Jugar amb foc

En un país on hi ha gent capaç de jugar sense manies amb el terrorisme com a arma electoral, no ens pot estranyar que al final, tard o d’hora, la immigració acabi essent també combustible per a les campanyes. No per a totes ni a tot arreu, faltaria més. No es pot generalitzar, perquè hi ha ciutats, persones o partits que no fan bromes amb això. Però va entrant en campanya. Aznar -que no renuncia a fer de Moisès guiant el poble escollit mentre vagareja perdut per les tenebres del zapaterisme- insisteix en el tema: ho fa amb relativa subtilesa tenint en compte el seu currículum, però entre tanda i tanda d’abdominals, acaba de tornar a subratllar que immigració i inseguretat són inseparables. L'Artur Mas (en solitari, sense el suport de Duran Lleida) també s’ha apuntat a escalfar la campanya amb munició perillosa: diu ni més ni menys que Catalunya és gairebé la capital dels yihadistes. Hi ha alguns experts (¿?) que afirmen el mateix amb altres paraules, però els papers d’un expert i d’un líder polític són diferents. Un líder polític pot escollir apartar un tema del debat partidista, no per ignorar la qüestió ni silenciar-la, cosa per altra banda impossible, sinó tractar-la amb la delicadesa i seriositat que mereix. I amb prudència. O amb aquella virtut tan catalana del seny. Que Al.là i Yahveh ens preservin de tot mal i ens agafin confessats, si seguim per aquest camí, jugant amb foc a prop de la benzina. No falla: tard o d’hora s’acaba encenent la foguera.

* * *

Jugar con fuego

En un país donde hay gente que no le hace ascos a utilizar el terrorismo como arma electoral, no es de extrañar que al final, tarde o temprano, la inmigración acabe siendo también combustible para las campañas. No para todas ni en todas partes, faltaría más. No se puede generalizar, porque hay ciudades, personas o partidos que no entran en este juego irresponsable. Pero el tema va entrando en campaña. Aznar -que no renuncia a su papel de Moisés guiando el pueblo escogido mientras vaga perdido por las tinieblas del zapaterismo- insiste en la cuestión: lo hace con relativa sutileza teniendo en cuenta su currículum, pero entre serie y serie de abdominales, vuelve a subrayar que inmigración e inseguridad son inseparables. Artur Mas (en solitario, sin el apoyo de Duran Lleida) también se ha apuntado a calentar la campaña catalana con munición peligrosa: dice ni más ni menos que Cataluña es casi la capital de los yihadistas. Hay algunos expertos (¿?) que afirman lo mismo con otras palabras, pero los papeles de un experto y de un líder político son diferentes. Un líder político puede escoger apartar un tema del debate partidista, no para ignorar la cuestión ni silenciarla, cosa por otra parte imposible, sino tratarla con la delicadeza y seriedad que merece. Y con prudencia. O con aquella virtud tan catalana: el “seny”. Que Alá y Yahveh nos guarden de todo mal, si seguimos por este camino, jugando con fuego cerca de la gasolina. No falla: tarde o temprano se acaba encendiendo la hoguera.