26 d’oct. 2007

Cop d'Estat constitucional



No té un altre nom. El PP, carregat amb un arsenal d’armes constitucionals de destrucció constitucional massiva, s’està carregant la Constitució. Que diuen estar disposats a defensar peti qui peti. Diuen que la defensen, però només la prostitueixen. Zaplana presenta la recusació contra tres magistrats del Tribunal Constitucional, després de la recusació de dos que fa el govern, conseqüència de la brutal jugada política per controlar les majories al Constitucional. Confien que així encara podran d’alguna manera enfonsar el petit Estatut català, força més agosarat que els altres, però ple d’articles literalment copiats a altres estatuts aprovats pel PP. I a Zaplana se li escapa el riure. Quina gràcia. Cosa estranya, no tots els seus li riuen les gràcies, a aquest gran polític que es va ficar a la política per forrar-se... Però aquest article de Pablo Sebastián és insòlit.
Acaben de fer un pas endavant en l’estratègia de guanyar per oposicions el que no s’ha guanyat per eleccions, de manipular jutges-robot teledirigits contra la línia de flotació del sistema. No importa res, tot s’hi val. Espanya es mereix qualsevol sacrifici. Sense manies. I a sobre s’omplen la boca de Constitució, Pàtria, Llibertat, Justícia, Decència i obscenitats similars. Acaben de fer un pas més cap al cop d’Estat. No tenen altra Brunete que la mediàtica i la judicial, però poca broma. Quina sort que ara fa una eternitat un tal Felipe González, amb un suport electoral aclaparador, comencés a civilitzar l’Exèrcit i que després hagi derivat cap a un Exèrcit respectuós amb la democràcia i que fins i tot a vegades es disfressa d’ONG. Si no, gent com el Zaplana, l’Acebes o l’Aznar, amb el simpàtic Rajoy rient-los les gràcies, estarien recorrent les sales de banderes de les casernes... No sé a què esperen, ja només els queda això.
______
Golpe de Estado constitucional
Tal cual. El PP, cargado con un arsenal de armas constitucionales de destrucción constitucional masiva, se está cargando la Constitución. La misma que dicen estar dispuestos a defender caiga quien caiga. Juran que la defienden, pero sólo la prostituyen. Zaplana presenta la recusación contra tres magistrados del Tribunal Constitucional, después de la recusación de otros dos que hace el gobierno, consecuencia del primer brutal envite para controlar las mayorías en el Constitucional. Confían en que así todavía podrán de alguna manera hundir el pequeño Estatut catalán, bastante más atrevido que los demás, pero lleno de artículos literalmente copiados en otros estatutos bendecidos por el PP. Y a Zaplana se le escapa la risa. Qué gracioso. Cosa extraña, no todos los suyos le ríen las gracias, a este gran político que se metió a la política por forrar-se ... Pero este artículo de Pablo Sebastián es insólito.

Acaban de dar un paso adelante en la estrategia de ganar por oposiciones lo que no ganaeron en elecciones, manipulando jueces-robot teledirigidos contra la línea de flotación del sistema. No importa nada, todo vale. España se merece cualquier sacrificio. Sin manías. Y encima se llenan la boca de Constitución, Patria, Libertad, Justicia, Decencia y obscenidades similares. Acaban dar un paso más hacia el golpe de estado. No tienen otra Brunete que la mediática y la judicial, que no son ninguna broma. Qué suerte que ahora hace una eternidad un tal Felipe González, con un apoyo electoral abrumador, empezara a civilizar al Ejército y que después haya derivado hacia un Ejército respetuoso con la democracia, que a veces incluso se disfraza de ONG. Si no, gente como Zaplana, Acebes o Aznar, con el simpático Rajoy riéndoles las gracias, estarían recorriendo las salas de banderas de los cuarteles ... No sé a qué esperan, ya sólo les queda eso.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Això es la democràcia de la "señorita Pepis" i va pels dos partits PSOE i PP, per ser mes exactes.

Francesc Puigcarbó ha dit...

encara hi són a temps de fer-ho. Estic d'acord amb el saltenc

JR&OC ha dit...

Jo em nego a posar-ho tot al mateix sac. La qual cosa no vol dir que "comulgue con ruedas de molino". No és una qüestió de simpaties polítiques, de fílies o fòbies... Hi ha un partit (veurem quant suport té a les urnes...) disposat a destrossar-ho tot, a dinamitar els ponts que faci falta. I encara no han acabat: ens queden 5 mesos, 5... Todo por la patria, que deien. No és el mateix.