5 d’oct. 2007

El rabí Jeshua i els 498 màrtirs



La reserva espiritual d’Occident, la molt catòlica Espanya, de la mà de la mateixa església romana que no va tenir problemes per passejar Franco sota un pal.li o beneir les atrocitats del franquisme i posar-se del costat dels botxins, ha aportat ni més ni menys que 10.000 dels 12.692 expedients de beatificació del segle XX. I ara preparen la seva pròpia llei de memòria històrica: una macro-cerimònia de beatificació de 498 màrtirs dels anys trenta i de la guerra civil. L’església romana continua exhibint així, impúdicament, en ple segle XXI, la seva complicitat en la croada contra “las hordas rojas”, els separatistes, els conspiradors judeo-maçònics.

No seré jo qui menystingui les atrocitats comeses pel bàndol republicà. Tinc a la meva pròpia família unes quantes històries de matacapellans i cremaesglésies... Es una de les grans vergonyes d’aquella República desquiciada, en la que hi havia la llavor de la mateixa bèstia de l’altre bàndol. La mil.lionària llista de víctimes del comunisme en el segle XX (a Rússia, als països de l’est, a la Xina...) ha estat sempre minimitzada per l’esquerra, i és perfectament comparable amb la llista de víctimes del nazisme. Però a Espanya les coses van anar d’una altra manera i va triomfar l’altra bèstia, la del feixisme, i sistemàticament va muntar una màquina de triturar persones, durant dècades: primer brutalment, a gran escala, després més mesuradament... La llista de màrtirs del franquisme és molt més llarga. Per fer servir el llenguatge del confessionari: els pecats dels uns (quantitativament, no qualitativament) són més grans que els dels altres. Però ni millors ni pitjors: la bèstia assassina era la mateixa, el mal era el mateix.

Ara els bisbes espanyols (catalans inclosos, perquè estan ben calladets) recuperen una vegada més els seus màrtirs per Déu i per Espanya. Cap problema. Efectivament, van ser víctimes de la barbàrie. Això no es pot negar. Però que poc cristiana és aquesta església romana que va convertir en déu un rabí víctima dels botxins, un mestre de la pau, la compassió, el perdó, la humanitat. Un mestre d’amor: el rabí Jeshua, en el cas que existís, acolliria les víctimes d’un bàndol i de l’altre, sense diferències. L’església hispano-romana, no.

Els que han segrestat durant dos mil anys el missatge del rabí són els autèntics hereus d’aquells que el van crucificar...
______
El rabino Jeshua y los 498 mártires
La reserva espiritual de Occidente, la muy católica España, de la mano de la misma iglesia romana que no puso reparos a pasear a Franco bajo un palio o bendecir las atrocidades del franquismo y ponerse del lado de los verdugos, ha aportado ni más ni menos que 10.000 de los 12.692 expedientes de beatificación del siglo XX. Y ahora preparan su propia ley de memoria histórica: una macro-ceremonia de beatificación de 498 mártires de los años treinta y de la guerra civil. La iglesia romana continúa exhibiendo así, impúdicamente, en pleno siglo XXI, su complicidad en la cruzada contra las “hordas rojas", los separatistas, los conspiradores judeo-masónicos...

No seré yo quien disculpe ni niegue las atrocidades cometidas por el bando republicano. Tengo en mi propia familia unas cuantas historias de matacuras y quemaiglesias... Historias que forman parte de la gran vergüenza de aquella República desquiciada, en la que anidaba la semilla de la misma bestia que en el otro bando. La millonaria lista de víctimas del comunismo en el siglo XX (en Rusia, en los países del este, en China...) ha sido siempre minimizada por la izquierda, y es perfectamente comparable con la lista de víctimas del nazismo. Pero en España las cosas fueron de otra manera y triunfó la otra bestia, la del fascismo. Sistemáticamente organizó una máquina de triturar personas, durante décadas: primero brutalmente, a gran escala, después con más mesura... La lista de mártires del franquismo es mucho más larga. Utilizando el lenguaje propio del confesionario: los pecados de los unos (cuantitativamente, no cualitativamente) son mayores que los de los otros. Pero ni mejores ni peores: la bestia asesina era la misma, el mal era el mismo.

Ahora los obispos españoles (catalanes incluidos, porque están bien calladitos) recuperan una vez más sus mártires por Dios y por España. Ningún problema. Efectivamente, fueron víctimas de la barbarie. Eso no se puede negar. Pero qué poco cristiana es esta iglesia romana que convirtió en dios a un rabino que fue víctima de los verdugos, un maestro de la paz, la compasión, el perdón, la humanidad. Un maestro de amor: el rabino Jeshua, si viviera, acogería a las víctimas de un bando y del otro, sin diferencias. La iglesia hispanorromana, no.

Los que han secuestrado durante dos mil años el mensaje del rabino son los auténticos herederos de aquéllos que lo crucificaron ...