Te(a)rras(s)a / Ta(e)rras(s)a

(15.11.2006) Trobo a un diari digital una referència de fa uns dies: el Ministeri de Medi Ambient envia una nota de premsa anunciant que la ministra Narbona (excel.lent ministra, per altra banda) farà una conferència a "Tarrasa"... El to de la nota és crític. I el tema no és nou: de fet, ha generat un cert debat al mateix mitjà digital, l'e-notícies.

Abans que res, una prèvia: les ciutats, com les persones, ténen dret a posar-se el nom que vulguin, a dir-se com desitgin. Només faltaria. I a canviar-ho: no està de més recordar que una de les competències municipals (que requereix una àmplia majoria per exercitar-la) és canviar el nom del municipi… Faig aquesta referència només per recordar que el nom d'una ciutat o d'un país no és quelcom sagrat, sinó humà, fruit del consens, de la voluntat, de la història, de la llengua…

Terrassa es diu Terrassa. Això no admet matisos: és la lliure voluntat de la comunitat humana que hi ha darrera d'aquest nom i que ha decidit anomenar així la seva ciutat.

Es de bona educació i assenyat que si envies una carta a una persona, empresa o institució de Terrassa, no posis "Tarrasa" a la carta o al sobre. El mateix passa si envies una carta a Londres-London, a Florència-Firenze, a Moscou-Moskva, a New York-Nova York… o a Saragossa-Zaragoza, Còrdova-Córdoba, Cadis-Cádiz… Com tampoc no queda gaire bé adreçar-te a una persona que es diu Peter Smith com a "Pedro Smith" o "Pere Smith"… excepte si és la seva voluntat, és clar.

Al llarg dels segles, però, s'han anat fent versions adaptades dels noms de les ciutats i dels països a les diferents llengües. Per pura comoditat, o a vegades fins i tot per confusions, arran de les diferents maneres d'escriure una cosa que sonava més o menys així… No importa massa , si entenem que una versió en una altra llengua no és una ofensa: és només una adaptació. I si tots respectem el dret de cadascú a dir-se com més li agradi.

Per això mateix, no trobo gens estrany que per a un madrileny Terrassa col.loquialment pugui ser Tarrasa, entre altres coses perquè es perden els matisos dels sons neutres. Com no ho és que nosaltres diguem Saragossa en comptes de Zaragoza: és la nostra tradició, a Terrassa tenim fins i tot una placeta amb aquest nom oficial… I és un homenatge, no una ofensa… La qüestió admet, sens dubte, infinits matisos. Però sempre cal començar pel respecte.

No em preocupa massa que des d'un ministeri es pugui anomenar "Tarrasa" a Terrassa en una nota de premsa. No és el mateix que si envien una carta a l'ajuntament de Terrassa: com a mínim cometrien una falta de delicadesa. I no trobo admisible que això passi als plànols o a la senyalització o a un document oficial com un reglament o una ordre ministerial… Espanya ha d'acceptar la seva diversitat lingüística amb normalitat, però nosaltres també hem de fer algun pas cap a la mateixa normalitat, no? O no podem ser flexibles, sense renunciar a res, per acceptar un fet tan evident i tan normal com que els noms de ciutat, de persona, de lloc o de país poden tenir, a la pràctica, diferents versions o pronúncies en diferents idiomes?

Si voleu consultar la notícia:
http://terrassa.e-noticies.com/medio-ambiente-confon-terrassa-amb-tarrasa-13128.html

(Després d'un parell de dies de "parada tècnica", per culpa d'un virus, real, no informàtic, reprenem les notes al blog… Ah, la foto aèria és del 1963. Es pot trobar a www.icc.es. Es d'una època, el franquisme, en la que Terrassa es deia oficialment/forçosament Tarrasa i no s'acceptava utilitzar la "lengua vernácula" o el "dialecto catalán". Hi ha algun despistat que encara pensa que aquest és el nom franquista de la ciutat. Es senzillament la versió castellana, ni més ni menys).

.............................................................................................................................

Te(a)rras(s)a / Ta(e)rras(s)a

Encuentro en un diario digital una referencia crítica a una noticia de hace unos días: el Ministerio de Medio Ambiente envía una nota de prensa anunciando que la ministra Narbona (excelente ministra, por otra parte) dará una conferencia en "Tarrasa"…

Antes que nada, una previa: las ciudades, como las personas, tienen todo el derecho a llamarse como quieran. Faltaría más. Y a cambiarlo. Recordemos que una de las competencias municipales (que exige una amplia mayoría) es cambiar el nombre del municipio. Lo menciono para subrayar que el nombre de una ciudad o de un país no es algo sagrado, sino humano, muy humano, fruto del consenso, de la voluntad, de la historia, de la lengua…

Terrassa se llama Terrassa. Esto no admite matices: es la libre voluntad de la comunicdad humana que hay detrás de este nombre y que ha decidido llamarse así.

Es de buena educación que si mandas una carta a una empresa, persona o institución de Terrassa, no escribas "Tarrasa" en el sobre. Lo mismo que cuando escribes a Londres-London, Florencia-Firenze, Moscú-Moskva, New York-Nueva York… O a Zaragoza/Saragossa, Còrdova-Córdoba, Cadis-Cádiz… Como tampoco es de recibo dirigirte a una persona llamada Peter Smith como "Pedro Smith" o "Pere Smith"… salvo si así lo prefiere esta persona, claro.

Con el paso de los siglos, han ido apareciendo versiones adaptadas de los nombres de las ciudades y países en distintas lenguas. Por comodidad o incluso por confusión, porque ese nombre en nuestra lengua sonaba más o menos así… No importa mucho, si entendemos que una versión en otra lengua no es una ofensa: es sólo una adaptación. Y si respetamos el derecho de cada cual a llamarse como más le guste.

Por eso mismo no me parece demasiado raro que para un madrileño Terrassa pueda llamarse también Tarrasa. Como que en catalán digamos Saragossa en vez de Zaragoza: es nuestra tradición, incluso tenemos una plaza llamada "de Saragossa". Es un homenaje, no una ofensa. La cuestión, sin duda, admite muchos matices. Pero siempre hay que empezar por el respeto.

No me preocupa demasiado que desde un ministerio se pueda llamar "Tarrasa" a Terrassa en una nota de prensa. No es lo mismo en una carta al ayuntamiento: como mínimo sería una falta de delicadeza. Y no es admisible que esto suceda en planos o señalizaciones o en un reglamento o una orden ministerial… España ha de aceptar su diversidad lingüística con normalidad, pero desde Catalunya también debemos avanzar en ese mismo sentido, ¿no? ¿O no podemos ser flexibles, sin renunciar por ello a nada, para aceptar un hecho tan evidente y tan normal como que los nombres de ciudad, persona, lugar o país pueden tener, en la práctica, diferentes versiones o pronunciaciones en distintos idiomas?

Si queréis consultar la noticia:
http://terrassa.e-noticies.com/medio-ambiente-confon-terrassa-amb-tarrasa-13128.html