Mentides de destrucció massiva

El País presenta avui l’acta de la reunió Aznar-Bush al ranxo de Crawford com la prova de càrrec que faltava. El “desparpaju” (insuperable paraula) amb la que aquest parell d’il.luminats parla de com prendre el pèl als nordamericans, els espanyols, els terrícoles i si cal els extraterrestres és impressionant. Ja sabíem que van enganyar mig món (no oblidem Tony Blair, l’altre gran mentider) amb les armes de destrucció massiva. Faltaven algunes proves documentals. Tenim proves de la massiva i pueril enganyifa que va muntar a correcuita el govern Aznar a l’ONU, mentre prenia el pèl a uns súbdits que ell creia molt més estúpids: van ser capaços de muntar una mentida planetària en poques hores i forçar que el consell de l’ONU condemnés ETA per uns atemptats que no havia comès. Van mentir a consciència, sabent perfectament el que feien. Una llàstima, no els va sortir bé.

Aznar i els seus (entre els quals hi havia Rajoy, tot i que després s’ha fet el despistat) van aconseguir que la ONU fes un ridícul espectacular. Ja estan acostumats a quedar com una institució generalment inútil (vegi’s Birmània...) o al servei dels interessos de les grans potències, però no a quedar com babaus davant del món sencer... Almenys, el general Powell els va enganyar per envair Irak amb uns quants powerpoints falsos, sí, però una mica més currats...

El recurs obligat a les proves forma part de l’essència de la millor tradició judicial i periodística nordamericana. Igual que la innocència com a premisa. Doncs bé, ja tenim les proves, si en faltava alguna. Amb la diferència que allà quan les proves són tan aclaparadores la gent ha d’abaixar el cap, desaparèixer de l’escena pública, guanyar-se el perdó de la societat i els mitjans i amb una mica de sort tornar anys després explicant una d’aquelles històries, tan americanes, de superació personal i rehabilitació.

Aquí tenim un Aznar que dóna lliçons sobre com governar Espanya, profetitza l’apocal.lipsi i la balcanització d’Espanya mentre fa abdominals, dóna classes a tort i dret i s’està forrant amb les conferències i assessoraments, a més de posar el paraigua de la seva poderosa influència perquè Doñabotella aspiri discretament a ser alcaldessa de Madrid, el gendre Agag faci negocis a velocitat de fórmula 1 i la Nena munti empreses amb un capital social de mig milionet d’euros desemborsat trinco-trinco. Aquesta és la mena de qualitat democràtica que Aznar prometia, de la mà del Pedrojota, sempre tan idealista, quan parlava de regenerar Espanya i de fer una segona transició?

_____

La brillant i esmolada il.lustració surt d’aquí: e-faro. Una visita molt recomanable.

_____

Mentiras de destrucción masiva

El País presenta hoy el acta de la reunión Aznar-Bush en el rancho de Crawford como la prueba de cargo que faltaba. El desparpajo con la que este par de iluminados habla de cómo tomar el pelo a los norteamericanos, los españoles, los terrícolas y hasta a los extraterrestres es impresionante. Ya sabíamos que engañaron medio mundo (no olvidemos a Tony Blair, el otro gran mentiroso) con las armas de destrucción masiva. Faltaban algunas pruebas documentales. Ahora tenemos pruebas del masivo y pueril engaño que orquestó a toda máquina el gobierno Aznar en la ONU, mientras tomaba el pelo a unos súbditos que él creía mucho más estúpidos: fueron capaces de construir una mentira planetaria en pocas horas y forzar que el consejo de la ONU condenara a ETA por unos atentados que no había cometido. Mintieron a conciencia, sabiendo perfectamente lo que hacían. Una lástima, no les salió bien.

Aznar y los suyos (entre los cuales se encontraba un tal Rajoy, aunque después ha pasado desdibujando su rastro) consiguieron que la ONU hiciera un ridículo espectacular. Ya están acostumbrados a quedar como una institución generalmente inútil (véase Birmania...) o al servicio de los intereses de las grandes potencias, pero no a quedar como bobos delante del mundo entero. Al menos, el general Powell los engañó para invadir Irak con unos cuantos powerpoints falsos, sí, pero un poco más currados ...

El recurso obligado a las pruebas forma parte de la esencia de la mejor tradición judicial y periodística nordamericana. Igual que la inocencia como premisa. Pues bien, ya tenemos las pruebas, si faltaba alguna. Con la notable diferencia que allí, cuando las pruebas son tan abrumadoras, la gente tiene que bajar la cabeza, desaparecer de la escena pública, ganarse el perdón y con un poco de suerte volver años después contando una de aquellas historias, tan americanas, de superación personal y rehabilitación.

En cambio, aquí tenemos a un Aznar que da lecciones sobre cómo gobernar España, profetiza el apocalipsis y la balcanización de España mientras hace abdominales, da clases a todo el que se le ponga por delante y se está forrando con conferencias y asesoramientos. Además de abrir el paraguas de su poderosa influencia para que Doñabotella aspire discretamente a ser alcalde de Madrid, el yerno Agag haga negocios a velocidad de fórmula 1 y la Niña monte empresas con un capital social de medio quilo (de euros) desembolsado a toca teja. ¿Esta es la calidad democrática que Aznar prometía, de la mano de Pedrojota, siempre tan idealista, cuando hablaba de regenerar España y de hacer una segunda transición?

Goya i l'ànima d'Espanya

(12.3.2007) La sembra d’odi donarà aviat una esplèndida collita. Ja tenim a la vista alguns fruits primerencs. L’Espanya de Goya en tot el seu esplendor: pensàvem que pintava l’Espanya de la seva època, però en realitat estava pintant l’ànima d’Espanya, el futur… Ahir ja es van escridassar les víctimes i familiars de l’11-M. D’aquí a poc temps, a garrotades. Es la lògica d’aquesta espiral en la que hem entrat i de la que en sortirem malparats. Això va ser poc després d’un protocolari acte d’homenatge oficial que, la veritat, per a mi sobrava. Sort que ens van estalviar els discursos. Em va transmetre una sensació de fals, de buit. Bé, no a tot arreu l’homenatge va ser “d’Estat”. Les autoritats es van oblidar del Pozo del Tío Raimundo. Ves per on… Aquests ciutadans no devien servir per escenificar el ritual del dolor oficial, perfectament compatible amb l’espectacle d’una batalla que acabarà essent un dels episodis nacionals (¿) més patètics del segle XXI, per a vergonya de tots plegats, inclosos els que no en tenim cap culpa. Aquells dies de març es va començar a obrir una esquerda per la que està entrant un tsunami de merda que ens ofegarà a tots. A tots els que es quedin prou temps, clar…

Volverán banderas victoriosas...

(11.3.2007) ... al paso alegre de la paz? La manifestació d'ahir oficialment era per protestar per les cessions a ETA; per als diaris seriosos era "contra la presó atenuada per a de Juana"; per als mitjans intoxicadors era "contra l'excarceració de de Juana"; per als manifestants era "contra ZP"… Però en realitat era una manifestació per "defensar la nació espanyola davant la claudicació davant d'ETA". Ara ho entenc tot. Ja hem recorregut tot el trajecte per acabar on va començar: Espanya, l'única nació. Potser amb l'excepció d'Andalusia, vinga, va, que són "dels nostres" (dels seus, vaja), encara que també juguin a nines amb això del nacionalisme.

Vuit o nou manifestacions després, hem tornat al mantra. Espanya, lo único importante. La unitat indissoluble de la pàtria. Españoles todos… tots..?. ai, potser no tots... Això els porta a assenyalar amb el dit als traïdors, els desafectes, els desagraïts, els rojos, els separatistes, els terroristes, els maçons i els ateus... Una línia (vermella?) separa els espanyols "de bien y sensatos"... dels ximples? els boigs? els malvats? No feia falta mobilitzar tants autocars ni gastar-se la pasta que ahir van invertir en el major espectacle patriòtic del segle XXI… fins ara. Porten anys repetint el mateix: amb un míting amb cada dissabte o diumenge, els telediaris i uns quants mitjans de comunicació "sensatos i de bien" n'hi ha prou per difondre l'evangeli, la bona nova.

Quants eren? Siguem seriosos: la mani va ser un èxit quantitatiu. Relatiu, sí, perquè no van assolir el seu objectiu, però un èxit. Ja tenen experiència sobrada en organitzar-les i en mobilitzar multituds. Segons el Govern, van anar-hi 342.655 persones, ni una més, ni una menys. El Periódico s'atreveix a pujar una mica la xifra: uns 425.000. I els nois d'Espe pugen fins 2.125.000: és la dada oficial de la Comunitat de Madrid. No cal capficar-s’hi, el joc de les xifres ja forma part de la tradició. Molta gent, en qualsevol cas. Coherent amb el "pes electoral" del PP. Tampoc no importa gaire la xifra exacta: el que comptava aquí era organitzar un esplèndid espot publicitari rojigualdo, omplir-nos la retina i les neurones amb banderes espanyoles... constitucionals la immensa majoria, que les altres, les de l'aguilucho, ja les trauran un altre dia, quan hi hagi menys focus.

La mani més "cool". A Londres, la filla i el gendre, immigrants forçats a residir-hi i treballar lluny de la mare pàtria, no es van voler perdre la mani davant l'ambaixada espanyola. La família, després d'Espanya, és el més important. Ai, que m'estic oblidant de Déu i potser m'he fet un embolic...

Moderació, moderació... Tot en positiu, faltaria més. L’alternativa a tants exaltats i tants hooligans: una generosa collita amb milers d'exemples de moderació i sensatesa a les pancartes i els eslògans... ETA-Zapatero, ¿quién está tras el 11-M? Zapatero coge la maleta y vete con la ETA. ZP embustero, traidor, anticristo… ZP: al hoyo con tu abuelo. Zapatero a prisión…

Preparant l'espot electoral. Rajoy en posició de firmes. Sona l'himne nacional. La megabandera oneja orgullosa al vent, rompeolas de todas las españas, disposada a guiar-nos. Un sonor i vibrant "¡Viva España!" va omplir tota la plaça de Colón. I aquí acabava el rodatge de l'espot publicitari: ja tenen un grapat més d’imatges per al futur espot electoral, una marea imparable de banderes.... I després, tots cap a casa. Fins a la pròxima. Facin apostes: seran tres milions i mig d'espanyols, pel cap baix... Hi cabrà algun dia tota Espanya a Madrid?

I avui és diumenge, 11 de març... Sí, ja recordo... Va ser un 11 de març quan ETA, Zapatero, Vera, Rubalcaba, Polanco, Ibarreche, Carod Rovira i González es van ajuntar amb Bin Laden per donar un cop d'estat i robar-los les eleccions al PP, a Rajoy, a Acebes, a Zaplana, a Piqué, a Gallardón, a Ana Botella, a Aznar, a Trillo i fins i tot a Bush... O no va ser ben bé així?