Tunejar la matrícula

Això dels cotxes és com les carpetes dels adolescents, els “carpesanus”, com en dèiem fa uns anys... Hi ha qui li agrada portar-los plens d’enganxines i qui no. Sobre gustos... Ara no es porta gaire, això d’omplir el cotxe d’adhesius i eslògans del teu poble o dels llocs que has visitat. Aquests són temps de tuning, tirant a horteres, per dir les coses pel seu nom... Es com les matrícules. L’any 2000 l’Aznar, aquest gran estadista universal, va decidir que les xapes de les matrícules espanyoles serien una metàfora de la unitat indissoluble de la pàtria automobilística: una E d’Espanya i una numeració que fa impossible saber d’on ets. Ens ho vam prendre, tots plegats, amb força indiferència. Exceptuant uns quants conductors més amants de tunejar la xapa amb el CAT català... En fi, que cada cosa que té la importància que li vulguis donar i confondre el cotxe amb una bandera és un comportament força adolescent... i inofensiu. Com als USA, on el tema es tracta amb molta més normalitat i t’hi pots posar el nom si et ve de gust. Ara Sarkozy, tan interessant com inclassificable, permetrà que els francesos posin banderetes a les seves matrícules. Això, a la centralista i jacobina França. Han acabat amb el sistema de numeració de tota la vida (bé, del 1950) simplement perquè se’ls acaben els números. També han acabat amb la placa posterior groga, un “cante” que espatllava l’estètica del cotxe: no superaran mai aquelles velles i elegantíssimes matrícules negres amb els números platejats... En un parell d’anys veurem a les carreteres cotxes francesos amb matrícules blanques i banderetes de Bretanya, Còrsega o l’escut de París... o banderes catalanes o occitanes. Tota una lliçó per a aquell Aznar tan enfeinat salvant Espanya que no perdia el temps parlant de xapes...

______

Matrículas tuneadas

Han quedado atrás aquellos tiempos en que la gente llevaba el coche lleno de adhesivos y esloganes de su pueblo o de los sitios que había visitado. Esta es más bien una época de tuning, tirando a hortera... En el año 2000 Aznar, ese gran estadista universal, decidió que las chapas de las matrículas españolas serían una metáfora de la unidad indisoluble de la patria automovilística: una E de España y una numeración que hace imposible saber de dónde eres. Nos lo tomamos, la verdad, con bastante indiferencia. Exceptuando unos cuantos conductores que optaron por tunear la chapa con el CAT catalán ... En fin, que el tema tiene una importancia muy relativa y confundir el coche con una bandera es un comportamiento bastante adolescente ... e inofensivo. Como en los USA, donde se trata la cuestión con mucha más normalidad y puedes poner tu nombre en la matrícula si te apetece. Ahora Sarkozy, tan interesante como inclasificable, permitirá que los franceses pongan banderitas en sus matrículas. En la centralista y jacobina Francia. Han acabado con el sistema de numeración de toda la vida (since 1950) simplemente porque se les terminan los números. También han acabado con la placa posterior amarilla, un "cante" que estropeaba la estética del coche: no superarán nunca aquellas viejas y elegantísimas matrículas negras con los números plateados ... En un par de años veremos en las carreteras coches franceses con matrículas blancas y banderitas de Bretaña, Córcega o el escudo de París... o banderas occitanas o catalanas. Toda una lección para aquel Aznar tan atareado salvando a España que no podía perder el tiempo hablando de chapas...

______

La voiture de Sarkozy

...Sarkozy, aussi intéressant qu'inclassable, permettra que les français mettent des guidons dans leurs plaques d'immatriculation. Centraliste et jacobine France... Ils ont fini avec le système de numération de toute la vie (since 1950) Ils ont aussi fini avec la plaque postérieure jaune, une laide coleur qu'elle abîmait l'esthétique de la voiture : ils ne dépasseront jamais ces vieilles et élégantes plaques d'immatriculation noires avec les numéros argentés... Dans une paire d'années nous verrons dans les routes européennes des voitures françaises avec des plaques blanches et des guidons de Bretagne, Corse ou le “fluctuat nec mergitur” de Paris... ou drapeaux occitans ou catalans. Toute une leçon pour monsieur Aznar, si affairé sauvant l’Espagne qu'il ne pouvait pas perdre le temps en parlant de plaques...