El País presenta avui l’acta de la reunió Aznar-Bush al ranxo de Crawford com la prova de càrrec que faltava. El “desparpaju” (insuperable paraula) amb la que aquest parell d’il.luminats parla de com prendre el pèl als nordamericans, els espanyols, els terrícoles i si cal els extraterrestres és impressionant. Ja sabíem que van enganyar mig món (no oblidem Tony Blair, l’altre gran mentider) amb les armes de destrucció massiva. Faltaven algunes proves documentals. Tenim proves de la massiva i pueril enganyifa que va muntar a correcuita el govern Aznar a l’ONU, mentre prenia el pèl a uns súbdits que ell creia molt més estúpids: van ser capaços de muntar una mentida planetària en poques hores i forçar que el consell de l’ONU condemnés ETA per uns atemptats que no havia comès. Van mentir a consciència, sabent perfectament el que feien. Una llàstima, no els va sortir bé.
Aznar i els seus (entre els quals hi havia Rajoy, tot i que després s’ha fet el despistat) van aconseguir que la ONU fes un ridícul espectacular. Ja estan acostumats a quedar com una institució generalment inútil (vegi’s Birmània...) o al servei dels interessos de les grans potències, però no a quedar com babaus davant del món sencer... Almenys, el general Powell els va enganyar per envair Irak amb uns quants powerpoints falsos, sí, però una mica més currats...
El recurs obligat a les proves forma part de l’essència de la millor tradició judicial i periodística nordamericana. Igual que la innocència com a premisa. Doncs bé, ja tenim les proves, si en faltava alguna. Amb la diferència que allà quan les proves són tan aclaparadores la gent ha d’abaixar el cap, desaparèixer de l’escena pública, guanyar-se el perdó de la societat i els mitjans i amb una mica de sort tornar anys després explicant una d’aquelles històries, tan americanes, de superació personal i rehabilitació.
Aquí tenim un Aznar que dóna lliçons sobre com governar Espanya, profetitza l’apocal.lipsi i la balcanització d’Espanya mentre fa abdominals, dóna classes a tort i dret i s’està forrant amb les conferències i assessoraments, a més de posar el paraigua de la seva poderosa influència perquè Doñabotella aspiri discretament a ser alcaldessa de Madrid, el gendre Agag faci negocis a velocitat de fórmula 1 i la Nena munti empreses amb un capital social de mig milionet d’euros desemborsat trinco-trinco. Aquesta és la mena de qualitat democràtica que Aznar prometia, de la mà del Pedrojota, sempre tan idealista, quan parlava de regenerar Espanya i de fer una segona transició?
Aznar i els seus (entre els quals hi havia Rajoy, tot i que després s’ha fet el despistat) van aconseguir que la ONU fes un ridícul espectacular. Ja estan acostumats a quedar com una institució generalment inútil (vegi’s Birmània...) o al servei dels interessos de les grans potències, però no a quedar com babaus davant del món sencer... Almenys, el general Powell els va enganyar per envair Irak amb uns quants powerpoints falsos, sí, però una mica més currats...
El recurs obligat a les proves forma part de l’essència de la millor tradició judicial i periodística nordamericana. Igual que la innocència com a premisa. Doncs bé, ja tenim les proves, si en faltava alguna. Amb la diferència que allà quan les proves són tan aclaparadores la gent ha d’abaixar el cap, desaparèixer de l’escena pública, guanyar-se el perdó de la societat i els mitjans i amb una mica de sort tornar anys després explicant una d’aquelles històries, tan americanes, de superació personal i rehabilitació.
Aquí tenim un Aznar que dóna lliçons sobre com governar Espanya, profetitza l’apocal.lipsi i la balcanització d’Espanya mentre fa abdominals, dóna classes a tort i dret i s’està forrant amb les conferències i assessoraments, a més de posar el paraigua de la seva poderosa influència perquè Doñabotella aspiri discretament a ser alcaldessa de Madrid, el gendre Agag faci negocis a velocitat de fórmula 1 i la Nena munti empreses amb un capital social de mig milionet d’euros desemborsat trinco-trinco. Aquesta és la mena de qualitat democràtica que Aznar prometia, de la mà del Pedrojota, sempre tan idealista, quan parlava de regenerar Espanya i de fer una segona transició?
_____
La brillant i esmolada il.lustració surt d’aquí: e-faro. Una visita molt recomanable.
_____
Mentiras de destrucción masiva
El País presenta hoy el acta de la reunión Aznar-Bush en el rancho de Crawford como la prueba de cargo que faltaba. El desparpajo con la que este par de iluminados habla de cómo tomar el pelo a los norteamericanos, los españoles, los terrícolas y hasta a los extraterrestres es impresionante. Ya sabíamos que engañaron medio mundo (no olvidemos a Tony Blair, el otro gran mentiroso) con las armas de destrucción masiva. Faltaban algunas pruebas documentales. Ahora tenemos pruebas del masivo y pueril engaño que orquestó a toda máquina el gobierno Aznar en la ONU, mientras tomaba el pelo a unos súbditos que él creía mucho más estúpidos: fueron capaces de construir una mentira planetaria en pocas horas y forzar que el consejo de la ONU condenara a ETA por unos atentados que no había cometido. Mintieron a conciencia, sabiendo perfectamente lo que hacían. Una lástima, no les salió bien.
Aznar y los suyos (entre los cuales se encontraba un tal Rajoy, aunque después ha pasado desdibujando su rastro) consiguieron que la ONU hiciera un ridículo espectacular. Ya están acostumbrados a quedar como una institución generalmente inútil (véase Birmania...) o al servicio de los intereses de las grandes potencias, pero no a quedar como bobos delante del mundo entero. Al menos, el general Powell los engañó para invadir Irak con unos cuantos powerpoints falsos, sí, pero un poco más currados ...
El recurso obligado a las pruebas forma parte de la esencia de la mejor tradición judicial y periodística nordamericana. Igual que la inocencia como premisa. Pues bien, ya tenemos las pruebas, si faltaba alguna. Con la notable diferencia que allí, cuando las pruebas son tan abrumadoras, la gente tiene que bajar la cabeza, desaparecer de la escena pública, ganarse el perdón y con un poco de suerte volver años después contando una de aquellas historias, tan americanas, de superación personal y rehabilitación.
En cambio, aquí tenemos a un Aznar que da lecciones sobre cómo gobernar España, profetiza el apocalipsis y la balcanización de España mientras hace abdominales, da clases a todo el que se le ponga por delante y se está forrando con conferencias y asesoramientos. Además de abrir el paraguas de su poderosa influencia para que Doñabotella aspire discretamente a ser alcalde de Madrid, el yerno Agag haga negocios a velocidad de fórmula 1 y la Niña monte empresas con un capital social de medio quilo (de euros) desembolsado a toca teja. ¿Esta es la calidad democrática que Aznar prometía, de la mano de Pedrojota, siempre tan idealista, cuando hablaba de regenerar España y de hacer una segunda transición?
Aznar y los suyos (entre los cuales se encontraba un tal Rajoy, aunque después ha pasado desdibujando su rastro) consiguieron que la ONU hiciera un ridículo espectacular. Ya están acostumbrados a quedar como una institución generalmente inútil (véase Birmania...) o al servicio de los intereses de las grandes potencias, pero no a quedar como bobos delante del mundo entero. Al menos, el general Powell los engañó para invadir Irak con unos cuantos powerpoints falsos, sí, pero un poco más currados ...
El recurso obligado a las pruebas forma parte de la esencia de la mejor tradición judicial y periodística nordamericana. Igual que la inocencia como premisa. Pues bien, ya tenemos las pruebas, si faltaba alguna. Con la notable diferencia que allí, cuando las pruebas son tan abrumadoras, la gente tiene que bajar la cabeza, desaparecer de la escena pública, ganarse el perdón y con un poco de suerte volver años después contando una de aquellas historias, tan americanas, de superación personal y rehabilitación.
En cambio, aquí tenemos a un Aznar que da lecciones sobre cómo gobernar España, profetiza el apocalipsis y la balcanización de España mientras hace abdominales, da clases a todo el que se le ponga por delante y se está forrando con conferencias y asesoramientos. Además de abrir el paraguas de su poderosa influencia para que Doñabotella aspire discretamente a ser alcalde de Madrid, el yerno Agag haga negocios a velocidad de fórmula 1 y la Niña monte empresas con un capital social de medio quilo (de euros) desembolsado a toca teja. ¿Esta es la calidad democrática que Aznar prometía, de la mano de Pedrojota, siempre tan idealista, cuando hablaba de regenerar España y de hacer una segunda transición?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada