.....................................................................................................
Trens rigorosament espatllats
(20.11.2006) Els trens de RENFE a Catalunya s'espatllen més que a la resta d'Espanya? No crec, més aviat diria que s'han sumat moltes coincidències i potser una gestió poc encertada fins generar una situació patètica: gairebé és notícia el dia que funcionen, que els viatgers arriben a l'hora, sense haver de saltar pels túnels. Però val la pena que fem memòria… Fa uns 10 anys va començar l'etapa d'un govern entestat a que els números públics quadréssin, cosa imprescindible i que forma part dels actius de gestió del PP, sobretot de la primera fase. La seva brillant estratègia es basava en congelar i fins i tot reduir impostos, estalviar en despesa social, invertir a la capital d'Espanya i València per compensar les tendències "disgregadores" de la perifèria catalana/basca… i estalviar en inversions als serveis bàsics. Com la policia. Com la RENFE. Com Correus. Com els aeroports, excepte Barajas. I d'altres estalvis similars en infraestructures. Ara paguem els plats trencats fa 10, 9, 8, 7 anys… I les inversions que no es van fer. L'Estat funciona a ritmes lents: ara es nota la manca d'inversió, i trigarà a notar-se l'esforç que ara s'està fent. Un exemple el tenim a Terrassa, on Correus fa anys que passava de tot i està compromès en un pla de millores extraordinari. No està bé carregar sempre el mort als governs anteriors, però tampoc l'amnèsia.
.....................................................................................................
Trenes rigurosamente estropeados
¿Los trenes de RENFE en Catalunya se estropean más que en el resto de España? No creo. Más bien parece que se han sumado muchas coincidencias y tal vez una gestión poco acertada hasta generar una situaicón patética: casi es noticia el día que funcionan con normalidad. Pero vale la pena hacer memoria… Hace unos 10 años un gobierno estaba empeñado en que las cuentas cuadraran, algo imprescindible que formaparte de los activos de gestión del PP (primera fase). Su brillante estrategia, sin embargo, se basaba en congelar y hasta reducir los impuestos, ahorrar en gasto social, invertir en la capital de España y en Valencia para compensar las tendencias disgregadoras de la periferia vasca/catalana… y ahorrar inversiones y gasto corriente en servicios básicos. Como la policía. Como RENFE. Como Correos. Ahora, años después, lo estamos pagando… El Estado funciona a ritmos lentos: ahora se hace patente la falta de inversiones, y tardará en notarse el esfuerzo que ahora mismo se está haciendo. Un ejemplo lo tenemos en Terrassa, donde Correos hace años que pasaba de todo y ahora está comprometido en un plan de mejoras extraordinadio. No está bien culpar de todo a los gobiernos anteriores, pero tampoco la amnesia…
20N
(20.11.2006) La millor manera de commemorar el 20N és fixar-se no en el 20 de novembre de 1975, no, sinó en el que passava a aquest país el 20 de novembre de 1976… i del 77, i del 78, i del 79… I disfrutar veient que hi ha generacions senceres que no han conegut altra cosa que la democràcia i la llibertat.
.....................................................................................................
Mossos
(20.11.2006). A Terrassa es van desplegar el dia 1 de novembre els Mossos d'Esquadra. Es nota que es volen fer veure com també, en justícia, que volen fer les coses bé. Però parlem de la visibilitat policial. Des d'aleshores te'ls trobes a tot arreu, em sembla que comença a ser exagerat. I no només passa a Terrassa. L'estratègia és clara: que es noti i molt la seva presència. I es nota, segur, i força. Això ens fa sentir més segurs? Ho dubto, perquè abans tampoc no ens sentíem insegurs, en absolut, tot i que el servei policial era molt millorable. Forma part d'aquesta tendència tan europea (i tan americana) a fer cada vegada més visibles els policies i les mesures de seguretat? Es tranqui.litzador? Començo a pensar que a Europa estem caient en el parany de l'era Bush/Blair: controls, mesures de seguretat, policies, bases de dades… El gran germà a l'europea és més amable, però ja el tenim aquí… Al temps.
2 comentaris:
No crec que a Catalunya els trens s'espatllin més que els de la resta de l'Estat. És més aviat un problema d'infraestructura i de manteniment provocat per unes partides pressupostàries pensades més en la posada en marxa de l'AVE que no pas en la de millorar els serveis de rodalies o el de regional.
Recordo quan era un infant i a l'escola per anar d'excursió moltes vegades agafàvem el tren. Aleshores ja anava malament i entre els companys de cole deiem que l'acrònim RENFE volia dir Rogamos Empujen Necesitamos Fuerza España o un altre de més agressiu com el de Robamos Estafamos Nunca Fallamos España.
Bromes i records a part, la situació actual a Catalunya de RENFE es patètica. En bona part, els problemes dels últims mesos estan provocats per les obres de l'AVE que es fan a la zona del Baix Llobregat d'uns futures vies que estan situades al costat de les de rodalies. Cada vegada que una grua o una màquina fa un forat en les obres de l'AVE es carrega algun cable que provoca els talls en el servei de rodalies. A Madrid ho van tenir més clar en el seu moment i quan van dissenyar el traçat de l'AVE de Sevilla a Madrid o el de Madrid a Barcelona van utilitzar un altre itinerari per evitar el que aquí està passant. I és que els mals de RENFE encara es remunten a la dècada dels anys 90 quan el govern de Felipe Gonzàlez, per qüestions electorals, va prioritzar la línia de l'AVE de Sevilla a Madrid per allò de l'EXPO'92 quan per a tots els agents socials era més important la de Madrid-Barcelona-frontera francesa, que a dia d'avui encara no existeix, i més tenint present que Barcelona va ser la seu dels JJOO del 92.
Podríem seguir i seguir parlant de RENFE, però com ja acostuma a passat en les empreses públiques que tenen problemes, aquests se solucionen amb voluntat política i amn diners. I si nó només cal mirar amb els Ferrocarrils de la Generalitat i la seva puntualitat britànica o la mateixa RENFE a Madrid on tenen una puntualitat del 99% del servei.
Estimulant reflexió, Francesc...
1)Jo recordo "Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Españoles"... :-)
2)En el primer apunt m'havia oblidat del paper que a Catalunya també hem contribuït amb entusiasme a endarrerir l'AVE/TGV, igual que amb el Quart Cinturó...
O amb l'aeroport del Prat o amb la Fira...
3)Jo sempre he estat d'acord amb que comencéssin l'AVE per Madrid-Sevilla, perquè un país necessita equilibris, i aquest als anys 80-90 n'era un... Tanmateix, la resta de la història de l'AVE català és més aviat trista... per no parlar del traçat de Lleida, on no s'assoleix la velocitat prevista... O ja no recordem aquell Cascos?
4)Evidentment, al final moltes coses es resolen amb diners. No totes, eh? El problema és qui els posa... i qui decideix les prioritats...
Publica un comentari a l'entrada