Són dos detallets enmig d’una crisi dramàtica però instructiva, reveladora. Anècdotes, sí, però... Cas 1) El cotxe oficial del president del Parlament, Ernest Benach, queda atrapat, com tants milers d’automòbils, enmig d’un fenomenal embús a l’autopista C-32. Segons la versió oficial, l’escorta va decidir tirar pel dret i avançar tota la cua, amb la qual cosa al cotxe oficial i als seus ocupants els van dir de tot menys guapos. L’argument és espectacular: les autoritats no poden romandre al mig d’un embús, per raons de seguretat. Ja se sap, raons de seguretat nacional, com a les pel.lícules... Hauria guanyat tants punts, tants, si hagués fet cua com la resta dels mortals... per no dir si hagués baixat del cotxe oficial i pujat a un autobús... Cas 2) Els mossos, Trànsit i el senyor Murphy decideixen reservar un carril d’autopista per als autobusos que substitueixen els trens de rodalies. Amb la millor de les intencions, van organitzar un embús de dimensions èpiques. Els espavilats de torn i també uns quants que seguien indicacions dels mossos, van circular pel carril del bus. La previsió dels mossos aviat serà legendària: tenien a punt alguns cotxes camuflats per enxampar els que circulaven pel carril bus i posar multes a dojo. Catalaníssima eficiència, sí senyor, similar a la que fa que la immensa majoria dels radars de carretera es trobin a punts no perillosos, però sí d’elevat interès recaptatori... Un cas i l’altre són petites històries, anècdotes quotidianes menors enmig d’un panorama més gris que negre... Elevar-les d’anècdotes a fets rellevants i treure’n conclusions categòriques seria excessiu. Sens dubte. Però fan pensar... Hi ha una Catalunya oficial que circula per un carril. Amb excepcions, clar. Però la real circula, a tranques i barranques, per un altre, embussat i confús.
4 comentaris:
La gestió d'aquesta tragèdia es pot qualificar de "cero patatero", recordem que aquesta, en el 11M i en el Prestige, van ser dos grans raons que van fer perdre les eleccions al PP i en tot mereixament, ara bé, existeix una diferència important,en els dos casos del PP vénen d'accions imprevisibles i t'agafen " amb els pixats al ventre", en el cas de Rodalies i el AVE, fets PREVISIBLES, la falta de PREVISIÓ ens ha dut on estem ara. Per acabar de rematar tota aquesta comedia, digna d'una pelicula italiana, tenim la cirera del pastís amb la ministra Magdalena Alvarez un roc a la faixa que el president Zapatero tampoc sembla sap admistrar-lo.
Sorprèn,però en Benach podia haver desautoritzat al mosso i quedar-se a la cua, també l'haurien criticat, tot i que la decissió presa no sembla la mes oportuna, Podia haver sortir abans de casa seva o quedar-se a dormir a Barcelona, ALGUN LLOC DEU TENIR PER FER-HO.
>Saltenc:
>Saltenc: com diria l'inefable ministra Alvarez, "correr es de cobardes"... Però sí, és per agafar i començar a córrer i no parar fins la frontera... Itàlia és segurament una de les claus: a Catalunya tenim una política cada vegada més italiana, i la nostra vida diària (mentre practiquem el vici solitari però plaent de l'onanisme, que si som, que si serem, que si ens quedem una mica o ens n'anem però sense marxar del tot...) comença a tenir els tics d'aquelles comèdies italianes dels anys seixantes... Estem perdent molts trens, tots plegats.
>Francesc: Ni se li va acudir que podia aprendre molt sobre Catalunya i els catalans vivint les mateixes cues i emprenyades dels catalans. Els vidres del cotxe oficial distorsionen la realitat. Com a la sèrie Expedient X, la veritat és allà a fora...
Publica un comentari a l'entrada