And the winner is...

(2.11.2006) Després del dia d'eleccions i la nit de resultats i primeres reflexions, anem a intentar aportar la visió d'ElBlogDiari sobre: qui guanya, qui perd, qui es queda si fa o no fa igual i què hi guanya o hi perd cadascú. Intentarem fer-ho, d'acord amb els principis i valors d'aquest blog, amb la màxima decència i honestedat intel.lectual, periodística i política. La lectura dels resultats és complexa i no es pot fer a cops de destral: però hem d'admetre que cadascú la fa des del seu propi melic. N'escoltarem i en llegirem moltes, d'interpretacions. Aquesta és una de les possibles…

Participació molt baixa. Al referèndum de l'Estatut, autèntic i obligat referent de les eleccions d'ahir, va votar el 49%. Ahir va votar a Catalunya el 56,77% (a Terrassa el 51'98%). La baixa participació comença a esdevenir un clam. A la nit electoral es va repetir molt que caldria prendre nota de l'elevada abstenció. Però acostuma a passar que amb els dies i els embolics dels pactes els partits van oblidant aquesta meitat de la població que simplement passa d'ells… S'ignoren mútuament. Hi surt perdent la democràcia.

Molts vots en blanc. Ja té mèrit, ja, anar a votar en blanc... Aquesta vegada, uns 60.000 vots, el doble que a les autonòmiques del 2003 (eren uns 30.000) i del 99 (uns 28.000). Indecisió? Vot de càstig? El vot en blanc és un exercici admirable de ciutadania que admet moltes lectures…

Ciutadans: l'esquerda. El sistema de repartiment dels espais electorals gratuïts i el sistema de control dels mitjans de comunicació públics els va ignorar: es reparteixen els espais en funció dels resultats a les anteriors eleccions, i com que no existien… Tanmateix, han arribat al 3% i tenen 3 diputats. Ahir al vespre semblava que no havia passat res. Per exemple, al debat a TV3 no hi eren: però els 5 grans partits són ara 6. "Toma 3, TV3", cridaven al carrer els simpatitzants d'aquest partit català que encara està per classificar més enllà de la seva adscripció al "no nacionalisme" o a "l'anti-nacionalisme". D'on surten? Jo diria que una mica de tot arreu, possiblement de gent que s'abstenia i possiblement també de l'esquerra i de la dreta. Semblaven uns frikis, però el vot popular els ha portat a dins del sistema: tota una lliçó, encara que massa gent la vulgui ignorar, com si no hagués passat res… Han fet visible una profunda esquerda a la societat catalana.

Iniciativa és l'únic partit que treu més vots que el 2003. Passen de 241 mil a 281 mil. Es l'únic partit que puja: la resta, en diferents proporcions, retrocedeix clarament. Si es compara amb els resultats del 99, tot i sumant-hi EuiA, encara és més espectacular el resultat. Però en el 1995 tenien 313 mil vots. Es possible que aquest sigui el seu sostre.

CiU guanya en vots i escons. Perd uns 94 mil vots respecte al 2003, però guanya clarament les eleccions en vots i escons. Tot i haver fet una campanya molt tensa, no recupera la posició dominant que havia tingut i no pot governar en solitari: només guanya dos diputats. El seu sostre (ja molt llunyà, el país ha canviat molt des del 84) és 1.300.000 vots. Paradoxalment, ha tret el pitjor resultat en total de vots des del 84: no ha deixat de baixar des d'aleshores.

Els electors passen factura al PSC. El resultat no és bo per a cap dels dos grans partits. El PSC perd uns 240 mil vots. Per al PSC, en part és la factura de l'Estatut i del tripartit. Seria molt agosarat pensar que la diferència és el canvi Maragall-Montilla, probablement molt menys important que altres factors més de fons. Potser és més aviat una profunda qüestió d'identitat. Els electors fidelíssims del PSC són entre 700 i 800 mil, des de fa molts anys. El seu sostre històric (molt recent: del 2003) és d'1.021.000. Els 240 mil que ballen són els que atorguen o no la victòria. Qui són exactament? No per força sempre els mateixos, però veient la distribució del vot per municipis i per barris hi ha algunes pistes…

ERC té algunes de les claus. ERC baixa també, perd 130 mil vots, però conserva una de les claus del Palau de la Generalitat. No és l'única. Pot festejar amb CiU i amb PSC, tot i que sembla una mica més inclinada a repetir el tripartit (on tindria més pes específic) que a formar un front nacionalista.

El PP aguanta, però no tant com volen fer-nos veure. Perd uns 80 mil vots. Però, com a la resta d'Espanya, l'estratègia de tensió del quartet Aznar-Rajoy-Acebes-Zaplana li permet mantenir la cohesió de militants i dels electors. El seu sostre electoral és de 421 mil electors (de l'any 95). Segurament se li escapen electors no nacionalistes però tampoc de dretes, que poden anar a parar a Ciutadans. El PP va ser fidel a la seva tradició manipuladora a l'hora d'analitzar els resultats: era impressionant veure el patètic Acebes mentint una vegada més a la tele (les mentides televisives són la seva especialitat). Estem disposats a acceptar que cadascú intenti presentar els seus resultats de la forma més favorable possible, però tanta indignitat era fins fa poc impensable...

ZP té les altres claus. Dic ZP i no Madrid, com diuen, despectivament, alguns. El socialista és un projecte local i global alhora, no una disciplina de submissió a una pèrfida "Madrid". I el PSC és una de les facetes d'aquest projecte. Igual que la política catalana, tota, és una de les facetes de la política espanyola. El PSC no podrà moure fitxa sense tenir-ho en compte, la qual cosa no és ni bona ni dolenta: és. En Pepe Blanco va fer una roda de premsa d'urgència (sense admetre preguntes, lamentable tradició que acabarà malament un d'aquests dies) i, a la gallega, va enviar algun missatge. No va apostar per la "sociovergència", però no va il.lusionar-se tampoc amb un nou tripartit… Cal recordar que la legislatura 2004-2008 comença a encarar la seva recta final, tot i que queda molt partit per jugar.

L'hora dels pactes… que és just quan les reunions secretes, les partides de poker i les diverses estratègies de poder solen acabar d'allunyar els ciutadans de la política. Però cal governar un país, i aquests resultats obliguen a pactar, ens agradi o no. Hi ha tres possibilitats raonables i moltes més d'inversemblants però no impossibles. 1) Govern d'esquerres. PSC+ERC+IC. Amb una distribució diferent del poder a dintre d'aquest govern, fruit dels resultats. 2) Govern nacionalista. CiU+ERC. Interessa més a CiU que a ERC. 3) Govern CiU+PSC. Si les dues primeres es bloquegen i hi ha algun daltabaix, serà una temptació poderosa… però molt, molt complicada… Altres possibilitats les veig molt remotes, ara per ara, però tot és possible… Més enllà dels meus desitjos i d'alguna intuïció no tinc informació privilegiada.

L'enquesta d'ElBlogDiari. En la nostra enquesta encarregada al prestigiós Institut Imagina no vam detectar dos importants moviments electorals, tot i que tenint en compte que ens va sortir de franc i que altres mitjans s'hi han gastat una pasta, no està gens malament… Ho reconeixem: no vam anunciar ni el descens notable del PSC ni l'entrada de Ciutadans al Parlament. Entre parèntesi posem els resultats reals: CiU 48/49 (n'ha tret 48), PSC 41/43 (n'ha tret 37), ERC 19/21 (n'ha tret 21), ICV 10/11 (n'ha tret 12) i PP 13/14 (n'ha tret 14). A Ciutadans no li assignàvem cap escó i n'ha tret 3.

I Terrassa… guanya el PSC, per un marge estret. Els resultats d'aquestes eleccions i les del 2003 són:
PSC: 23.480 vots (abans, 30.299)
CiU: 22.812 vots (abans, 24.123)
ERC: 8.894 vots (abans, 11.785)
ICV-EUIA: 7.646 vots (abans, 7.109)
PP: 7.451 vots (abans 8.849)
Ciutadans: 2.189 vots

El PSC baixa en aquestes autonòmiques però els seus resultats són un indicador clar de la solidesa del vot socialista a Terrassa, si ho comparem amb els resultats globals de Catalunya. La temptació immediata, clar, és comparar aquestes dades amb les municipals del 2003. Una temptació perillosa, plena de paranys… Però és inevitable, perquè el maig de l'any que ve ja tenim la propera cita amb les urnes.

Els resultats de les darreres municipals a Terrassa van ser:
PSC: 34.252 vots (44,2%)
CiU: 14.088 vots (18,2%)
ICV-EA: 10.075 vots (13%)
PP: 9.715 vots (12,5%)
ERC: 8.543 vots (11%)

Pot ajudar-nos també (o acabar-nos d'embolicar) si donem un cop d'ull als resultats de les generals del 2004 a Terrassa, les de l'efecte ZP i una mobilització social i política molt intensa i dramàtica:

PSC: 49.262 vots (46%)
CiU: 20.010 vots (18,7%)
PP: 15.175 vots (14,2%)
ERC: 13.584 vots (12,7%)
ICV-EUIA: 7.217 vots (6,7%)

Finalment, no hauríem d'oblidar el decisiu paper que juga la participació a l'hora de repartir escons… Però les xifres absolutes -el número de vots- són un indicador (no l'únic…) ple de possibilitats i molt revelador si volem una perspectiva més àmplia…


Totes les dades terrassenques:
www.terrassa.org

Tota la informació electoral:
Al Diari de Terrassa d'avui i a
www.e-newsterrassa.com

-----------------------------------------------------------------------------

Y el ganador es...


Tras el 1-N, intentamos un análisis sobre quién gana, quién pierde, quién se queda igual, y cuánto gana o pierde cada cual. Lo haremos con la máxima decencia posible, dentro de los principios y valores de este blog. La lectura de los resultados es compleja y no se puede hacer a machetazos: pero no olvidemos que cada cual la hace desde su propio ombligo… Leeremos y escucharemos muchas interpretaciones. Esta és una de las posibles…

Participación muy baja. En el referéndum del Estatut votó el 49%. Ayer, un 56'77% (en Terrassa algo menos,el 51'98%).La baja participación ya es un clamor. En la noche electoral se repitió mucho que hay que tomar nota, pero acostumbra a suceder que van pasando los días, los partidos se concentran en los pactos y van olvidando poco a poco a esa mitad de la población que pasa de ellos… Se ignoran mutuamente. La democracia sale perdiendo.

Muchos votos en blanco. Tiene mérito, eso de ir a votar en blanco… Esta vez, unos 60.000 votos, el doble que en las autonómicas del 2003 y del 99 (alrededor de 30.000 ambas veces). ¿Indecisión? ¿Voto de castigo? El voto en blanco es un admirable ejercicio de ciudadanía que admite muchas lecturas…

Ciutadans: la grieta. El sistema de reparto de espacios electorales les ignoró. Pero han llegado al 3% y tienen 3 diputados. Ayer parecía, sin embargo, que no había pasado nada. Por ejemplo no estaban en el debate de TV3. Pero en el próximo estarán: los 5 partidos de toda la vida ya son 6. "Toma 3 TV3", gritaban en la calle sus simpatizantes. Ciutadans aún está por clasificar, más allá de su adcsripción como no-nacionalista, que es una manera de decir anti-nacionalista. ¿De dónde salen? Diría que de todas partes en pequeñas proporciones: de la abstención, algo de la izquierda y de la derecha… Parecían unos frikis, pero el voto popular les ha llevado al corazón del sistema: toda una lección que demasiada gente quiere ignorar. Han hecho visible una profunda grieta en la sociedad catalana.

Iniciativa es el único partido que sube. Pasan de 241 mil a 281 mil votos. El resto retrocede claramente. Si se compara este resultado con el del 99, aun sumando EUIA, todavía es más espectacular el crecimiento. Pero en 1995 llegaron a tener 313 mil votos: es probable que éste sea su techo.

CiU gana en votos y escaños. Pierde unos 94 mil votos pero gana claramente en votos y escaños. Pese a haber tensado al máximo la campaña, no recupera la posición dominante que tuvo ni puede gobernar en solitario: sólo obtiene dos diputados más. Su techo (ya lejano, de 1984) es de 1.300.000 fotos. Paradójicamente, acaba de obtener el peor resultado en total de votos desde 1984: no ha dejado de bajar desde entonces.

Los electores pasan factura al PSC. El resultado no es bueno para ninguno de los dos grandes partidos. El PSC pierde unos 240 mil votos. Es parte de la factura del Estatuto y del tripartito. Es atrevido pensar que la diferencia sea sólo el cambio Maragall-Montilla. Tal vez debamos buscar las causas también en una profunda cuestión de identidad. Los electores fidelísimos del PSC son entre 700 y 800 mil, su techo histórico (2003) es de 1.021.000 votos. Y los 240.000 que ahora faltan son la diferencia entre la derrota y la victoria. ¿Quiénes son? No forzosamente son siempre los mismos, pero encontraremos una pista en la distribución del voto por municipios y barrios…

ERC tiene algunas llaves. Baja también: pierde 130 mil votos, pero conserva una de las llaves del Palau de la Generalitat. No es la única… Puede bailar con CiU y PSC, aunque parece más inclinada a repetir el tripartito (donde tendría más peso específico) que a formar un frente nacionalista.

El PP aguanta, pero no tanto como aparentan. Pierde unos 80 mil votos. Pero, como en el resto de España, la estrategia de tensión del cuarteto Aznar-Rajoy-Acebes-Zaplana le permite mantener cohesionados a militantes y electores. Su techo electoral es de 421 mil votos (1995). Seguramente pierde electores no nacionalistas pero tampoco tan de derechas, que pueden haberse traspasado a Ciutadans… El PP fue fiel a su tradición manipuladora en el momento de analizar los resultados: era impresionante ver al patético Acebes mintiendo una vez más en la tele (las mentiras televisivas son su especialidad). Estamos dispuestos a aceptar que cada partido intente presentar sus resultados de la forma más favorable posible, pero tanta indignidad era hasta hace poco impensable...

ZP tiene otras llaves. ZP y no Madrid, como dicen despectivamente algunos. El socialista es un proyecto local y global, no una disciplina de sumisión al pérfido "Madrid". Y el PSC es una de las facetas de este proyecto. Igual que toda la política catalana es una de las facetas de la española, guste o no. Pepe Blanco hizo una rueda de prensa de urgencia (sin preguntas, lamentable tradición que uno de estos días terminará como el rosario de la aurora) y, a la gallega, envió algún mensaje. No apostó por la sociovergencia, pero tampoco se entusiasmó con el tripartito… La legislatura 2004-2008 empieza a entrar en su recta final, pero aún queda mucho partido por delante…

Hora de pactar … que es justo cuando las reuniones secretas, las partidas de poker y las estrategias de poder acaban de alejar a los ciudadanos de la política. Pero los resultados obligan a pactar. Hay tres posibilidades razonables y otras inverosímiles, pero no imposibles. 1) Gobierno de izquierdas PSC+ERC+IC. Con una distinta distribución interna de fuerzas. 2) Gobierno nacionalista CiU+ERC. Le interesa más a CiU que a los republicanos. 3) CiU+PSC. Si las dos primeras se bloquean, y hay alguna crisis, será una tentación poderosa… pero muy, muy complicada. Hay más posibilidades, sí, pero muy remotas por ahora…

Ah, y en Terrassa… gana el PSC, por un estrecho margen. Aquí el voto socialista es muy sólido... Econtraréis los resultados y comparativas más arriba. Los números y las siglas hablan por sí solos, sin traducción (cosa que da menos trabajo, claro...).