No s'esperen terratrèmols

(10 octubre 2006) Catalunya no ha estat mai terra de terratrèmols. O no de terratrèmols a l'estil de les pelis de catàstrofes. Aquest "mai" tan categòric no arriba fins al juràssic, és clar… Les cròniques històriques disponibles són una mica més recents. Sí que hem patit, excepcionalment, uns quants terratrèmols devastadors… als segles XIV i XV i alguna altra vegada. Per exemple el 1373 (escala 6 sobre 12) a la Ribagorça i Vall d'Aran, que es va repetir el 1923 amb intensitat 8. El 1427 també va haver-hi terratrèmols potents a la Vall d'Amer, a la zona d'Osor, Olot i la Vall d'en Bas.

Ah, i el 1448 els vallesans de l'època (ignoro si també els terrassencs, però probablement…) en van patir un de memorable.

Clar que sota la superfície de la terra (catalana) es van movent les plaques, es van obrint i eixamplant esquerdes i de tant en tant, de segle en segle, es va covant un volcà o un moviment sísmic. Però a la catalana manera, lentament, fent xup-xup…

La política catalana no és una excepció a la nostra situació sísmica. No s'espera cap terratrèmol important per al proper dia de Tots Sants.

Les enquestes que es van fent públiques aquests dies marquen la tendència. Estan cuinades, maquillades, retocades, perquè siguin del gust del client, però el retrat va prenent forma: les coses quedaran més o menys igual, almenys pel que fa al vot popular. Després ja veurem què passa quan els negociadors comencin a enviar-se sms, a gastar la bateria dels mòbils i a trobar-se d'amagatotis als restaurants dels hotels.

Clar que tremolaran les tasses i la cristalleria a les vitrines. Però poca cosa més.

Des de la llunyana era Pujol (que va poder marcar profundament el mapa polític català gràcies a les contradiccions del PSC a principis dels 80 i després ja per mèrits propis) les coses s'han anat movent, sí, però dintre d'un ordre. La foto no ha canviat massa, no hi ha hagut cap terratrèmol, no s'han produït moviments ni xocs de plaques tectòniques en una o en l'altra direcció.

Res no indica que ara canviï la tendència, amb la qual cosa la política catalana continuarà assemblant-se cada vegada més a la italiana: un ampli terreny de joc per a la "finezza", per al pacte, per al canvi de parella o de cromos, per a la complexitat… Vés a saber si també per a un perillós allunyament de la societat i la política.

Aquest no és un país en blanc i negre, de tot o res. Es un país ple de matisos del gris… Molt més interessants, molt menys apassionants. Fins i tot l'ambient de campanya s'encomana d'aquesta grisor, no per força negativa.

Ja entenc, ja, que això no fa feliços aquells que volen guanyar "per goleada" o veure com s'enfonsa l'adversari, però què hi farem… Queden pocs dies per a la castanyada, n'anirem parlant… Guardeu les enquestes, que sempre són entretingudes de mirar l'endemà de les eleccions…

Si voleu saber alguna cosa més sobre terratrèmols i prediccions, us deixo uns quants links…
http://cibernautes.com/didaclopez/956/2607/
http://www.clipmedia.net/ficheros/2006/05_may/h2344.pdf#search=%22catalunya%20terratremols%22
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2001/augures/augures.htm

Ah, som un país petit, sí, però no ens falta de res. Fins i tot tenim plans per a moviments sísmics... No fos cas...

http://www.gencat.net/interior/esc/docs/pla_sismicat.pdf#search=%22catalunya%20terratremols%22