2000 milions les passen putes

(18 octubre 2006) Disculpeu el títol, però el tema s'ho mereix… Així de bèstia. Són... quants? 1000, 2000 milions de persones? Una cosa així, segons com ho comptem, mil milions de res amunt o avall… Uns mil milions viuen (quina ironia, dir-ne vida...) amb menys d'un dòlar al dia. Els altres mil no van gaire més grassos...

Comença (o continua...) una campanya per lluitar de veritat contra la pobresa al món: "Sense excuses 2015: aixeca't contra la pobresa". Hi ha una sèrie d'objectius o compromisos anomenats "del mil.leni", aprovats pels líders polítics mundials i l'ONU l'any 2000. Objectius que s'han d'assolir l'any 2015. Es a dir, en 15 anys. Però al pas que anem, seran objectius per al quart mil.leni...

Si fos possible arribar a esborrar del nostre món la pobresa extrema i la gana en només 15 anys, què coi estem esperant? Però aquest termini no és realista. Els grans líders mundials van aprovar la seva declaració, i com tants altres papers de l'ONU, acabaran essent això, papers, grans declaracions. Paraules molt solemnes, molt buides sovint…

Certament, com diuen moltes ONGs, es podria canviar el món si hi hagués voluntat dels líders polítics d'arremangar-se i anar per feina. Però anem a pams. Dels aproximadament 190 països que hi a a l'ONU, una part són democràcies: no oblidem que les democràcies escullen els seus líders i els programes o prioritats, per tant, la voluntat política tard o d'hora neix del poble… Jo no la veig per enlloc, a cap país, més enllà de les bones paraules. La resta de països són dictadures, autocràcies, règims autoritaris, totalitaris, militaritzats, absolutistes… I moltíssims països d'aquests són precisament els que passen més gana i misèria.

La voluntat ha de néixer, sí, als països rics, occidentals i democràtics, els que en altres qüestions reclamem una mena de lideratge moral del món i ens considerem -i probablement som en molts àmbits- els països més avançats.

Encara estem en la fase d'anar forjant aquesta voluntat. A poc a poc. Demana molta generositat, i no hauríem d'oblidar que les societats benestants tendim a l'egoïsme, embolcallat sovint amb bones intencions i bones paraules. Quan els ciutadans i ciutadanes posem en la nostra agenda política aquesta qüestió, de veritat, els partits polítics l'hauran de recollir i convertir-la en compromisos de govern. No siguem injustos amb els polítics: la culpa la tenim tots. Però no siguem tampoc pessimistes: estem avançant, com els cargols, però estem avançant.

Tanmateix, trigarem molts més anys… Passaran l'any 2015 i potser també el 2030 i alguns més, i mentrestant els líders mundials podran fer unes quantes solemnes i grandiloqüents declaracions...

I uns quants centenars de milions de persones -permeteu-me que torni a utilitzar la mateixa paraulota...- continuaran passant-les putes: gana, misèria, mortalitat infantil, manca d'aigua, malalties, guerres oblidades…

Per saber més sobre el tema…

Terrassa es compromet a ajudar a forjar la "voluntat col.lectiva" que dèiem abans:
http://www.terrassa.org/europa/ciutats_milenni.htm

El nostre compromís solidari com a ciutat, que ens ha de fer sentir orgullosos:
http://www.terrassa.org/terrassaalmon/solidaritat/coopera.htm

Els objectius del mil.leni:
http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/

Fins i tot hi ha indicadors (una mena de mural de la vergonya col.lectiva):
http://millenniumindicators.un.org/unsd/mispa/mi_goals.aspx

La pàgina web de la campanya:
http://www.sinexcusas2015.org

Com es va fer la peça més sonada i "catxonda"de la campanya, l'espot de l'escó de Zapatero, amb el qual es va cobrir de glòria l'agència i no dic de què es van cobrir (comença per m…) la pròpia campanya i l'ONU:
http://www.elpais.es/articulo/espana/Amo/Laura/Levantate/ZP/elpporesp/20061002elpepunac_4/Tes/
I, clar, l'ONU va haver de presentar les seves disculpes:
http://elmundo.es/elmundo/2006/10/10/solidaridad/1160470893.html