L'enquesta del BlogDiari

(24 octubre 2006) De 5,3 milions de catalanets i catalanetes que estem cridats a les urnes el proper dia 1, si es manté la tendència, ho faran només uns 3,3 milions. Per tant, hi ha 2 milions de persones que prefereixen quedar-se a casa. Gairebé 4 de cada 10 electors, un 37-38%. A la província de Barcelona, en un percentatge més alt que a la resta del país. No tots pel mateix motiu, clar. Alguna cosa deu tenir a veure amb el desinterès envers Catalunya i/o la política catalana… sobretot, quan és més alta l'abstenció a les autonòmiques que a les generals, per exemple. Aquí hi ha una esquerda. I grossa.

El sistema democràtic, sens dubte, ha d'escoltar el silenci dels que no voten, però es basa en la veu i el vot dels que sí van a les urnes…

Des dels anys 90, la política catalana s'ha anat diversificant. Hem passat de les grans i contundents majories convergents / pujolianes a una situació en la que els dos grans partits (CiU i PSC) han anat cedint espai als tres partits mitjans / petits. Sembla que aquesta tendència ha acabat quallant: les enquestes actuals (fins i tot les més manipulades) indiquen que els grans trets es mantenen més o menys estables. No sembla que el país estigui descontent per aquest repartiment de forces, que tampoc no el fa ingovernable.

ElBlogDiari ha encarregat la seva pròpia enquesta a l'Institut Imagina, prestigiosa organització amb un extens currículum dintre del camp de la demoscòpia electoral. Després de passar-la per la "cuina" i maquillar una mica els resultats perquè li agradin al client, aquesta és l'enquesta que donem finalment per bona i que fem pública per orientar els nostres lectors en la recta final de la campanya…

La "porra" de ElBlogDiari:

-Participació electoral: 58-59%

-CiU serà la força amb més diputats (tindrà globalment més o menys els mateixos vots que el PSC, però la seva distribució territorial li dóna un plus de representació). Ara en tenia 46. N'obtindrà 48-49.

-El PSC, que tenia 42 diputats, se situarà entre els 41 i els 43.

-ERC, que partia amb 23 diputats, n'obtindrà 19-21.

-ICV-EUiA, amb 9 diputats a l'anterior legislatura, en treu 10-11.

-El PP, amb 15 diputats, en treurà 13-14.

Veureu que la forquilla és àmplia i que admet diverses combinacions fins sumar exactament 135 escons. Encara queda campanya per davant…

Per tant, el "govern d'esquerres" es reeditarà, tot i que d'una altra manera.

Primer, perquè CiU i PSC no tenen prou força per governar en solitari. Segon, perquè no hi ha un guanyador clar, i els pactes parlamentaris no desfiguren la voluntat popular. Tercer, perquè els tres partits d'esquerres sumen els 68 diputats necessaris al Parlament: de 71 a 75, segons l'enquesta que l'Institut Imagina ha fet per encàrrec de ElBlogDiari. Quart, perquè els resultats no permetran el pacte CiU-PP (que estaria cantat, d'una o altra manera, si l'aritmètica fos favorable, per molt que digui el paper que van portar a cal notari) i perquè la realitat política actual no admet el pacte CiU-ERC (que no seria gens estrany de veure d'aquí a uns anys). Tot i que la nostra enquesta apunta una tendència: les dues forces, sumades, podrien fregar la ratlla dels 68 diputats... I cinquè, perquè la política catalana forma part de la política espanyola i aquesta de l'europea, i si volem ser realistes cal veure les possibilitats de pactes també des d'aquesta perspectiva.

En conclusió, al final es farà una mica de justícia.

Es a dir, el tripartit (o millor, "govern d'esquerres", perquè "tripartit" és una paraula desprestigiada) tindrà una segona oportunitat. Pel "cantu" d'un "duru"… El balanç de l'acció de govern és extraordinari i la gent el valora, malgrat tot el soroll i la fúria. Això compensa els efectes dels lamentables espectacles d'aquests anys, però, ull, si no es rectifica el rumb, dubto molt que hi hagi una tercera oportunitat… No hi ha cap enquesta en la qual la gent demani apassionadament repetir el "dragonkhan" d'aquests anys...

El PSC se'n surt, pels pèls però dignament, de la seva arriscada aposta: hauria d'escoltar el toc d'atenció i no oblidar els seus neguits durant la campanya i la pre-campanya. CiU, que va disposar de 23 anys per governar el país i té pressa per tornar-hi, no aconsegueix crear l'onada d'il.lusió que porta a guanyar clarament unes eleccions. Tot i que treu profit de les badades del tripartit, no n'hi ha prou. ERC també rep un toc per part dels electors i acaba el seu cicle de creixement. IC es queda si fa o no fa igual, és la força menys damnificada. I el PP aconsegueix mantenir els seus votants cohesionats: però espanta veure que, com a la resta d'Espanya, és a qualsevol preu, peti qui peti…

I Catalunya tancarà entre 2006 i 2010 la transició des d'una etapa molt marcada pels carismes personals (Tarradellas, Pujol, Maragall: l'època del segon estatut del segle XX) cap a una etapa menys carismàtica, més pragmàtica, més plural. I esperem que amb molts menys sotracs. Serà l'època del (primer?) estatut del segle XXI.

El dia 1 de novembre veurem si l'hem encertat… Si no l'hem encertat massa, o gens ni mica, farem com la resta d'enquestadors i ja veurem com dissimulem…