Víctimes relatives

Maria del Carmen Pérez Buj és una víctima relativa. Víctima d’una violència relativa. La seva por i el seu dolor són relatius. No pot fer carícies com les d’abans, però això és relatiu. Va tenir la mala sort (relativa) d’anar a l’oficina de l’INEM a Horta a les 9 i 10 del matí d’un dia del mes de maig del 1992. Era el mateix dia que Terra Lliure havia posat una bomba (relativa) en aquesta oficina. La seva història, petita, gairebé anònima, posa noms i cognoms a una pàgina discretament amagada de la història de Catalunya. Terra Lliure va posar aquella bomba i d’altres (igual de relatives) se suposa que per “sacsejar consciències”, segons Xavier Vendrell, vice-secretari general d’ERC. Si de passada sacsejaven alguna altra cosa, què hi farem, no es poden evitar les víctimes (relatives) col.laterals. Finíssim. Després del documental de TV3 i de la suau estibada d’orelles del CAC, arriba ara un llibre sobre aquesta organització terrorista catalana. Vist a escala planetària, comparat amb ETA, amb l’IRA o amb Al Qaida, un terrorisme d’estar per casa. La temptació de vindicar-la és irresistible per a alguns. Però va deixar un balanç de gairebé dos-cents atemptats. Poca cosa, segons Vendrell: "Se li ha donat molta importància a una organització, Terra Lliure, que va causar una sola mort en quinze anys d'existència i a més va ser accidental". Ell continua creient que “la violència és un concepte molt relatiu”. I tant. Els cementiris i les fosses comunes de totes les guerres i tots els terrorismes estan plens de morts molt relatius. Relativament parlant, això sí.

* * *

Víctimas relativas

Maria del Carmen Pérez Buj es una víctima relativa. Víctima de una violencia relativa. Su miedo y su dolor son relativos. No puede ya acariciar como antes, pero eso es relativo. Tuvo la mala suerte (relativa) de ir a la oficina del INEM en el barrio barcelonés de Horta a las 9 y 10 de la mañana de un día del mes de mayo de 1992. Era el mismo día que Terra Lliure había puesto una bomba (relativa) en esta oficina. Su historia, pequeña, casi anónima, escribe de nuevo nombres y apellidos en una página discretamente escondida de la historia de Cataluña. Terra Lliure puso aquella bomba y otras (igual de relativas) se supone que para "sacudir conciencias", según Xavier Vendrell, vice-secretario general de ERC. Si de paso sacudían alguna otra cosa, qué se le va a hacer, no se pueden evitar las víctimas colaterales (relativas, por supuesto). Después de un reciente documental de TV3 y del suave tirón de orejas del CAC, llega ahora un libro sobre esta organización terrorista catalana. Visto a escala planetaria, comparado con ETA, con el IRA o con Al Qaeda, un terrorismo de estar por casa, sin duda. Pero la tentación de reivindicarlo es irresistible para algunos. Dejó un balance de casi doscientos atentados. Poca cosa, según Vendrell: "Se le ha dado mucha importancia a una organización, Terra Lliure, que causó una sola muerte en quince años de existencia y además fue accidental". Él continúa creyendo que "la violencia es un concepto muy relativo". Y tanto. Los cementerios y las fosas comunes de todas las guerras y todos los terrorismos están llenos de muertos muy relativos. Relativamente hablando, eso sí.