Hispanitat…

(12 octubre 2006) …i catalanitat. Dia difícil, el d'avui, 12 d'octubre. Potser millor pensar que és només la festa del Pilar. Però per molt que ens volguem considerar hereus de la corona d'Aragó o "partners" de la vaga i molt maragalliana euroregió mediterrània, ens queda una mica lluny i forçat això de la Pilarica... Ho deixem, millor, en un pont festiu i ja està? Quatre dies de festa, i apa, a gaudir del fi de festa de diumenge a la nit, amb l'inici de la campanya electoral…

El 12 d'octubre és un dia de contradiccions per als que som catalans i espanyols alhora i no volem renunciar a una cosa ni a l'altra. Som una majoria, però amb una infinita gamma de matisos: quan diem Espanya o Catalunya no diem ni pensem exactament el mateix. I ens sentim més o menys còmodes o incòmodes amb algunes paraules, amb alguns símbols…

B de Banderes. Sempre m'ha semblat obscena la veneració a una bandera, sigui la catalana o la d'Azerbaijan. Es un drap. Un símbol, també, però no simbolitza el mateix per a tothom: només acceptant això, una bandera pot ser de tothom. Però no és sagrada. No mereix cap guerra ni cap mort. Comences amb els homenatges a la bandera i acabes posant la bandera al capdavant d'un regiment, acompanyada d'himnes marcials i patriòtics i somiant amb gestes heroiques que acaben sempre igual, tacades de dolor i sang i mort… Com més grossa és la bandera, més petita es fa la pàtria…

E d'Exèrcit. Exèrcit i bandera són inseparables. I si no tens exèrcit, els Mossos d'Esquadra també serveixen per a aquestes escenografies patriòtiques, tot i que queden més d'estar per casa. Jo preferiria homenatges més civils i cívics a les banderes, sense uniformes. La desfilada militar del 12 d'octubre em causa urticària. Em resulta antipàtica, profundament. Tota la retòrica revolucionària (de la revolució francesa, eh?) dels "ciutadans en armes" o de "l'exèrcit dels ciutadans" està forjada en els segles XVIII i XIX i ha passat pel tamís del segle XX de forma acrítica. I ara hem disfressat els exèrcits d'ONGs… Anem llestos, si ens ho creiem. Un exèrcit és un exèrcit. Un tanc, un avió de guerra, un míssil, són el que són. Serveixen per al que serveixen. Si els poses darrera d'una bandera, el missatge és claríssim. I si hi barreges la hispanitat (o la catalanitat), ja hi som… Més nets i polits, més ben vestits i refinats, però ja ens comencem a comportar com es devien comportar els nostres avantpassats de Vallparadís.

E d'Espanyes. No n'hi ha una de sola. Tampoc no hi ha una única Catalunya. Ni una única Europa. La capacitat d'Espanya per reinventar-se, per desenganxar-se de tots els tòpics rovellats, serà la clau perquè tothom s'hi pugui sentir còmode. No seré mai espanyol per collons. Però m'agrada ser-ne si ho puc ser a la meva manera, perquè no sóc estranger a Madrid ni a Santiago ni a Almería (ni a París, ni a Roma, ni a Atenes...), com ells no en són a Catalunya. M'agrada ser-ne si em respecten com jo respecto, si acceptem que el país és de tots, si acceptem el dret a la diferència i si som capaços de compartir uns valors, unes bases comunes.

E d'Estat Espanyol. Ens fa por encara la paraula Espanya. Es una de les herències del franquisme i de l'espanyolisme ranci, un dels traumes del catalanisme. Per això alguns en diuen "Estat espanyol", com si fos una altra cosa. Un error, per a mi, una expressió tirant a patètica. Fem nostra aquesta paraula, sense por. No la deixem en mans dels talibans que l'utilitzen com un garrot. Donem-li un altre significat. Espanya, Espanyes.

P de Pàtria. La meva pàtria és el cor de les persones que estimo. Puc viure i, posats en una situació molt extrema, morir per elles. Però per res més, per ningú més.

E d'enemic. Quan feia la mili, em vaig guanyar una bona bronca per preguntar-li a un militar en una classe: "Oiga, mi sargento, exactamente, ¿quién es el enemigo?". Pobre home, no se'n va saber sortir. Clar, intentava explicar-nos per a què servia l'exèrcit. I un exèrcit necessita un enemic. I banderes… i ja tenim servit el cercle viciós.

No tinc gens clar que el dia de la Hispanitat sigui el meu dia. Però ves a saber, potser amb el temps… Per si de cas, m'estalviaré la desfilada i la retòrica patriòtica i patriotera del dia d'avui.

Voleu una bona dosi de verí antiespanyol? Us apunto algunes pistes...
http://etimologias2004.blogspot.com/2005/09/este-ao-tampoco-ver-el-desfile-de-la.html
http://www.libertaddigital.es/noticias/noticia_1276290030.html
http://www.libertaddigital.es/bitacora/piomoa/
http://www.elconfidencialdigital.com/Articulo.aspx?IdObjeto=9066
http://www.libertaddigital.es/opiniones/opi_desa_33725.html
Aneu amb compte: si llegeixes massa coses com aquestes (i moltes altres del mateix estil, perquè s'han agafat al peu de la lletra allò del "creced y multiplicaos"), un dia t'adones que tens ja el passaport a la mà i comences a pensar a quin consolat o ambaixada aniràs a demanar que t'acceptin com a "refugiat polític" o apàtrida...