31 de maig 2007

El defensor del defensor

Espanya és tan poca cosa, tan poca, una donzella tan desvalguda, que necessita sempre d’esforçats cavallers que la vinguin a socórrer i la salvin dels pèrfids separatistes. Múgica, Defensor del Pueblo, ha esdevingut Defensor de la Nación, que no sé si era ben bé la seva missió… Però ja se sap, a grandes males, grandes remedios. Que traduït al llenguatge jurídic més subtil vol dir més o menys: a Estatut desvertebrador, fot-li garrotada. Ha necessitat cinquanta pàgines, cinquanta, per arribar a la visionària conclusió que l’Estatut preludia la desvertebració de l’Estat. Per què? Pel sol fet d’haver gosat escriure la sagrada paraula reservada per a la única pàtria que és com la santíssima trinitat, 3 en 1: una, grande y libre. La paraula nació, posada amb delicadesa d’orfebre en el text de l’Estatut i amb extremes precaucions per no tocar massa la pera (eren aquells temps que l’Estatut havia d’obrir la porta a la poligàmia i l’eutanàsia, ja se sap que aquí qui realment “crispa” són les esquerres…), té un poder increïble: l’escrius a l’Estatut d’Autonomia i automàticament Espanya s’ensorra. Com és que no se’ns havia acudit abans? A aquesta voluntat dinamitera de la sagrada unitat espanyola li afegeixes això d’exigir el coneixement del català, el blindatge (teòric, teòric…) de competències, i la gràcia que ens fa tenir oficina pròpia a Brusel.les, i ja tens Espanya trencada a bocins. Mentre Múgica defensa Espanya, qui ens defensarà de defensors com aquest? Necessitem urgentment un defensor del defensor.

* * *

El defensor del defensor

España es tan poquita cosa, tan poquita, una doncella tan desvalida, que necesita siempre de esforzados caballeros que la vengan a socorrer y la salven de los pérfidos separatistas. Múgica, Defensor del Pueblo, se ha convertido en Defensor de la Nación, que no sé si era exactamente su misión... Pero ya se sabe, a grandes males, grandes remedios. Que traducido al lenguaje jurídico más sutil quiere decir más o menos: a Estatuto desvertebrador, garrotazo limpio. Ha necesitado cincuenta páginas, cincuenta, para llegar a la visionaria conclusión que el Estatuto preludia la desvertebración del Estado. ¿Por qué? Por el solo hecho de haber osado escribir la sagrada palabra reservada para la única patria que es como la santísima trinidad, una especie de 3 en 1: una, grande y libre. La palabra nación, insertada con delicadeza de orfebre en el texto del Estatuto y con extremas precauciones para no tocar demasiado las narices (eran aquellos tiempos en que el Estatuto supuestamente abría la puerta a la poligamia y la eutanasia, algo que demuestra una vez más que quien realmente crispa son las izquierdas...), tiene un poder increíble: escribes “nación” en el Estatuto de Autonomía y automáticamente España se desmorona. ¿Cómo es que no se nos había ocurrido antes? A esta voluntad dinamitera de la sagrada unidad española le añades la exigencia del conocimiento del catalán, el blindaje (teórico, teórico ...) de competencias, y la ilusión que nos hace tener oficina propia en Bruselas, y ya tienes España rota en mil pedazos. Mientras Múgica defiende España, ¿quién nos defenderá de defensores como éste? Necesitamos urgentemente a un defensor del defensor.