(07.11.2006) Diuen (ull amb això de "diuen"…) que els empresaris (quins? quants?) no estan gens satisfets amb el nou govern català. Segurament els que diuen això són representants d'associacions d'empresaris, que costa de saber si parlen per ells mateixos (poques vegades "per elles mateixes": hi ha també un dèficit de representació femenina important) o en nom de la majoria de membres de les seves associacions. Però, sí, reconeguem que almenys són empresaris que s'han fet un nom, que els mitjans tracten habitualment com a portaveus del món empresarial, tot i que a vegades els fem "portaveus"amb massa lleugeresa i probablement hauríem de catalogar-los com a "empresaris coneguts".
Havien fet ja la seva aposta per la sòciovergència. Que per a ells vol dir un govern fort i estable. Sense manies: un govern que vagi bé per al món dels negocis, que no estan els temps per a ideologies i el que compta és la pela (ara l'euro, però no queda tan bé). Haurien de ser, però, més clars. I dir-ho tot. A aquesta mena de portaveus empresarials, ja posats a no tenir manies, el que realment els hauria agradat és un govern CiU-PP, una mica maquillat per salvar les formes.
La fórmula ideal: un govern dels "nostres", més que un govern "d'ells"…
Una manera simplista de veure les coses és reduir la gestió econòmica-industrial de l'anterior govern català al boicot del cava i a sobre carregar-li aquest mort al mateix govern… O fer el mateix amb algunes dramàtiques deslocalitzacions que, clar, són culpa del govern quan és d'esquerres i "coses del mercat" quan el govern és de dretes…
Tanmateix, el govern que està ara mateix prenent forma (de pressa, de pressa, que hi ha molta pressió) sí que haurà de vetllar molt seriosament perquè els empresaris facin negocis i els negocis generin feina i benestar, i per rematar la forta empenta en matèria d'infraestructures i desenvolupament tecnològic i creatiu que necessita aquest país. I perquè els negocis rutllin cal, evidentment, menys soroll i menys terrabastalls. No és que l'acció d'un govern sigui l'únic factor clau de l'economia d'un país, però sí que és un dels elements importants. Crec que aquesta lliçó el tripartit, perdó, l'entesa nacional de progrés (no podien haver trobat una expressió més afortunada?), l'ha après i tindrem un govern no molt fort (cosa que potser ja ens anirà bé) però sí sòlid, que no és ben bé el mateix que fort. Un govern que, després de l'etapa de confusió que hem viscut, surti de l'esquema dels segles XIX-XX i inauguri de veritat el mapa polític i econòmic del segle XXI. A ciutats com Terrassa això ens interessa molt.
Sobre els portaveus empresarials i el govern:
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18810&edicion=07/11/2006&pass=
Felipe González i la productivitat:
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6933&edicion=07/11/2006
..............................................................................................
Un gobierno "de los nuestros"
(07.11.2006) Dicen que los empresarios (¿quiénes? ¿cuántos?) no están nada contentos con el nuevo gobierno catalán. Probablemente quienes dicen esto son representantes de asociaciones empresariales: no es fácil saber cuándo hablan en nombre propio o cuándo en nombre de la mayoría de miembros de sus asociaciones. Pero sí, reconozcamos que son empresarios con un cierto renombre, que los medios tratan habitualmente como portavoces del mundo empresarial, aunque a menudo se les califica como portavoces con demasiada ligereza cuando no son más ni menos que "empresarios conocidos o importantes".
Habían hecho ya su apuesta por la sociovergencia. Para ellos eso significaba un gobierno fuerte y estanle. Sin manías: un gobierno que sirva al mundo de los negocios, ya que los tiempos no están para ideologías y lo que cuenta es lapela (bueno, el euro). Deberían ser más claros y decirlo todo. A este tipo de portavoces empresariales, ya puestos, lo que realmente les hubiera gustado es un gobierno CiU-PP, algo maquillado para salvar las formas.
La fórmula ideal: un gobierno "de los nuestros" más que un gobierno "de ellos".
Sin embargo, el gobierno que ahora está tomando forma (deprisa, deprisa, porque hay demasiada presión) sí deberá gobernar para que los empresarios puedan hacer negocios y los negocios generen empleo y bienestar. Y para rematar el fuerte empujón que necesita este país en infraestructuras y desarrollo tecnológico y creativo. Y para que los negocios funcionen es preciso, evidentemente, menos ruido y menos sacudidas. La acción de un gobierno no es el único factor clave en la economía de un país, pero sí uno de los elementos importantes. Creo que esta lección el tripartito la ha aprendido a fondo y tendremos un gobierno tal vez no muy fuerte (algo que seguramente no nos vendrá mal) aunque sí sólido, que no es exactamente lo mismo que fuerte. Un gobierno que, después de la etapa de confusión que hemos vivido, se aleje de los esquemas de los siglos XIX-XX e inaugure de verdad el mapa político y económico del siglo XXI en Catalunya y con el resto de España. En Terrassa esto nos interesa y conviene mucho.
Sobre los portavoces empresariales y el gobierno:
http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=18810&edicion=07/11/2006&pass=
Felipe González y la productividad:
http://www.elconfidencial.com/economia/noticia.asp?id=6933&edicion=07/11/2006
7 de nov. 2006
Un govern "dels nostres"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Senyor Rovira el mateix dubte que expressa vosté sobre la representativitat de les associacions empresarials també el podriem fer extensiva als partits polítics, ¿no creu?.
M'ha sobtat l'expresió "de pressa, de pressa, que hi ha molta pressió", dedueixo que es refereix a les pressions del PSOE sobre la seva filial el PSC, no?.
1) Sí. Tots els partits tenen problemes de representativitat, tot i que està millor resolta que a altra mena d'associacions. Tots. Tanmateix, fa anys que està pendent una regulació del seu funcionament democràtic i del seu finançament: la societat sencera ha de reflexionar i té alguna cosa a dir sobre això, perquè indirectament va lligat a la qualitat de la nostra democràcia.
2) Sí, clar. Hi havia pressions dures d'una part del PSOE i més suaus d'una altra part. I pressions de l'empresariat, i segur que també de la banca, que ens n'oblidem massa sovint. Però el PSC no havia apostat mai per un govern amb CiU, la qual cosa no vol dir que -legítimament- algunes persones, jo diria que no moltes, apostéssin per aquesta fórmula. El PSC no és la filial catalana del PSOE, sinó un partit germà. Es i no és la cara catalana del PSOE, és i no és diferent: aquesta confusió, a vegades tensa i a vegades més cordial, ha permès que el PSC sigui un partit de molt àmplies fronteres i gran diversitat que actua com a cohesionador d'una zona clau de la societat catalana.
3) Per què no ens parlem de tu, "pedagog"? I ja posats, encara que pensem diferent, o precisament per això, és evident que tenim ganes de dialogar: per què no ens linkem els blogs respectius?
Fins aviat...
1) Estic totalment d'acord en que s'ha de regular especialment el finançament dels partits polítics. Hi ha molta hipocresia pel mig. Respecte al seu funcionament també hi estic d'acord fins i tot sóc un defensor de les llistes obertes doncs perque 135 parlamentaris votin el que decidiran sis persones és millor atorgar als vots dels senyors Mas, Montilla, Carod-Rovira, Saura, Piqué i Rivera el valor proporcionals de la seva representació en escons i acabariem abans i ens estalviariem molts sous.
2) S'em fa difícil creure que el PSC és un partit germà del PSOE, jo diria que més haviat és una franquícia d'aquest. I com a tal està obligada a tot un seguit de coses que fan que no tingui entitat pròpia al igual que qualsevol franquícia comercial.
3) Doncs segurament no ens parlem de tu perquè no ens coneixem. Això no treu que intentaré fer-ho encara que em temo que de vegades tornaré a caure en la utilització del vosté. Però en fi ho intentarem. Respecte a linkar-nos els blogs per la meva banda ja està fet doncs m'encanta la idea de facilitar a la gent la possibilitat de contrastar opinions doncs això ens fa més lliures.
1) Trigarem a veure una regulació sensata del finançament dels partits, em temo... Pel que fa a les llistes obertes, sóc més aviat partidari d'una fórmula mixta, perquè també cal pensar que surtin governs homogenis i governables...
2) Veient com han anat les coses, ha quedat força clar que de "filial" res... El PSC ha sortit una mica "respondón"...
3) Tractem-nos de tu o de vostè, és indiferent: el respecte a l'altre no el fa el tracte, sinó l'actitud. Escoltem-nos, dialoguem, intercanviem punts de vista... Segur que ambdós aprenem alguna cosa i en relativitzem o matisem alguna altra... El link ja està posat... Ens anem seguint, d'acord? :-)
Els pares ja ho sabem prou que els fills surten "respondons".
D'acord, ens seguim.
Je, je... Touché!
Es evident que hi ha un pare i una mare comuns: el corrent del socialisme espanyol i europeu (i català, i galleg, i basc, i andalús, i castellà... i anglès, francès, alemany, italià, rus...) i mundial, ja posats... Una família ben diversa, a vegades ben avinguda, a vegades ben barallada... L'esquerra és així, per bé i per mal...
:-)
Comencem, que això promet...
Publica un comentari a l'entrada