(17 octubre 2006) Avui un post breu. Suggereix moltes i interessants reflexions sobre el periodisme en temps de campanya. I sobre la transparència necessària pel que fa als compromisos polítics o d'altres tipus (legítims) dels mitjans de comunicació. Més que res, perquè el/la lector/a sàpiga de què va la cosa que té entre les mans...
Per començar, un link:
http://www.columbia.edu/~xs23/Montilla_Insultando/Montilla_ALL.htm
Us recomano llegir la transcripció de "l'entrevista" que Xavier Sala i Martin li va fer al candidat Montilla a un restaurant de Barcelona. Dic "entrevista" per dir-ne alguna cosa... Va ser per encàrrec de "La Vanguardia", que implícitament mou fitxa amb aquesta jugada i entra al cor de la batalla electoral.
La trobada al restaurant entre el candidat i l'entrevistador-inquisidor va acabar com el rosari de l'aurora.
17 d’oct. 2006
L'entrevistador-inquisidor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Gràcies per aquest link tan interessant!!!
Comparteixo amb tu el títol d'inquisidor, ja que al radera de les preguntes i afirmacions que fa el periodista hi ha una actitud ridiculitzadora, del candidat del PSC, però em sembla més greu poder arribar a pensar que un candidat no té suficients aptituds per a ser President de la Generalitat només perquè no se sap la primera estrofa del Virolai !!!
Estem segurs que volem triar un President només segons els temes plantejats per aquest periodista???
Jo al menys, penso que el candidat que triem ha de tenir interés per les persones abans que per les banderes i símbols!!!!
El contingut de l'entrevista, les dues pàgines que ocupa de La Vanguardia, em sembla LAMENTABLE.
Lamentable per part de l'entrevistador (que no és periodista. Serà un geni de les finances, un fora de sèrie, un freak intel.ligent i enlluernador (per allò de les americanes de coloraines importades de la Índia) però encara que ara digui que no té res de personal amb l'entrevistat, jo francament no m'ho crec. Un periodista de debò no hauria fet mai una entrevista d'aquestes característiques. Com deia, LAMENTABLE. Es buscar el ridícul.
Estem de campanya, això es nota, i malauradament es parla més de DVD's i d'això que ara ens ocupa que no pas el que veritablement interessa la ciutadania com podria ser l'habitatge, la immigació, la seguretat ciutadana ... preguntes que per cert he trobat a faltar en aquesta entrevista del català de Columbia.
Un exercici interessant, en el marc d'una reflexió més àmplia sobre la deontologia periodística, és comparar l'entrevista de José Montilla amb la d'Artur Mas... O comparar-les per exemple amb les de la Mònica Terribas o les del Gabilondo, que dónen canya als seus convidats (en el millor sentit de l'expressió) però mai no traspassen la frontera. Ells, i milers de professionals més, fan entrevistes "als" personatges, no "contra" els personatges...
Publica un comentari a l'entrada