Vides creuades (5 i penúltim)

(6 octubre 2006) Teresa Romero. Li correspòn l'honor d'haver estat, l'any 1987, la primera cara de la tele, la primera veu… I després, periodista especialitzada en temes de televisió (entre d'altres), al diari. A ella li devem molta feina que ens ha ajudat a donar a conèixer el que es fa a la tele, els programes, els esdeveniments…

Juan Carlos López. Un gran realitzador de televisió, que ho ha après gairebé tot a la casa i ha esdevingut amb els anys un professional molt versàtil, en el qual pots confiar plenament. Un puntal de l'equip tècnic.

Isabel Carboné. Dona de pressupostos, propostes de despesa, albarans i tot això, eficaç en molts camps, disposada a arremangar-se quan cal… Des del carrer Galileu,intenta que quadrin els números i els papers no tendeixin al caos. Ha esdevingut tot un nexe entre moltes coses de la tele i del servei d'imatge i comunicació que és ara on abans hi havia la tele. Passa per un moment personal complicat, tot un repte. Se'n sortirà(n), segur. I ben aviat ho podrem celebrar.

Marcos Garcia. Callat i pencaire, amb moltes i molt diverses inquietuds i una gran capacitat d'observació, d'abstracció i de creació. Ciclista urbà i metropolità, crec que per vocació. Dissenyador gràfic. Ha aportat entre d'altres coses la capçalera de la web de la tele (a la qual li haurem de donar un "repasillo" aviat). De les seves mans (i del seu ordinador) surten moltes de les principals pinzellades que dibuixen la imatge municipal.

Oriol Capellas. Li devem (no la factura, eh?) un salt endavant extraordinari en els nostres decorats i platós del carrer Galileu, l'estiu del 98. Vam passar-nos plegats aquell sufocant mes d'agost entre fustes, pintures, plànols i moquetes. Al video dels 20 anys es veuen les cares que han passat per la tele, però si et fixes en el que hi ha al fons i al voltant, descobreixes l'evolució (visual) de l'escenari teatral (cada vegada més virtual) sobre el qual construïm la televisió. A l'Oriol, home de teatre i escenografies, li va fallar la vista fa uns anys.

Marta Serran. Dissenyadora gràfica. Va fer l'any passat el nou logo de la ràdio municipal. I acaba d'arrodonir la imatge dels nous "caixers infoservei", que a més de serveis municipals portaran notícies de l'inius (e-newsterrassa, el diari digital) i aviat moltes altres coses que estem preparant. Un altre puntal de la imatge municipal.

Manuel Royes. Ex alcalde i ara delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca. Forjat durant dècades en el món municipal, els darrers anys ha explorat els camins i els meandres del poder autonòmic i l'estatal. Encara ha de passar temps (i ell ha d'explicar coses…) perquè es reveli en la justa mesura el seu paper al llarg d'uns trenta anys decisius de la història de Terrassa, sense adulacions ni mesquineses. Em va fer confiança i crec haver-hi correspost.

Anna Pérez. Ara de baixa per maternitat, des d'aquest estiu. Càmera, editora… S'ha empassat un munt de plens i rodes de premsa de tota mena i va tenir algun disgust va anys amb els okupes… Ara m'adono que, gairebé des del primer dia, a aquesta casa sempre hi ha hagut moltes dones treballant-hi o com a col.laboradores.

Enric Carreras. Home de jazz, de lleis, comunicador, compositor de sintonies, programador musical a la ràdio… Polivalent i un punt renaixentista. Un músic estrany: és au de dia, més que au nocturna… Sempre amb un somriure, amable, atent, generador de "bon rotllo" amb els convidats. Recordem el "Ciutadans/ciutadanes", el "Prismes", el "JazzFM"… Li acabem d'encomanar el programa de debats i entrevistes polítiques.

Lourdes Sarrión. Durant anys, ella ha fet, molt dignament, el programa que ara fa l'Enric. S'ha anat especialitzant en informació municipal i política, un terreny a vegades àrid i sempre relliscós. I en escriure cròniques dels plens municipals a altes hores de la matinada, cosa que té el seu mèrit… Ara està embarassada. Un detall important, curiós, obvi: quan es va consolidar la situació econòmica de la tele i de l'empresa, vam viure una onada espectacular de casaments, hipoteques i embarassos… Una mena de "baby boom". Em va alegrar pel que significava: futur.

Salva Piqueras. L'home de l'hoquei, i en algunes temporades, del "Terrassa solidària". Es va apuntar també al "baby boom". Ens permet cobrir un front (més a la ràdio que a la tele) clau i fins i tot simbòlic per a un mitjà de comunicació de la ciutat, l'hoquei herba.

Jordi Alfonso. Cap de gabinet del big boss. La seva feina comporta, evidentment, seguir els mitjans de comunicació de la ciutat, i per tant també la tele. Amic i company de moltes batalles, algunes conegudes i d'altres no, ha estat també impulsor del procés de consolidació de la casa. S'ha anat fent terrassenc amb els anys, sense trair les seves arrels. De feina discreta per naturalesa, costa trobar imatges seves. Ja és això, oi?

Magda Montada. Treballa al cinema, però també s'encarrega de la recepció els divendres a la tarda, per vacances, ponts, substitucions… De tant en tant ens obsequia amb les seves "quiches" espectaculars. La darrera, després de la festa dels vint anys, ja que ens la va prometre quan plegàvem, a mitjanit… N'havia portat unes quantes també a aquelles oficines del Parc Audiovisual que ja no existeixen.

Josep Manuel Rodríguez. Coordinador de Presidència, que és l'àrea municipal on estem nosaltres, tot i que lluny de l'epicentre, com correspon. Amb una llarga i sòlida trajectòria cultural, ha esdevingut un altre "constructor de vies", que aporta serenitat (la nostra feina ens acabarà fent adictes a la til.la...) i solidesa. En el seu cas, jo afegiria que també constructor de ponts (gremi del qual em considero membre). Sovint intercanviem missatges a deshores… quan intentem fer la feina que en teoria hauríem d'haver fet durant la jornada.

Gemma Palet. Cronista de plens municipals, n'ha retransmès un munt per la ràdio. A mig camí entre l'economia i el periodisme. Viu la política apassionadament. Després d'una pausa que la va portar a Grècia i a Manresa, l'hem repescat… Que ens duri.

Quim Barceló. Va ser el puntal, la peça clau, dels primers anys de la ràdio municipal, fins que se'n va anar a Andorra, a viure la seva aventura personal. Un gran professional de la ràdio, impecable, a qui fa molt temps que no veig, perdut entre les ones i les altes muntanyes i valls del Pirineu…