(23.11.2006) Hi ha gent que es posa les mans al cap (veure www.kaosenlared.net , www.e-noticies.com i la secció d'opinió de www.e-newsterrassa.com) perquè algú va gastar-se una pasta amb motiu del 20-N per publicar una esquela en record de Franco al Diari de Terrassa.
La meva pregunta és: i què?
La llibertat d'expressió és per a tothom. I això inclou el dret a posar esqueles. Es per als nostàlgics de Franco, per als nostàlgics de Stalin o de Lenin, per als liberals, per als centristes, per als maoïstes, per als nacionalistes, per als antinacionalistes, per als anarquistes i fins i tot per als de Batasuna, per a tu, per a mi… Fins i tot per als que prohibirien la llibertat d'expressió. Si no m'agraden les esqueles de víctimes de la República que treu ElMundo, no les llegeixo. Si no m'agraden els anuncis de putes o els d'immobiliàries, passo. El que dóna sentit a les llibertats és acceptar les dels altres, t'agradi o no el que diuen. No els vulguis fer callar: tu téns dret a dir el que vulguis, jo també. Es tan simple com això.
Jo no estic disposat a censurar cap esquela de Franco ni a demanar-ho. Ni tan sols a criticar que es publiqui. Després, si vull, tinc tot el dret del món a publicar la meva pròpia esquela.
Es una esquela en forma de poema (Pablo Neruda a "España en el corazón"):
El general Franco en los infiernos
Desventurado, ni el fuego ni el vinagre caliente
en un nido de brujas volcánicas, ni el hielo devorante,
ni la tortuga pútrida que ladrando y llorando con voz
de mujer muerta te escarbe la barriga
buscando una sortija nupcial y un juguete de niño
degollado,
serán para ti nada sino una puerta oscura
arrasada.
En efecto:
De infierno a infierno, que hay? En el aullido
de tus legiones, en la santa leche
de las madres de España, en la leche y los senos
pisoteados
por los caminos, hay una aldea más, un silencio más,
una puerta rota.
Aquí estás. Triste párpado, estiércol
de siniestras gallinas de sepulcro, pesado esputo,
cifra de traición que la sangre no borra. Quien, quien eres,
oh miserable hoja de sal, oh perro de la tierra,
oh mal nacida palidez de sombra.
Retrocede la llama sin ceniza,
la sed salina del infierno, los círculos
del dolor palidecen.
Maldito, que sólo lo humano
te persiga, que dentro del absoluto fuego de las cosas,
no te consumas, que no pierdas
en la escala del tiempo, y que no te taladre el vidrio
ardiendo ni la feroz espuma.
Solo, solo, para las lágrimas
todas reunidas, para una eternidad de manos muertas
y ojos podridos, solo en una cueva
de tu infierno, comiendo silenciosa pus y sangre
por una eternidad maldita y sola.
No mereces dormir
aunque sea clavados de alfileres los ojos: debes estar despierto,
general, despierto eternamente
entre la podredumbre de las recién paridas,
ametralladas en otoño. Todas, todos los tristes niños
descuartizados,
tiesos, están colgados, esperando en tu infierno
ese día de fiesta fría: tu llegada.
Niños negros por la explosión,
trozos rojos de seso, corredores
de dulces intestinos, te esperan todos, todos, en la misma actitud
24 de nov. 2006
L'esquela de Franco
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No te confundas. Criticar, mostrarse contrario a las ideas de los demás, también és libertad de expresión.
q-t-f-u-p
Por supuesto, totalmente de acuerdo. No me molesta la esquela mientras yo pueda expresar mi opinión. Es más, creo que es positivo que se publiquen esquelas de Franco, de las víctimas del franquismo o de la república: debajo de la apariencia serena de nuestra transición, quedan bolsas de pus de nuestra historia... Tienen que aflorar, sin duda. Para poder mirar hacia adelante sin ira.
Sí que és immoral i antiètic lloar el feixisme i llurs capitostos, tot i que encara no ho siga, d'il·legal, a l'Estat castellà! A Alemanya haurien obert una investigació judicial i haurien demandat el periòdic i la persona que lloa el feixisme! La llibertat d'expressió no és per a tothom, sinó només per als qui defenen l''Etica i la moral! Que deixaries passar a casa teva el mateix Diable? El feixisme és il·legal! Els partits de dretes són il·legals! Ets tu d'eixos catalans molls que venen la seua ànima per un plat de llenties, oi?
Ostres! No seré pas jo qui faci les lloances de Franco ni del franquisme... Poc més puc afegir als versos de Neruda... Són "la meva esquela" en memòria (que no en homenatge) al generalíssim...
Pel que fa a la meva ànima, no està en venda... però em resisteixo sempre a dividir els catalans entre bons i dolents...
La llibertat d'expressió és per a tothom. Àixò és el que crec. Profundament. Amb tots els seus perills. Fins i tot per als que si manéssin me la prendrien...
I això d'il.legalitzar les idees... Mira, el debat és molt complexe, però a grans trets no hi estic gens d'acord. Per a ningú, eh? Ni per a les dretes, ni per a les esquerres, ni per als de centre, o per als independentistes o per als ecologistes... Per a ningú. No fos cas que acabéssim il.legalitzant les meves... o les teves.
Publica un comentari a l'entrada