupant un espai real a una Catalunya cada vegada més virtual... BlocsTerrassa organitza la segona trobada de bloggers/blocaires terrassencs al Cinema Catalunya el proper dia 4 de desembre. Li haurem de posar un nom, no? Terrassasfera? Ai, uix, no sé... Blogsfera terrassenca? Psé... Potser BlocsTerrassa o BlocsTerrassencs? El nom fa la cosa? Ja ho anirem veient, perquè en aquest eteri territori virtual les coses prenen forma a trompicons, espontàniament, una mica entre tots i totes... Que jo sàpiga, hi ha dues altres xarxes locals que formen part de la “catosfera” i de la “mónsfera” (això segurament és redundant, el món ja es esfèric, no?): la Vallesfera (que vaig conèixer a través de l’amic Joan Ramon) i l’Ebresfera. Alguna xarxa més? Segurament sí, però per a això cal recórrer a Saül Gordillo, ell és dels pocs que tenen al cap el mapa complet de la Catalunya blocaire... Es fascinant el mapa nebul.lós (literalment metafísic) que es va dibuixant d’un gran espai lliure, on no importen les fronteres, sinó els camins, les cruïlles...
24 de nov. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
I els de Sabadell? no se com ho tenim el tema blocaire, de fet he contactat amb molt pocs. I és estrany.
I perquè no EGARAESFERA?
Hola, company... anem a pams!
1) Tot és començar a embolicar la troca, Terrassa i Sabadell s'assemblen en algunes coses (ui, ui, no comencem...), segurament hi deu haver més o menys tants blocaires per càpita com a Terrassa, dic jo...
2) Egara(e)sfera sona molt bé, però no hi ha res com posar el nom de la ciutat, dic jo... Prou difícil és que ens coneguin amb un nom, no ho compliquem més amb dos... Tot i que a mi Egara (no Ègara) em sembla un nom preciós... Ara, és matèria totalment opinable...
3) I ja posats, si a Sabadell us animeu, tampoc no té cap mena de sentit que visquem d'esquena, alguna cosa en comú trobaríem per fer bullir l'olla, no et sembla? Sabatesfera? TSfera? No estaria malament, no... Ja posats, de perdidos al río...
Preguntes: «El nom fa la cosa?».
Tot i semblar una pregunta retòrica, crec que en el món on vivim, tant globalitzat, on el temps passa cada vegada més de pressa, una idea sintètica, clara i que no deixi indiferent és important per garantir l'èxit de qualsevol empresa.
Per tant, el nom és important, és clar. I la unitat. Que no ens passi que amb tantes iniciatives paral·leles, semblants i coincidents acabem desinflant el globus. O era una esfera?
Salutacions cordials des de Vallromanes (l'altre Vallès).
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Víctor: i tu m'ho preguntes? :-) Uf, acabo de veure (i disfrutar) el teu blog (que immediatament m'apunto per tornar-hi i capbusssar-m'hi sovint) i crec que t'ho hauria de preguntar jo a tu... En fi, aviam si me'n surto.
El nom no fa la cosa, però ajuda a entendre-la. A vegades hi ha noms sense cosa, coses sense nom, noms més grans o més petits que la cosa a la que es refereixen... El marketing global demana "naming" a dojo, tot i que no sé si al final no en farem un gra massa.
A mi no m'acaba de fer el pes això de les esferes blocaires / blogueres. Es una tendència ben humana, això d'agrupar-nos i socialitzar-nos, però també ho és l'impuls individualista: els blogs (o almenys una bona part) neixen d'una espurna creadora semblant a la dels novel.listes,poetes, pintors, cineastes, dramaturgs... Són obres de creació individuals, adreçades a la multitud, clar... Aquí comença el problema. Per entendre el món, a la multitud (n'hi podem dir mercat, públic) li va bé desar-ho tot en capsetes, ben etiquetades, amb colors diferents i tot això.
Sóc una mica escèptic en això de les blogesferes, però crec que alguna cosa tenim en comú: els del Vallès Oriental, l'Occidental, l'Occidental-Oest, l'Occidental-Est, l'Occidental-Tropical-Sud... I els catalans, clar. Però també els espanyols i els europeus. Vaja, que m'estic fent un embolic, però no m'agradaria que perdéssim el valor universal de la xarxa, ni que deixéssim passar l'oportunitat de fer localisme amb visió universal...
En fi, que el tema dóna per a molt més que un breu apunt. Gràcies per apuntar-lo. I per conservar i enriquir el tresor de paraules que tens a les teves mans.
Cordialíssimes salutacions des de la zona oest de la gran vallesfera...
Doncs te n'has sortit prou bé, Joan. Jo només apuntava un traç i tu l'has convertit gairebé en cercle virtuós. :)
Penso que passa quelcom semblant amb els grups i iniciatives de caire independentista que sembla que en poc temps han començat a sortir com bolets. Som pocs i esmercem esforços en fer coses semblants però que tenen un nom diferent i estan integrades per algunes persones d'aquell grup i d'aquell d'allà, però que no són ben bé la mateixa cosa... No sé si entens per on vull anar.
Sí que la persona és de mena social i això li fa cercar els pròxims, els que li són semblants, però de vegades, com bé deies, no hem d'oblidar que precisament Internet ens ha obert al món i no podem reduir-lo als quatre de l'illa de cases.
Dóna per molt aquest tema, i en seguirem parlant.
Un plaer de visitar-te i escoltar-te.
Víctor
Publica un comentari a l'entrada