(26 octubre 2006) Ja entrem a la recta final de la campanya. Els carrers de Terrassa estan plens de cartells, pancartes, banderoles amb cares d'homes (perquè de dones, ni una...) i eslògans més o menys encertats. N'hi ha per a tots els gustos. El primer dia, et sorprenien una mica: el paisatge urbà havia fet una mutació. Ara ja gairebé no els veiem. S'han mimetitzat amb el paisatge, s'han fos amb el carrer. Comencen a fer-se invisibles. I si esperem un parell de setmanes més, ja ni ens adonarem que hi són.
Els partits es gasten una pasta en les campanyes, que són caríssimes. I els costa d'aconseguir-la. I ja tenim servit un dels cercles viciosos de la nostra democràcia: fan falta molts i molts diners per pagar una bona campanya… Aquí hi ha les arrels d'un dels temes més aspres que tenim pendents i que no s'ha resolt des de la transició: el seu nom tècnic és "finançament dels partits polítics". Moltes misèries humanes i polítiques ens les podríem estalviar fàcilment... Estic segur que una immensa majoria dels ciutadans felicitaria els polítics que facin front seriosament i amb rigor a aquest vell i endèmic problema.
Però els diners no ho són tot.
Hi ha infinits exemples de campanyes fetes seguint els millors manuals de marketing polític del món, amb els millors assessors i els millors publicistes, amb un talonari interminable… i uns resultats de pena. I hi ha també moltíssims exemples de campanyes "cutres" i baratíssimes que funcionen de fàbula.
Hauríem d'anar pensant en aplicar allò de "menys és més" a les campanyes electorals. Es a dir, rebaixar globalment els costos de les campanyes, per a tothom. Es difícil, segur, trencar la tendència, però no és impossible. I cal fer-ho radicalment. Menys diners. Menys paper embrutat, menys espots electorals, menys tanques publicitàries... Més comoditat i tranquil.litat per als partits polítics i els ciutadans.
I si fa o no fa tothom tindria, proporcionalment, les mateixes oportunitats que ara de que els missatges arribin als ciutadans. Sembla utòpic? Sí? Doncs anem fent, que anem per bon camí...
Us plantejo uns quants temes… si us animeu a opinar...
-Penseu que les campanyes omnipresents poden tenir l'efecte contrari al desitjat per a alguns sectors de la població? (és a dir, avorrir-los, cansar-los…)
-Què en penseu del "periodisme de declaracions i rèpliques" en què s'han convertit les pàgines/seccions polítiques dels diaris, teles i ràdios?
-Penseu que hi ha algú que decideixi el seu vot en campanya electoral?
-Creieu que les campanyes ajuden a reduir l'abstenció?
-Coneixeu algú que hagi anat a votar gràcies a les campanyes institucionals que ens recorden que tenim dret al vot?
Si voleu navegar una mica, us proposo, com ja és tradició al BlogDiari, una sèrie de pistes. Vosaltres mateixos/es…
Una bona base d'informació i documentació política la trobareu a:
http://www.icps.es/
I centenars de mostres de cartells i propaganda electoral de diferents èpoques:
http://www.archivodemocracia.ua.es
Si voleu tafanejar una mica pel "mundillu" del marketing polític i les campanyes… Veureu que podeu fer excursions a diferents països (i diferents tradicions i sistemes polítics). Té la seva conya…
http://www.costabonino.com/manucamp.pdf
http://www.marketingpolitico.com.mx/
http://www.mailxmail.com/curso/empresa/marketingpublico/capitulo6.htm
http://www.estoesmarketing.com/Sectores/Marketing%20Politico.pdf
http://aula.el-mundo.es/aula/noticia.php/2004/02/23/aula1077298666.html
Si voleu endinsar-vos en l'univers internet, que serà ben aviat un dels principals escenaris de la lluita política i de noves formes de democràcia, diàleg i participació…
http://www.elpais.es/articulo/internet/herramienta/politica/elpportec/20060615elpepunet_5/Tes/
http://www.socialdemocracia.org/content/view/345/2/
http://revista.libertaddigital.com/articulo.php/1053
http://biblioweb.sindominio.net/telematica/republica/node30.html
http://www.escolar.net/
Si esteu pensant en dedicar-vos a la política i voleu fer un curs accelerat… Els resultats no estan garantits, però…
http://www.solomanuales.org/manuales_marketing_politico-manuall216264.htm
Si necessiteu assessorament, trobareu milers de savis carregats de solucions màgiques…
http://www.comunicacionelectoral.com
http://www.redconsultores.com/internacional/
Si creieu que una bona còpia val més que una idea original…
http://www.redparaelpoder.com/internacional/banco_home
Ah, per als que vulguin ser candidats/candidates, aquí teniu una curiosa llista de 25 coses que han de fer… Algunes molt òbvies, sí, sí…
http://www.emagister.com/marketing-politico-internet-cursos-1040573.htm
Però tota aquesta parafernàlia i mercadotècnia oblida sovint el factor humà i uns quants altres factors més que -per sort- fan que la política no sigui una ciència exacta i que un candidat, un projecte polític o un programa electoral no es puguin "vendre" com si fossin bosses de patates rosses…
26 d’oct. 2006
Menys és més
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sempre es el mateix. Arriba qualsevol consulta electoral, i tots plegats ens tornem boixos.
Enquestes, declaracions, entrevistes i reportatges.
Es ben cert el que dius, que mes enllà del primer o segon dia (potser setmana, donemen un marge) la propaganda electoral que podem trobar al carrer no ens influeix mes del que ens pot influenciar qualsevol altra campanya publicitària.
Ademès, las campanyes politiques si alguna cosa tenen es la intensitat, és en quinze dies, el període en el que el bombardeig es brutal.
Els missatges no son prou clars, tots estan plens de bones intencions i sempre intenten contentar les expectatives dels que són mes febles, cosa que després de les mateixes eleccions i sigui quina sigui l’opció guanyadora, la impossibilitat de du a terme allò que es va prometre, queda en un fet més o menys llunyà.
Però el veritable problema no està en els diners destinats a convèncer la gent, que per altra banda cada vegada creu menys en els seus politics. El problema és que la falta de iniciatives fa que partits que han estat al poder durant molts anys, siguin capaços de criticar la falta de accions en determinats àmbits per part del partir que governa, quan ells, que van ser els que van tenir la primera oportunitat, no van saber, voler, fer el que la societat esperava d’ells.
Aquest es el veritable problema.
Si ademes afegim les formes en el que es fan les declaracions, el to, sempre violent, insisteixo, violent en les frases,veiem que em arribat a l’absurd. Podríem dir que cap partit no te cap motiu per tenir el meu vot, això si, tots em diuen a qui no tinc que votar.
Per finalitzar: Fa temps que voto, i ja fa temps, al marge de cartells i altres parafernàlies, que se a qui votaré.
Una interessant reflexió, Pere. Planteges en el rerafons del teu comentari un tema molt seriós: la credibilitat de la política. En general.
Jo m'ho miro amb una mica d'ironia i distanciament: crec que a vegades n'esperem massa, de la política. Hi posem massa fe. I dic "fe" expressament: crec que hem de baixar la política i els polítics al nivell més humà, la qual cosa no vol dir rebaixar el seu paper. Hem d'admetre que són humans, que es poden equivocar, poden mentir, poden tenir il.lusions, frustrar-se quan xoquen amb la realitat, oblidar-se del seu somni, deixar-se portar per ambicions... Més o menys com tots.
Des d'aquest punt de vista, més "descregut", la política apareix com una altra cosa. Un joc humà, imperfecte, del qual en surten moltes coses bones (ni molt menys totes són mèrit dels polítics, encara que sovint se l'atribueixen, però algunes sí: siguem justos) i algunes coses dolentes. I moltíssimes més, clar, normaletes.
Com a qualsevol obra o vida humana.
Esperem massa de la política, crec que perquè encara el nostre pensament és poc democràtic, poc igualitari. En l'imaginari col.lectiu, els polítics "són allà dalt" (com abans els reis, els ducs, els grans senyors: a vegades ells també s'ho acaben creient), però realment són "aquí al costat": són com nosaltres.
De fet, un/a polític/a és un/a de "nosaltres" que temporalment (ai...) fa de polític/a. Ens representa i li encarreguem que gestioni la "res pública" amb una sèrie de mandats que li donem els ciutadans.
Si eixamplem el nostre pensament i el fem més democràtic, veurem la política d'una nova manera. I acabarem forçant que canvii una mica... Clar que per a això, calen dues coses. Una, anar a votar. No per donar el poder a ningú, ull, sinó per fer-li una sèrie d'encàrrecs (mandats). L'altra cosa que cal és intervenir en la política (cadascú com vulgui, no cal fer-se de cap partit, hi ha infinites maneres) per anar-la moldejant dia a dia i no deixar-la només en mans dels partits i dels polítics.
T'agraeixo el comentari. En rebo encara pocs, però constitueixen un dels objectius d'ElBlogDiari. Aquest blog no és un quadern de notes personals, sinó que intenta experimentar i explorar al voltant de noves formes de periodisme i de relació entre persones. Es a dir: la relació entre l'emissor i el receptor del missatge, l'intercanvi de punts de vista. No hi ha res més satisfactori que anar veient que ElBlogDiari pot estimular el diàleg...
Publica un comentari a l'entrada