Dones i víctimes

(27.11.2006) Ha estat bé que el primer acte públic del nou president de la Generalitat, José Montilla, fos en solidaritat amb les dones maltractades, ferides o assassinades per homes que es creien els seus amos. Es el que anomenen "violència de gènere", amb la de maneres tan senzilles i directes que hi ha per descriure aquesta tragèdia. Són actes simbòlics, necessaris i fins i tot imprescindibles. Com el que, gairebé cada mes, es fa als plens municipals a Terrassa.

Malgrat el brutal dramatisme d'aquest fenòmen, potser comença a estar guanyada la batalla de l'opinó pública, però en absolut el rebuig ha arribat al cor de la societat. Encara som lluny d'aquest objectiu, tot i que estem començant a canviar... I no en som lluny perquè el comptador de les víctimes va pujant dia a dia: avui també. Aquest és només un símptoma, el més cruel dels símptomes. Estem lluny del final perquè la violència contra les dones és un episodi de la llarga lluita per la igualtat i la dignitat de la meitat de la nostra espècie. I aquesta lluita no està guanyada.

Si voleu reflexionar…

http://web.amnesty.org/actforwomen/index-esl

http://www.es.amnesty.org/paises/espana/

http://www.observatorioviolencia.org

http://www.terrassa.org/dona/temporal/violencia.htm

Foto: una imatge d'un cinturó de castedat, del segle XVIII o XIX. El gravat és de Sebald Beham, de mitjans del segle XVI. El cinturó de castedat, a més de ser un instrument de tortura, té un gran valor simbòlic. N'hi ha de molts tipus, de molt antics i de molt moderns. Fins i tot d'invisibles…