L'alcalde de Catalunya

Barcelona i Madrid tendeixen a comportar-se igual. Madrid es creu que és Espanya i Barcelona fa el mateix amb Catalunya. I així tenim els candidats barcelonins a les municipals, convertits per obra i gràcia dels mitjans de comunicació nacionals en una mena de candidats de tots. Vaja, que hi ha dies que em penso que l’Hereu o el Trias es presenten a alcalde de Catalunya, acompanyats dels seus possibles socis: els tripartits estan empenyent CiU cap als braços del PP a tot arreu, han tingut la virtut de definir clarament la gran família d’esquerres, però també de treure a la llum pública la dreta.

Els mitjans a què em refereixo, i que es creuen tan “panxus” que són un referent per a tot el país, pensen només en clau barcelonina: la resta de Catalunya és un apèndix de la capital. Fins i tot al “Polònia” ens vam haver d’empassar els gags dels candidats barcelonins, com si fossin de tots. No em va fer gens de gràcia: no perquè no m’importi, sinó perquè ni de lluny són els candidats de tot Catalunya. No han fet el més mínim esforç per recollir res de la diversitat d’eleccions que es fan aquest diumenge: quatre pinzellades per donar color local, res més.

Dilluns ens obsequiaran amb portades similars: qui serà l’alcalde de Catalunya (és a dir, el de BCN). Com a molt sumaran tots els vots dels diferents partits per dir qui guanya les municipals: la temptació de sumar pomes, peres, taronges i kiwis per aconseguir una portada rodona, no fos cas que la realitat t’espatlli un bon titular.

El mateix que faran els mitjans madrilenys, també pendents del seu melic: com si a la resta d’Espanya només ens interessés saber com els hi ha anat al Gallardón, l’Aguirre, el Sebastián o el Simancas. Amb un afegit: tractaran les municipals com unes primàries o, ja posats a menysprear-les, com una “macroenquesta” de les úniques eleccions que consideren importants, les generals. Continuaran indiferents a un canvi profund que s’està produint a aquest país: comença a ser un país, perdoneu-me l’expressió, “pluricèntric” més que “descentralitzat”. Cada dia som més un país-xarxa: un model de país molt diferent del país-melic, amb una capital que ho és tot i una perifèria que serveix per anar-hi de vacances o d’excursió. En fi, ja se n’adonaran…

* * *

El alcalde de Catalunya

...o el de España, a estos efectos, tanto monta, monta tanto. Barcelona y Madrid tienden a comportarse igual. Madrid se cree que es España y Barcelona hace lo mismo con Cataluña. Y así tenemos a los candidatos barceloneses a las municipales, convertidos por obra y gracia de los medios de comunicación nacionales ("regionales", dirían en Madrid) en una especie de candidatos de todos. Hay días que parece que Hereu o Trias se presentan a alcaldes de Cataluña, acompañados de sus posibles socios: los tripartitos están empujando a CiU hacia los brazos del PP en todas partes, han tenido la virtud de definir claramente la gran familia de izquierdas, pero también de sacar a la luz pública la derecha.

Los medios a que me refiero, y que están convencidos de que son un referente para todo el país, piensan sólo en clave barcelonesa: el resto de Cataluña es un apéndice de la capital. Incluso en "Polonia" (el brillante programa de sátira política de TV3) nos tuvimos que tragar los gags de los candidatos barceloneses, como si fueran de todos. Qué risa... No han hecho el más mínimo gesto para retratar la diversidad de elecciones que se celebran este domingo en todo el país: cuatro pinceladas para dar algo de color local, nada más.

El lunes nos obsequiarán con portadas similares: quién será el alcalde de Cataluña (es decir, el de BCN). Como mucho sumarán los votos de los diferentes partidos para decir quién gana las municipales: la tentación de sumar manzanas, peras, naranjas y kiwis para conseguir una portada redonda, no sea que la realidad vaya a estropearte un buen titular... Lo mismo que harán los medios madrileños, también pendientes de su ombligo: como si en el resto de España sólo nos interesara saber cómo les ha ido a Gallardón, Aguirre, Sebastián o Simancas. Con un añadido: tratarán las municipales como unas primarias o, ya puestos a despreciarlas, como una "macroencuesta" de las únicas elecciones que consideran importantes, las generales. Continuarán indiferentes a un cambio profundo que se está produciendo en este país: empieza a ser un país, perdonadme la expresión, "pluricéntrico" más que "descentralizado". Cada día somos más un país-red: un modelo de país muy diferente del país-ombligo, con una capital-ombligo y una periferia que sirve para ir de vacaciones o de excursión. En fin, ya se irán dando cuenta ...