La vida 500 metres a la rodona

(27 octubre 2006) Tinc uns quants bons amics/gues i companys/es que creuen que són afortunats perquè tenen la vida sencera muntada en un radi de cinc-cents metres a la rodona, com a molt. L’escola dels nens. La feina. Les botigues on compren més sovint. La plaça on es troben de tant en tant a fer petar la xerrada. El bar on esmorzen o berenen… De tant en tant surten d’aquest cercle aparentment virtuós, però el cert és que poden sobreviure perfectament. Ho tenen tot a mà. Clar, això sí, un petit detall: a condició de viure al centre, no cal que sigui estrictament al rovell de l’ou, però sí al centre.

Si vius a la Maurina, com és el meu cas, o a moltíssims altres indrets de la ciutat, estàs "condemnat" a moure’t: no és pas que visquis a una illa deserta, ni molt menys, però l’oferta baixa espectacularment. I això només ho pots compensar a base de gastar les soles de les sabates o de fer quilòmetres en cotxe (també s’hi val en bus i aviat en metro…). D’uns fets aparentment tan anecdòtics i quotidians com aquests en surten visions molt diferents de la mateixa ciutat.

Segons on visquis i quina mena de feina facis o quines inquietuds tinguis –tres factors molt importants-, pots tenir una visió de Terrassa molt limitada. La ciutat-vila, per dir-ne d’alguna manera. La ciutat en la que gairebé tothom es coneix. Una part de Terrassa, per altra banda, en la que s’hi juguen molts jocs i interessos: és dels que hi viuen, però també una miqueta de tots plegats, perquè és el terreny de joc dels negocis, de la política, de les tendències, de la comunicació, de la influència… Si a sobre la teva família és de Terrassa de tota la vida (cosa que a Terrassa vol dir en general molt poquet temps, perquè som una ciutat molt jove), la visió és encara més parcial. Pots sortir a recórrer la ciutat i descobreixes que és molt més gran del que sembla, que hi estan passant moltes coses, que està en ebullició. Hi ha barris que canvien espectacularment, noves zones residencials que neixen, carrers que canvien, ambients molt diversos…

Clar que això passa a tot arreu, més o menys. Però a Terrassa passa, els darrers anys, amb una intensitat especial. Hi ha ciutats que pots recórrer sense notar massa canvis o novetats: no és el cas de la nostra. Està canviant de pell i d’ànima, i està canviant a millor.

Un dels temors que hi ha a vegades darrera de la mala fama que té el creixement (fins i tot quan és ràpid però força equilibrat com el nostre) és que les coses canviin per sempre, que perdem l’ànima. Clar, l’ànima de la ciutat-vila, una ànima que no compartim tots els terrassencs, perquè n’hi ha moltíssims que funcionen amb un altre mapa mental, que han d’anar tot el dia amunt i avall, i ja no diguem els que han esdevingut autèntics exemplars d’"homo metropolitanus"…

Cap dels dos extrems és l’ideal de vida humana (de fet, n’hi ha tants com persones), però només ens farem una mica més grans si sabem obrir el focus de la nostra mirada sense perdre el cor i les arrels, si combinem els dos extrems, el de la slow-city i el de la gran ciutat metropolitana… No anem mal encaminats.

(Article publicat al Diari de Terrassa dijous 26 d'octubre. Si voleu, continuem dijous vinent a les pàgines d'opinió del Diari de Terrassa... i cada dia a aquest blog...)

Algunes propostes al voltant d'aquest tema:

Les ciutats lentes:
http://www.cittaslow.net

Pals, que es vol apuntar al moviment "slow city":
http://www.pals.es

La contraurbanització, un interessant estudi de Mercedes Arroyo (Universitat de Barcelona):
http://www.ub.es/geocrit/sn-97.htm

Agents urbans i polítiques sobre les ciutats (no us espanti el títol, que sembla que promet un rotllo patafísic):
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-194.htm

Un parell d'estudis sobre la mobilitat metropolitana:
http://www.transyt.upm.es/files/investigacion/proyectos/observatorio_movilidad/primer_informe_omm.pdf
http://www.gencat.net/mediamb/cast/ea/mobilitat/documents/mes/enquestamobilitatendiafeiner.pdf

Sci-Fi: una estimulant hipòtesi sobre la Catalunya de 2020:
http://www.mcrit.com/cat2020/catalunya_2020.pdf