Sony: males i bones notícies

La multinacional japonesa Sony té una factoria a Terrassa. Es al terme de Viladecavalls, sí, però… Cada vegada que la multinacional té algun problema (com els 10 milions d'euros de pèrdues de l'any passat), llegeixo els diaris amb l'ai al cor. Segur que no sóc l'únic. Molts terrassencs depenen de la feina que genera aquesta gran fàbrica. Té uns 2.700 treballadors.

Ara Sony anuncia que invertirà 73 milions d'euros per construir una nova fàbrica a Eslovàquia. El motiu: un operari espanyol (els terrassencs i catalans entrem en aquesta categoria…) cobra de mitjana uns 14,4 dòlars bruts per hora, mentre que un eslovac en cobra 2,1… No cal dir res més, oi? Bé, sí que cal dir alguna cosa més: el mateix operari al Japó cobra uns 20 dòlars… País on, al final dels finals, van a parar bona part dels diners amb els que comprem qualsevol dels productes o serveis audiovisuals de la Sony.

De moment no hi ha males notícies, tot i que la multinacional anuncia que ha de fer un procés de transició (exquisit tecnicisme) des d'un "centre industrial de producció massiva" cap a un "centre tecnològic de menys volum". Amb menys personal. Sembla que ho volen fer suaument, de manera no traumàtica… Per una vegada (toquem fusta), una multinacional no fa una deslocalització salvatge, brutal. Però l'avís és claríssim.

I la bona notícia?

Sony creu que la seva fàbrica catalana és competitiva tecnològicament, però no en costos. I per tant s'acabarà emportant a Eslovàquia la feina amb menys valor afegit i apostarà a Viladecavalls/Terrassa pel disseny, la tecnologia de muntatge, el laboratori electromagnètic…

La comparació salarial no té massa remei, en aquest cas i en molts d'altres, però sí que tenim una oportunitat en la batalla pel lideratge tecnològic, per la recerca, per la innovació… Es a dir, per tot allò que no és gens fàcil deslocalitzar i per tot allò que les empreses (i al final els consumidors) paguen més gustosament (què hi farem…) que el preu/hora d'un treballador.

Es el repte que tenim al davant, a Terrassa i a Catalunya, i a la resta d'Espanya també: el nostre propi progrés econòmic, social, industrial, ens ha portat fins aquí i no ens n'escaparem. Hem de fer una nova revolució industrial.

A veure si aquestes properes setmanes de campanya electoral la passió amb què al nostre país ens emboliquem en debats sobre les essències pàtries s'encomana a debats més seriosos (per tant, menys televisius, menys espectaculars, menys reduïbles a un titular...) sobre el nostre futur industrial…

Trobareu la notícia completa a "El Periódico" de diumenge, pàgina 52 en l'edició de paper, o a:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=345751&idseccio_PK=1009&h=