21 d’oct. 2007

Federico-pe, el màrtir



El predicador dels bisbes espanyols, l’inquisidor de la ràdio, demana un tracte humà. Ho fa a travès de l’Esperanza Aguirre, cristianíssima defensora de causes perdudes i d’ànimes en pena. La frase és d’antologia, digna de figurar al costat d’aquelles frases en les quals es queixava del seu miserable sou: "No sé si os va a gustar lo que voy a plantear, pero creo que se debe dar un trato humano a Jiménez Losantos". Li va etzibar aquesta frase ni més ni menys que al rei. Canvi de cromos, en diuen d’això. O xantatge: tu li dónes un tracte més humà i ell baixarà el to, no pateixis. Què tal un títol de comte? De duc? Un parell de copets reials a l’espatlla?
Federico en el fons és bon xicot. Un màrtir. No l’entenem, pobrissó. A vegades es passa de la ratlla, se li escalfa la boca. Però ho fa de bona fe, pel bé d’Espanya, dels bisbes, de la fe catòlica, d'Occident. Per la llibertat. Sobretot per la llibertat. Si tingués a mà una torxa i una foguera, ja hauria calat foc a mig país. Però no hi ha perill, per sort: ell només desbarra, manipula, menteix i insulta davant del micro. Poca cosa. No cal prendre-s’ho malament. Es la seva teràpia. Segur que li ha receptat algun metge. Sort en té el micro: el verí i la mala llet li surten per les orelles. I els calers també. Si s'ho quedés a dintre, pobre xicot, ho passaria fatal.
El rei va tenir una sortida antològica: "Le he dicho a Rouco Varela que recen menos por mí y la monarquía y se ocupen más de la Conferencia Episcopal que controla a la Cope". Però sa majestat, que no ha estat precisament mai un "meapilas", gràcies a Déu, hauria d’anar més a missa i menys de caça major i menor... Segur que li sonaria allò de “poner una vela a Dios y otra al Diablo”. Igual que als bisbes i cardenals espanyols segur que els sona allò de “No prendràs el nom de Déu en va”. Però com que els 10 manaments -ni tan sols en la versió manipulada descaradament per l'església romana- no diuen res dels programes de ràdio...
______
Federico-pe, mártir
El predicador de los obispos españoles, el inquisidor de la radio, pide un trato humano. Lo hace a travès de Esperanza Aguirre, cristianísima defensora de causas perdidas y de almas en pena. La frase es de antología, digna de figurar al lado de aquellas frases en las cuales se quejaba de su miserable sueldo: "No sé si os va a gustar lo que voy a plantear, pero creo que se debe dar un trato humano a Jiménez Losantos". Le soltó esta frase ni más ni menos que al rey. Cambio de cromos, le llaman a eso. O chantaje: tú le das un trato más humano y él bajará el tono, no te apures. ¿Qué tal un título de conde? ¿De duque? ¿Un par de golpecitos reales en la espalda?

Federico en el fondo es buen chico. Un mártir. No lo entendemos, pobrecillo. A veces se pasa de la raya, se le calienta la boca. Pero lo hace de buena fe, por el bien de España, de los obispos, de la fe católica, de Occidente. Por la libertad. Sobre todo por la libertad. Si tuviera a mano una antorcha y una hoguera, ya habría prendido fuego a medio país. Pero no corremos peligro, por suerte: él sólo vomita, manipula, miente e insulta ante el micrófono. Poca cosa. No hay que tomárselo mal. Es su terapia. Es afortunado por tener un micro a mano: el veneno y la mala leche le salen por las orejas. Y la pasta también. Si se lo quedara dentro, pobre chico, lo pasaría fatal.

El rey tuvo una salida antológica: "Le he dicho a Rouco Varela que recen menos por mí y la monarquía y se ocupen más de la Conferencia Episcopal que controla la Cope". Pero su majestad, que no ha sido precisamente nunca un meapilas, gracias a Dios, tendría que ir más a misa y menos de caza mayor y menor ... Seguro que le sonaría aquello de "poner una vela a Dios y otra al Diablo". Igual que a los obispos y cardenales españoles seguro que les suena aquello de "No tomarás el nombre de Dios en vano". Pero como los 10 mandamientos -ni siquiera en la versión manipulada descaradamente por la iglesia romana- no dicen nada de los programas de radio ...