13 de set. 2007

Mestres de la mentida


Ha començat el curs escolar i torna al quiosc el curs accelerat de manipulació periodística, impartit per autèntics mestres de la mentida. Ja el trobàvem a faltar... Primera lliçó, trobar un bon titular. “Acusan a la Generalitat de convertir el recreo en horario lectivo para imponer el catalán”. Indiscutible, és així. Hi ha una associació que efectivament planteja aquesta acusació, segons publica el diari El Mundo. Continuem en el terreny dels fets. Hi ha una nova normativa de la Generalitat que considera l’hora del pati (el “recreo” de tota la vida) com a temps lectiu. Reconec la meva ignorància: no en tinc ni idea de què coi significa això. Tampoc tenen massa més llums els professors que protesten ni els periodistes que amplifiquen la protesta. Tot es basa en suposicions. I aquí comencem a relliscar cap a la mentida, suaument, dolçament: els fets objectius, creïbles, verificables, es barregen progressivament amb intoxicacions, suposicions, hipòtesis... El còctel final és verí en estat pur, altament corrosiu.

Una tal Carmen Leal, en representació d’una associació de professors pel bilingüisme, diu el següent: "Quieren vigilar a los escolares para que no usen en su tiempo libre la lengua a la que están acostumbrados en casa, que es el castellano, su lengua materna. Se trata de una medida típicamente totalitaria que, no obstante, ya vienen aplicando de hecho en algunos colegios, no en todos, y que ahora quieren imponer y extender por decreto". Les úniques veritats verificables: que efectivament hi ha una senyora que es diu Carmen Leal, que representa aquesta associació i que diu això i denuncia el que ella proclama com un "intento de invadir hasta el último resquicio de libertad". La resta, xerrameca i mala intenció. Amplificada pel diari, clar, en el seu paper de notari objectiu i asèptic de la realitat, faltaria més. Aquí tenim una frase, brillantíssima, peça excelsa del millor periodisme: “Algunas asociaciones y profesores denuncian que puede ocurrir que se quiera controlar desde las instituciones el idioma que se utiliza en el patio”. Repetim-ho: “puede ocurrir que se quiera controlar”. També “puede ocurrir” que demà no surti el sol...

No estaria de més, no, que la Generalitat aclareixi quines són les seves intencions... Però no consta a l’article periodístic un esforç massa remarcable de recerca de portaveus oficials per contrastar la notícia. Ja ho faran demà o demà passat, no hi ha pressa...

Per acabar d’arrodonir la lliçó de manipulació periodística d’aquesta setmana ens calia, clar, el testimoni de pes d’una diputada del PP. Ja se sap, si parlem de càncer en general, buscarem un oncòleg. Si parlem del càncer català, el millor catalanòleg que podem trobar és algú del PP. Aquí apareix la diputada Carina Mejías, que se les sap totes i ha vist tots els “Espediente X” i els “CSI”: "La diputada del PP en el Parlament encargada de temas de Educación, Carina Mejías, sospecha una maniobra a la inversa. Es decir, que esas "horas lectivas" cuenten como si fueran clases en castellano y se sumaran al recuento global de horas cursadas en castellano durante la educación primaria”. Però aquesta diputada ha estat realment prudent, perquè, ja posats, per què no imaginar una finíssima estratègia de Bin Laden per acabar amb Espanya i recuperar Al-Andalus començant pels patis de les escoles catalanes?

Però la frase lapidària correspòn a Carmen Leal: "El castellano se ha convertido en un reducto de libertad en Cataluña”. I afegeix, ja camí del cum laude en la difícil ciència de la manipulació: “Por eso, quieren extirparlo de las escuelas y reducirlo en la sociedad a una lengua de los pobres, los desahuciados y los incultos. Ése es el modelo que está en marcha ahora mismo en Cataluña". Sense comentaris.

Ah, la lliçó d’avui costa un euro si et compres ElMundo al quiosc, i a més et regalen una fitxa del curs d’anglès. A l’edició digital del diari es pot trobar una versió reduïda, i a Libertad Digital –un monument a la infàmia que no entenc com no fa petar tots els servidors de la xarxa- es pot trobar una versió ampliada.
* * *
Maestros de la mentira
Ha empezado el curso escolar y vuelve al kiosco el curso acelerado de manipulación periodística, impartido por auténticos maestros de la mentira. Ya lo echábamos de menos ... Primera lección, encontrar un buen titular. "Acusan a la Generalitat de convertir el recreo en horario lectivo para imponer el catalán". Indiscutible, es así. Hay una asociación que efectivamente plantea esta acusación, según publica el diario El Mundo. Continuamos en el terreno de los hechos. Hay una nueva normativa de la Generalitat que considera la hora del patio como tiempo lectivo. Reconozco mi ignorancia: no tengo ni idea de qué significa eso. Tampoco tienen demasiado más luces los profesores que protestan ni los periodistas que amplifican la protesta. Todo se basa en suposiciones. Y aquí empezamos a resbalar hacia la mentira, suavemente, dulcemente: los hechos objetivos, creíbles, verificables, se mezclan progresivamente con intoxicaciones, suposiciones, hipótesis ... El cóctel final es veneno en estado puro, altamente corrosivo.
Una tal Carmen Leal, en representación de una asociación de profesores por el bilingüismo, dice el siguiente: "Quieren vigilar a los escolares para que no usen en su tiempo libre la lengua a la que están acostumbrados en casa, que es el castellano, su lengua materna. Se trata de una medida típicamente totalitaria que, no obstante, ya vienen aplicando de hecho en algunos colegios, no en todos, y que ahora quieren imponer y extender por decreto". Las únicas verdades verificables: que efectivamente hay una señora que se llama Carmen Leal, que representa esta asociación y que dice eso y denuncia lo que ella proclama como un "intento de invadir hasta el último resquicio de libertad". El resto, palabrería y mala intención. Amplificada por el diario, claro, en su papel de notario objetivo y aséptico de la realidad, faltaría más. Aquí tenemos una frase, brillantísima, pieza excelsa del mejor periodismo: "Algunas asociaciones y profesores denuncian que puede ocurrir que se quiera controlar desde las instituciones el idioma que se utiliza en el patio". Repitámoslo: "puede ocurrir que se quiera controlar". También "puede ocurrir" que mañana no salga el sol ...
No estaría de más, no, que la Generalitat aclare cuáles son sus intenciones ... Pero no consta en el artículo periodístico un esfuerzo demasiado destacable de búsqueda de portavoces oficiales para contrastar la noticia. Ya lo harán mañana o pasado mañana, no hay prisa ...
Para acabar de redondear la lección de manipulación periodística de esta semana nos hacía falta, claro, el testimonio de peso de una diputada del PP. Ya se sabe, si hablamos de cáncer en general, buscaremos a un oncólogo. Si hablamos del cáncer catalán, el mejor catalanólogo que podemos encontrar es alguien del PP. Aquí aparece la diputada Carina Mejías, que se las sabe todas y ha visto todos los "Espediente X" y los "CSI": "La diputada del PP en el Parlamento encargada de temas de Educación, Carina Mejías, sospecha una maniobra a la inversa. Se decir, que esas "horas lectivas" cuenten como si fueran clases en castellano y se sumen al recuento global de horas cursadas en castellano durante la educación primaria". La diputada ha sido realmente mesurada en su rebuscada hipòtesis, porque, ya puestos, ¿por qué no imaginar una habilísima estrategia de Bin Laden para acabar con España y recuperar Al-Andalus empezando por los patios de las escuelas catalanas?
Pero la frase lapidaria corresponde a Carmen Leal: "El castellano se ha convertido en un reducto de libertad en Cataluña". Y añade, ya camino del cum laude en la difícil ciencia de la manipulación: “Por eso, quieren extirparlo de las escuelas y reducirlo en la sociedad a una lengua de los pobres, los desahuciados y los incultos. Ése es el modelo que está en marcha ahora mismo en Cataluña". Sin comentarios.
(Ah, la lección de hoy cuesta un euro si te compras ElMundo en el quiosco, y además te regalan una ficha del curso de inglés. En la edición digital del diario se puede encontrar una versión reducida, y en Libertad Digital -un monumento a la infamia que no entiendo cómo no hace estallar todos los servidores de la red- se puede encontrar una versión ampliada).

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja ho vaig llegir a Libertad Digital, que es veritat que es digital però de Llibertat poca. Amb aquesta xusma, el govern tripartit, hauria d'agafar un bufet d'advocats professional, que es llegis fil per randa tots els comentaris desinformats, manipulats i malintencionats que donen cada dia, i amb el Mundo igual, i començar aposar una rere l'altre denuncies que fessin es passessin els matins als jutjats i de passada els hi alleugeris la butxaca.

Anònim ha dit...

Joan el DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària diu textualment el següent: "A l'educació primària l'esbarjo es considera una activitat educativa integrada en l'horari lectiu de l'alumnat i, per tant, s'hi han de respectar també els principis del projecte educatiu".
A partir d'aquí es pot entendre moltes coses, per exemple:
.- que als professors se'ls computará l'estona de pati com a hora lectiva dins el seu horari com si fessin classe.
.- que l'esbarjo forma part de la formació de l'alumne i per això mateix no ha de ser un temps on tot valgui i per tant els professors han de continar formant els seus alumnes en el civisme i les relacions amb els companys i no deixer-los que facin el que vulguin.
.- fer visible davant els pares que l'esbarjo forma part de la formació dels seus fills.
.- .......
.- i estirant, estirant, estirant molt les versions interessades que s'han publicat en certs mitjans de comunicació doncs si en el projecte educatiu del centre queda recollit l'ensenyament en català també és pot interpretar d'aquesta forma. Ara, la veritat, no m'imagino cap professor corrent al costat dels alumnes que jugan a futbol per comprovar en quina llengua parlen.

JR&OC ha dit...

Pedagog, moltíssimes gràcies per la informació, impecablement documentada, com a bon coneixedor que ets del món de l'educació... A mi també em costa imaginar aquesta bajanada... I si algun dia a algun geni se li acut tal cosa, ja s'ho trobarà. Serà com allò de "poner puertas al campo"... ai, uix, que se m'ha escapat una frase en castellà...