Hi haurà un dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, quan anem pel món ho tindrem tot pagat. En Pujol (Francesc, no Jordi) va deixar a la posteritat aquesta frase memorable. Com passa amb altres profecies, no acaba d’arribar el moment esperat, però és qüestió de no desanimar-nos… I mentrestant, de continuar pagant: per anar pel món, per estar per casa i perquè altres es facin la casa… Per sort, des d'ara la vella predicció pujoliana -passada pel sedàs del catxondo del Dalí- no és ja la única esperança que ens queda.
Tenim una nova profecia, ara que tot just estem escalfant motors per a la Diada del 2007. El president del Parlament, Ernest Benach, ens promet el paradís: "Catalunya funcionaria millor si fos un estat sobirà i independent d’Espanya". De moment, paciència: no ha dit “quan sigui” (aquesta profecia no té encara data prevista, perquè això del 2014 és molt enginyós i serveix per fer bullir l’olla, però res més) sinó “si fos”. El matís no és poca cosa… Però que no ens aigualeixi el somni. Aquell dia, les autopistes s’eixamplaran automàticament (i els que bloquegen les infraestructures canviaran d’idea, pel sol fet que seran exclusivament catalanes), els trens es multiplicaran i arribaran sempre en punt, els aeroports funcionaran com un rellotge (i no faran sorolls, clar), el salari mínim es multiplicarà per dos (i no ens faran passar amb raons com fins ara), tenir un pis no significarà esdevenir esclau hipotecari per a tota la vida, la investigació pública i privada viurà un “big bang”, l’educació i la sanitat milloraran per art de màgia, els tomàquets tornaran a fer gust de tomàquet, hi haurà “casetes i hortets” per a tothom, i segones residències a platja o muntanya… i a sobre, pagarem menys impostos! En aquella Catalunya sobirana, ja no hi haurà tampoc polítics. Aleshores seran mags, aniran amb una llarga túnica (de seda groga, amb quatre barres vermelles i tot d’estrelles brodades en argent i or) i tindran una vareta màgica per fer realitat tots els desitjos, tots, dels afortunats i envejats catalans….
Ja ens podem anar preparant, perquè quan arribi aquell dia haurem de construir una muralla a les nostres fronteres: hi haurà òsties per ser català, la gent vindrà de tot arreu, a peu, en “cayuco”, en llargues fileres de Mercedes i Audis, en TGV… No només vindran de les Europes i l’Islam, no, també de les Espanyes, que per fi s’adonaran de com n’estaven d’equivocats… Al final, quan ja no hi càpiguen, ens demanaran de genolls que governem primer Espanya, després Europa i finalment el món sencer, un món perfecte, impecable… Un món feliç, orwellià, a la catalana…
En fi... Ja se’ns passarà la febre després de la Diada, amb els primers freds de la tardor…
Però... Ens aniria una mica millor, no si fóssim alemanys, que tampoc no vull desitjar a ningú cap mal, però sí francesos? Quina llàstima que en els vells temps de les guerres dels Pirineus es conformessin amb el Rosselló i el Canigó i no arribessin fins a l’Ebre… Allò sí que és un Estat seriós, amb totes les seves pegues, però sòlid i seriós. Parlen francès i tenen poca simpatia per les llengües indígenes, què hi farem, tot no pot ser! Les comparacions són odioses… i d’aquesta, ni Catalunya ni la resta d’Espanya no en surten gens ben parades.
Tenim una nova profecia, ara que tot just estem escalfant motors per a la Diada del 2007. El president del Parlament, Ernest Benach, ens promet el paradís: "Catalunya funcionaria millor si fos un estat sobirà i independent d’Espanya". De moment, paciència: no ha dit “quan sigui” (aquesta profecia no té encara data prevista, perquè això del 2014 és molt enginyós i serveix per fer bullir l’olla, però res més) sinó “si fos”. El matís no és poca cosa… Però que no ens aigualeixi el somni. Aquell dia, les autopistes s’eixamplaran automàticament (i els que bloquegen les infraestructures canviaran d’idea, pel sol fet que seran exclusivament catalanes), els trens es multiplicaran i arribaran sempre en punt, els aeroports funcionaran com un rellotge (i no faran sorolls, clar), el salari mínim es multiplicarà per dos (i no ens faran passar amb raons com fins ara), tenir un pis no significarà esdevenir esclau hipotecari per a tota la vida, la investigació pública i privada viurà un “big bang”, l’educació i la sanitat milloraran per art de màgia, els tomàquets tornaran a fer gust de tomàquet, hi haurà “casetes i hortets” per a tothom, i segones residències a platja o muntanya… i a sobre, pagarem menys impostos! En aquella Catalunya sobirana, ja no hi haurà tampoc polítics. Aleshores seran mags, aniran amb una llarga túnica (de seda groga, amb quatre barres vermelles i tot d’estrelles brodades en argent i or) i tindran una vareta màgica per fer realitat tots els desitjos, tots, dels afortunats i envejats catalans….
Ja ens podem anar preparant, perquè quan arribi aquell dia haurem de construir una muralla a les nostres fronteres: hi haurà òsties per ser català, la gent vindrà de tot arreu, a peu, en “cayuco”, en llargues fileres de Mercedes i Audis, en TGV… No només vindran de les Europes i l’Islam, no, també de les Espanyes, que per fi s’adonaran de com n’estaven d’equivocats… Al final, quan ja no hi càpiguen, ens demanaran de genolls que governem primer Espanya, després Europa i finalment el món sencer, un món perfecte, impecable… Un món feliç, orwellià, a la catalana…
En fi... Ja se’ns passarà la febre després de la Diada, amb els primers freds de la tardor…
Però... Ens aniria una mica millor, no si fóssim alemanys, que tampoc no vull desitjar a ningú cap mal, però sí francesos? Quina llàstima que en els vells temps de les guerres dels Pirineus es conformessin amb el Rosselló i el Canigó i no arribessin fins a l’Ebre… Allò sí que és un Estat seriós, amb totes les seves pegues, però sòlid i seriós. Parlen francès i tenen poca simpatia per les llengües indígenes, què hi farem, tot no pot ser! Les comparacions són odioses… i d’aquesta, ni Catalunya ni la resta d’Espanya no en surten gens ben parades.
Posats a fer memorials de greuges, no està de més recordar per exemple que la Generalitat (la pujoliana, la del Jordi) va perdre una oportunitat històrica als anys 80, quan en comptes d’imitar l’administració pública francesa (i de passada, la política en sentit ampli, perquè van lligades) va cometre el gravíssim error de copiar l’administració espanyola de tota la vida… No ens ho manava ningú: això, ho vam fer nosaltres solets. De l’Espanya de tota la vida (no la d’ara, que ha millorat força) vam copiar el pitjor. No ho podem evitar: en el fons som espanyols. Ens han contaminat o això nostre és genètic? Difícil pregunta… Però entre aquestes i altres coses i culpes, pròpies i alienes, així ens va ara…
Però no patim. No trigarà a arribar el dia que pel sol fet de ser catalans tot ho farem bé, viurem de fàbula, pagarem menys impostos i tot això. Ah, i quan anem de vacances tindrem tots els “gastus” pagats… Només caldrà ensenyar el DNI català a l’agència de viatges o a la duana…
Però no patim. No trigarà a arribar el dia que pel sol fet de ser catalans tot ho farem bé, viurem de fàbula, pagarem menys impostos i tot això. Ah, i quan anem de vacances tindrem tots els “gastus” pagats… Només caldrà ensenyar el DNI català a l’agència de viatges o a la duana…
* * *
Magia catalana
Llegará el día que los catalanes, por el solo hecho de serlo, cuando vayamos por el mundo lo tendremos todo pagado. Pujol (Francesc, no Jordi) dejó a la posteridad esta frase memorable. Como pasa con otras profecías, no acaba de llegar el momento esperado, pero es cuestión de no desanimarse ... Y mientras tanto, de continuar pagando: para ir por el mundo, para estar por casa y para que otros se hagan la casa ... Por suerte, desde ahora la vieja predicción pujoliana –que el cachondo Dalí tomó prestada- no es ya la única esperanza de que nos queda.
Tenemos una nueva profecía, ahora que se acerca la Diada de 2007. El presidente del Parlamento de Catalunya, Ernest Benach, nos promete el paraíso: "Cataluña funcionaría mejor si fuera un estado soberano e independiente de España". De momento, paciencia: no ha dicho "cuando sea" (esta profecía no tiene todavía fecha prevista, porque el referéndum soberanista para 2014 es una ingeniosa huida hacia delante y poco más) sino "si fuera". El matiz no es menor ...
Mientrastanto, disfrutemos un poco del nuevo sueño... Aquel día, las autopistas se ensancharán automáticamente (y los que bloquean las infraestructuras cambiarán de idea, por el solo hecho de que serán exclusivamente catalanas), los trenes se multiplicarán y llegarán siempre en punto, los aeropuertos funcionarán como un reloj (y los aviones no moltestarán con sus ruidos, claro), el salario mínimo se multiplicará por dos (para que luego digan que los catalanes somos avaros), tener un piso no significará convertirse en esclavo hipotecario para toda la vida, la investigación pública y privada vivirán un "big bang", la educación y la sanidad mejorarán por arte de magia, los tomates volverán a tener sabor de tomate, todo el mundo tendrá segundas residencias en la playa o montaña ... y encima, ¡pagaremos menos impuestos! En aquella Cataluña soberana, ya no habrá tampoco políticos. Entonces serán magos, irán con una larga túnica (de seda amarilla, con cuatro barras rojas y multitud de estrellas bordadas en plata y oro) y tendrán una varita mágica para hacer realidad todos los deseos, todos, de los afortunados y envidiados catalanes. ...
Ya nos podemos ir preparando, porque cuando llegue aquel día tendremos que construir una muralla en nuestras fronteras: va a haber hostias para ser catalán, la gente vendrá de todas partes, a pie, en cayuco, en largas hileras de Mercedes y Audis, en TGV ... No sólo vendrán de las Europas y el Islam, no, también de las Españas, que por fin se darán cuenta de cuán equivocados estaban ... Al final, cuando ya no quepa nadie más, nos pedirán de rodillas que gobernemos primero España, después Europa y finalmente el mundo entero, un mundo perfecto, impecable ... Un mundo feliz, orwelliano, a la catalana ...
En fin ... Ya se nos pasarán las fiebres después de la Diada, con los primeros fríos del otoño ...
Sin embargo ... ¿Nos iría un poco mejor, no si fuéramos alemanes -que tampoco quiero desear a nadie ningún mal- pero sí franceses? Qué lástima que en los viejos tiempos de las guerras de los Pirineos se conformaran con el Rosselló y el Canigó y no llegaran hasta el Ebro ... Aquello sí que es un Estado serio, con todas sus pegas, pero sólido y serio. Hablan francés y tienen poca simpatía por las lenguas indígenas, ¡qué se le va a hacer, todo no puede ser! Las comparaciones son odiosas ... y de ésta, ni Cataluña ni el resto de España salen bien paradas.
Tenemos una nueva profecía, ahora que se acerca la Diada de 2007. El presidente del Parlamento de Catalunya, Ernest Benach, nos promete el paraíso: "Cataluña funcionaría mejor si fuera un estado soberano e independiente de España". De momento, paciencia: no ha dicho "cuando sea" (esta profecía no tiene todavía fecha prevista, porque el referéndum soberanista para 2014 es una ingeniosa huida hacia delante y poco más) sino "si fuera". El matiz no es menor ...
Mientrastanto, disfrutemos un poco del nuevo sueño... Aquel día, las autopistas se ensancharán automáticamente (y los que bloquean las infraestructuras cambiarán de idea, por el solo hecho de que serán exclusivamente catalanas), los trenes se multiplicarán y llegarán siempre en punto, los aeropuertos funcionarán como un reloj (y los aviones no moltestarán con sus ruidos, claro), el salario mínimo se multiplicará por dos (para que luego digan que los catalanes somos avaros), tener un piso no significará convertirse en esclavo hipotecario para toda la vida, la investigación pública y privada vivirán un "big bang", la educación y la sanidad mejorarán por arte de magia, los tomates volverán a tener sabor de tomate, todo el mundo tendrá segundas residencias en la playa o montaña ... y encima, ¡pagaremos menos impuestos! En aquella Cataluña soberana, ya no habrá tampoco políticos. Entonces serán magos, irán con una larga túnica (de seda amarilla, con cuatro barras rojas y multitud de estrellas bordadas en plata y oro) y tendrán una varita mágica para hacer realidad todos los deseos, todos, de los afortunados y envidiados catalanes. ...
Ya nos podemos ir preparando, porque cuando llegue aquel día tendremos que construir una muralla en nuestras fronteras: va a haber hostias para ser catalán, la gente vendrá de todas partes, a pie, en cayuco, en largas hileras de Mercedes y Audis, en TGV ... No sólo vendrán de las Europas y el Islam, no, también de las Españas, que por fin se darán cuenta de cuán equivocados estaban ... Al final, cuando ya no quepa nadie más, nos pedirán de rodillas que gobernemos primero España, después Europa y finalmente el mundo entero, un mundo perfecto, impecable ... Un mundo feliz, orwelliano, a la catalana ...
En fin ... Ya se nos pasarán las fiebres después de la Diada, con los primeros fríos del otoño ...
Sin embargo ... ¿Nos iría un poco mejor, no si fuéramos alemanes -que tampoco quiero desear a nadie ningún mal- pero sí franceses? Qué lástima que en los viejos tiempos de las guerras de los Pirineos se conformaran con el Rosselló y el Canigó y no llegaran hasta el Ebro ... Aquello sí que es un Estado serio, con todas sus pegas, pero sólido y serio. Hablan francés y tienen poca simpatía por las lenguas indígenas, ¡qué se le va a hacer, todo no puede ser! Las comparaciones son odiosas ... y de ésta, ni Cataluña ni el resto de España salen bien paradas.
Ya puestos a escribir memoriales de agravios, no está de más recordar por ejemplo que la Generalitat (la pujoliana, la de Jordi) perdió una oportunidad histórica en los años 80, cuando en vez de imitar la administración pública francesa (y de paso, su política en un sentido amplio, porque van estrechamente ligadas) cometió el gravísimo error de copiar a la administración española de toda la vida ... Nadie nos obligó: nosotros solitos escogimos el modelo equivocado. De la España de toda la vida (no la de ahora, que ha mejorado bastante) copiamos lo peor. No lo podemos evitar: en el fondo somos españoles. ¿Nos han contaminado o lo nuestro es genético? Difícil pregunta ... Pero entre éstas y otras cosas y culpas, propias y ajenas, así nos luce el pelo... Y nos queda poquito, porque nos lo están tomando a diario.
Pero no nos pongamos nerviosos. No tardará en llegar el día en que por el solo hecho de ser catalanes todo lo haremos bien, viviremos de fábula, pagaremos menos impuestos y todo eso. Ah, y cuando marchemos de vacaciones tendremos todos los gastos pagados... Sólo habrá que enseñar el DNI catalán en la agencia de viajes o en la aduana ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada