Moros i cristians

(5 octubre 2006) Estem segurs que el millor camí per conviure en pau moros i cristians és l'autocensura? Es un camí que estem començant a recórrer perquè comencem a tenir por. I perquè no tenim clar que estem fent retrocessos en el nostre sistema de llibertats. Comences per suavitzar una festa popular de "moros i cristians" (que pot ser també una autèntica bestiesa, no ho dubto), per un Mozart que no saps si pot ofendre ningú però millor el treus del programa (com va passar a Alemanya fa pocs dies), per unes caricatures, per unes paraules del Papa dels catòlics… I vas fent passos enrera… Sí,clar, per acabar-ho d'adobar a l'altra banda sempre hi ha també algun "donpelayo" que dóna un cop de mà a la pàtria en perill dient que els moros encara han de demanar perdó per envair Espanya fa un munt de segles…

A les democràcies occidentals hem començat a ser lliures el dia que hem començat a fer conya i sàtira amb els capellans o bisbes, amb la religió… I amb el poder en general. Es a dir, amb tot allò que durant segles reprimia severament les consciències, la llibertat personal. Allò que ens feia por (més que res perquè et tallaven el coll o et cremaven a la foguera amb certa facilitat). O ja no ens en recordem? Quantes obres teatrals, quantes pel.lícules, quants llibres, quants acudits no ens venen al cap ara mateix? No sabem ni expliquem mai cap acudit "passat de rosca" sobre Jesús? Ni cap insult escatològic d'aquells que fan tremolar les pàgines de la Bíblia? I no és possible ser creient de veritat i relativitzar això? En conec molts que sí. Jo respecto molt profundament la figura de Jesús (no gens la del Papa romà, per altra banda), i de tant en tant he rigut amb algun acudit d'aquests tan bèsties... Ell també riuria...

Als anys cinquantes, al meu avi camioner li va posar una multa la guàrdia civil per exclamar davant d'una roda punxada una cosa tan florida com: "Em cago en els set capellans que aguantaven la cagadora de Déu!". Ja se sap, al poble sempre li ha agradat barrejar l'escatologia més nostrada (com la del caganer del pessebre) amb la divinitat, la càbala i la numerologia (podríem fer tot un tractat esotèric sobre el número set)… Ara ens faríem un tip de riure davant d'una exclamació com aquesta, que consideraríem potser ofensiva, però anecdòtica. Tanmateix si no anem amb compte, als nostres néts els tornaran a posar una multa si fan un acudit sobre Yahveh, Mahoma, Al.là, Jesús, Buda o Baha'i ullah.

La mesura de l'ofensa és el gruix de la pell. Com més prima la tenim, més fàcil és problamar la yihad o la santa croada per un acudit, per una festa popular, per una fotesa. Tot depèn de les ganes de gresca que tinguis. La tolerància barrejada amb un xic d'indiferència fan que ho relativitzem tot i que no acabem a garrotades quan ens sentim molestos o ofesos pel que diu un altre. D'això en diem des de fa uns quants segles llibertat d'expressió, i guanyar-la ha costat molta sang i molt dolor.

Podem llegir una notícia sobre l'autocensura de les festes de moros i cristians a:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=345021&idseccio_PK=1021