El petit president

6-5-2 / 3-1-0
(28.11.2006) Seran tretze consellers, si no em fallen els números. 6 del PSC, 5 d'ERC i 2 d'IC. I quan Montilla reveli els seus noms, amb una mica de sort seran 3 dones del PSC (sobre 6), 1 d'ERC (sobre 5) i 0 d'IC. Falta saber encara què farà el PSC, però com que diuen que Montilla està disgustat (o sigui emprenyat) per aquesta qüestió amb els socis, és probable que els socialistes sí apostin per la paritat en la seva quota de conselleries. El segon govern d'esquerres a Catalunya en una pila d'anys, que s'ha pogut formar "pel cantu d'un duru", i les dones no arriben a 1/3 part. L'Entesa perd autoritat moral per predicar la paritat i la igualtat a la societat catalana. Ha perdut una excel.lent oportunitat per donar exemple. Sorprenent: les dones catalanes (incloses les polítiques) gairebé ni es queixen.

L'autoritat presidencial
Montilla no vol que el seu govern sigui una olla de grills i ja comença a escenificar l'autoritat presidencial. De moment, de manual. Ja veurem com funciona l'estricte reglament de l'Entesa que regula al mil.límetre les relacions entre els tres partits. No n'hi ha hagut prou amb una encaixada de mans i pactar uns principis generals: aquí ha calgut analitzar amb lupa cada coma. Es un signe de desconfiança. I de por, pànic gairebé. Si funciona, benvingut sigui. Com diuen els líders dels diferents partits, en un obligat exercici de realisme: no hi haurà una tercera oportunitat. Bona part de la societat catalana contempla amb l'ai al cor el nou govern, però també amb una mica d'esperança…

Quart Cinturó: el realisme
Bones notícies per a Terrassa. Un exercici de realisme de govern: Catalunya i a Terrassa necessiten el Quart Cinturó. I es farà, amb les màximes garanties mediambientals. Cometríem un error veient això com una rendició dels socis de govern. Això no és afluixar. L'ecologisme exigent però possibilista i pragmàtic és l'únic viable. Necessitem carreteres. I trens també, clar. I hem de fer les coses amb molt de compte per no carregar-nos el país (*): el paisatge, el medi ambient... L'ecologisme enriqueix l'esquerra i ha de ser un eix més potent en el futur. Em sorprèn, però, que es parli tant de les carreteres i tan poc dels cotxes: seria molt més agosarat i radical apostar per canviar els cotxes, perquè es moguin amb energies més netes.

El president va a classe
Un gest que l'honora, això d'apuntar-se a classes de català. I una hàbil maniobra dialèctica, això de reconèixer un fet evident, que no domina l'idioma. Però, per què no ho ha fet abans, això de millorar el seu català? Agrairem als "montillòlegs" alguna hipòtesi…

Bono/Ibarra
S'ha de reconèixer que apareixen, com la guàrdia civil, quan fa falta. Actuen com a guardians de les essències, el paper que ells mateixos s'han reservat. Però per sort el PSOE és més plural i obert que ells dos. Bono, que no se sap si se n'ha anat de la política o a què juga, ha aprofitat per lamentar les amistats perilloses del PSC. I Ibarra, per cantar les excel.lències d'un president xarnego. Fantàstic. Es allò de "líbreme Dios de mis amigos, que de mis enemigos ya me libro yo". El lloc de naixement del president podia tenir la seva importància a la campanya, però dubto que fos un factor clau. Ara Catalunya té un president català que es diu José Montilla. I punt.

El petit president
Montilla no és un geni ni un esperit il.luminat com Pujol o Maragall. Ell ho sap, i això diu molt de la seva intel.ligència. Té la mesura exacta de les seves virtuts i de les seves mancances. Sap també que el càrrec imprimeix caràcter i forja una imatge nova de qualsevol persona. Comenca la cursa acceptant implícitament i amb modèstia que ell és un petit president, després de tanta grandesa. Haurà de pencar de valent, cosa que diuen els qui el coneixen que ha fet tota la vida. Intueixo alguns perills en posar un accent excessiu en la gestió i la feina, un típic vici municipalista, però d'això ja en parlarem amb més calma més endavant… Intueixo també que se'n sortirà i que creixerà en estatura institucional i política. Es probable que acabi essent un gran president.

(*) El Quart Cinturó i el territori. Aquesta és una obra complicada, en un territori complicat. Si voleu saber més sobre les tensions que genera el projecte a un poble molt proper a Terrassa, Viladecavalls, aquí teniu la versió del seu alcalde, Sebastià Homs: www.sebastiahoms.cat