Vides creuades (3)

(2 octubre 2006) Més noms, més petites o grans històries que dibuixen la història de la televisió de Terrassa…

Xavi Coral. Va intervenir a la festa. Excel.lent presentador dels telenotícies de TV3. Una prova del valor de la tele local com a plataforma de llançament, com a escola… Però ull amb aquest valor: no fos que acabem pensant que les locals són una mena de teles de pràctiques amb una "L" verda enganxada a la pantalla… Tocava el piano abans de presentar un informatiu al plató del carrer Galileu.

Cesc Morera. El degà, la persona que més temps porta a la casa. Expert en bricolatge, amb una paciència a prova d'experiències educatives i dels nois i noies que arriben a fer pràctiques, ha fet algunes incursions en el cinema, en entitats culturals, participa en comparses del Carnestoltes… Ah, i fa uns anys es va embolicar a fer de sindicalista, i com els altres companys seus del comitè, ha treballat molt per millorar la casa i les condicions de treball. He de dir que ho hem fet cordialment i lleialment, cosa no gens habitual i que els agraeixo.

La Juanita. Al final es va jubilar, no fa gaire. Realment es diu Feliciana, però aquesta és una llarga història… Durant anys es va encarregar de mantenir neta la casa. Dona alegre i d'empenta, curtida en anys difícils, tira endavant filles i néts com una autèntica matriarca. No faltava a cap festa, tampoc a la dels 20 anys.

Miquel Bonastre / Marc Melillas. Animes de la xarxa (la XTVL, xarxa de televisions locals). Els devem reconeixement per un suport constant, per una tasca encomiable a favor del prestigi de les teles locals, per tants programes que produïm des de Terrassa per a tot Catalunya. I per l'Infolocal, el fòrum televisiu que es fa cada any a Terrassa des del 2002 i que ells saben quant va costar d'encaixar i consolidar.

Albert Roma. Intrèpid càmera que va arribar a la casa molt jovenet i que segueix sortint disparat a cobrir qualsevol notícia. Hem tingut dos conflictes forts, al llarg dels anys, crec que als dos ens van servir per aprendre moltes coses sobre la vida i sobre l'altre, per fer una mirada al fons de la persona i entendre-la millor.

Anna Muñoz /Salvador Cot. Parella de presentadors d'informatius, devia ser al 87 o 88... Formen part d'aquell banc d'imatges entranyables, que mouen a la nostàlgia i fins i tot a la tendresa, d'una tele potser amb moltes mancances, però amb una fortíssima vocació de futur, amb ganes d'aprendre, de guanyar-se l'espectador… En Salvador Cot ha fet un llarg recorregut periodístic a TV3, entre d'altres indrets, i l'Anna va ser poc després de la seva experiència televisiva cap de redacció i finalment directora del Diari de Terrassa, una de les poques que hi ha a Espanya.

Lluís Soria. Bon amic i un altre "constructor de vies". Interventor municipal, ara. Abans, per exemple, algunes coses va poder fer per la tele a través de processos com les famoses "valoracions", que només pot entendre qui conegui l'administració a fons (o tingui la col.lecció completa del "Sí, ministre"). La seva també és una feina "de reraguarda", però assegura que funcioni la màquina, que les coses i els papers es facin raonablement bé, que els números quadrin… Hi ha una foto de la inauguració de la Farinera (2003) que un dia li he de passar…

Wences Matarín. També ha crescut a la casa, s'ha fet enginyer, ha après un munt de coses, me n'ha ensenyat un altre munt… Home de focus, de cables, d'autocads, versàtil, capaç de fer mil-i-una coses i, perquè és un puntal, d'assegurar que les coses funcionin.

Albert Planell, Albert Marín, Paco Martín… i tota l'entranyable penya dels informàtics municipals. Uff, què dir de tota aquesta penya que ha vingut a aquest món a patir? Dels dos o tres ordinadors i les cadires que queien a trossos que em vaig trobar el 1996, fins al potent sistema informàtic que tenim ara, hi ha una important inversió municipal, i la seva tasca (a més de la de l'Armando i Wences) per construir unes altres vies s través de les quals circulen les notícies, les imatges, el so… I la seva paciència en resoldre des de petits problemes quotidians (la impressora que no funciona, la xarxa que es penja…) fins a importants decisions estratègiques i virgueries com els "caixers infoservei". Tenim pendent una sèrie sobre la vida (i anècdotes per parar un tren...) dels informàtics, a veure quan ens hi posem..

Mariona Tomàs. Va fer un canvi de vida i de carrera i vocació professional i va arribar a la tele (més exctament a la ràdio) a fer un programa de nens, devia ser el 98 o 99… Ha anat fent de tot, va ser una dona de ràdio polivalent, capaç de fer de tot, fins que ha tornat a presentar i realitzar un dels pocs informatius per a nens i nenes que es fan a les teles d'aquest món, el "DePeaPa". Una aposta de futur que ens dóna i donarà moltes satisfaccions i ens permet no oblidar un públic molt important, i difícil: l'infantil.

Jaume Planas. Grafista i dissenyador, i moltes coses més. Es l'home de les caretes, dels cairons, de les mosques… Crea i es baralla amb els ordinadors en un despatx a mitja llum, de tant en tant ens trobem a fumar a la terrassa… Quan mires el balanç de la feina feta en aquest camp, al llarg dels anys, veus una evolució, una riquesa de solucions gràfiques espectacular. Una feina clau per al prestigi que ha acumulat la tele en aquests anys.

Francesc Novell. Va arribar enmig d'una situació complicada i tensa, però ha anat trobant el seu encaix. Home essencialment de ràdio (diria jo…), al llarg dels vint anys també ha sortit moltes vegades a la tele i hi ha tingut diverses relacions, en els seus temps de Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona o com a cap de premsa de l'Ajuntament.

Joana Vilar. Fa quatre dies que forma part de la tele, procedent del Cinema Catalunya. S'encarrega de la recepció, el telèfon, les fitxes del CAC, els missatgers, les cintes de video per a la XTVL i tantíssimes coses que es veuen poc i es noten molt. Li ha costat deixar el Cinema (on hi havia posat l'ànima, com la resta de l'equip), però afronta amb optimisme i ganes aquesta nova etapa.

Manel Marquès. Va fer, amb el Wences, un programa complex i difícil, amb pocs mitjans i molta qualitat: "Fet a Terrassa". Cobria un punt feble que tenim moltes teles locals, la informació econòmica o empresarial. I moltes coses més, clar, fins que va anar a parar al departament de premsa de l'Ajuntament… des d'on ens continua donant un cop de mà per muntar rodes de premsa, difondre les nostres activitats, etc. Tampoc no va faltar a la festa del divendres.

(Continuarà…)