28 de maig 2007

27-M: què ha passat?

Terrassa: una clara victòria del PSC. El PSC ha guanyat rotundament les eleccions municipals a Terrassa (13 regidors), reforçant una vegada més la posició política de l’alcalde Pere Navarro a la ciutat. El PSC treu a Terrassa un resultat -en percentatge- superior que al conjunt de Catalunya: el 43’56% dels vots a la ciutat, el 33’64% al país. ERC perd molts vots i un regidor, però el govern d’entesa té una majoria sòlida: 13+3+2=18, quan la majoria absoluta són 14. CiU guanya un regidor (passa de 5 a 6) però ha perdut molts vots i queda molt lluny de l’objectiu que proclamava el seu candidat Josep Rull... A les autonòmiques (que a Terrassa va guanyar el PSC) els dos partits van quedar a uns 400 vots de distància, cosa que el portava a dir que a les municipals seria el moment del “sorpasso”. No ha estat així. CiU perd gairebé 10.000 vots respecte a les autonòmiques, mentre que el PSC en treu 5.000 més. Ah, que gairebé me n'oblido: Ciutadans es queda molt lluny de tenir representació i la CUP encara més. El mapa polític terrassenc experimenta només lleugeres correccions. La bona gestió municipal ha pesat molt, segur, tot i que no hauríem de menystenir el factor ideològic, en un sentit molt ampli.

(Trobareu una lectura molt més extensa dels resultats del 27-M a Terrassa a TerrassaBlogDiari... No és la única possible, però és honesta...)

L’abstenció. Es la gran notícia. A les Espanyes, la participació ha estat del 63’78%, a Catalunya 10 punts menys, un 53’80%. Fatiga electoral catalana? No ens enganyem, és més profund. I molt preocupant. Els partits poden seguir amb la tàctica de l’estruç, més enllà de les lamentacions rituals, però aquí hi ha un missatge clamorós i confús que demana ser escoltat. Ja veurem.

Catalunya: el PSC surt reforçat. En un panorama dominat per l’abstenció, el PSC avança posicions clarament a molts municipis. Ull amb aquesta mena de lectures globals: l’impuls socialista és en gran part mèrit de les diferents “marques locals” del PSC, a Catalunya no s’ha votat en clau de primàries ni de revàlida de les autonòmiques. CiU perd força però resisteix i treu un molt bon resultat a Barcelona, on el tripartit no perilla però retrocedeix notablement.

Extrapola i embolica que fa fort. Es fantàstic: se sumen tots, tots, els vots conseguits per PP i PSOE arreu d’Espanya, i apa, a treure conclusions. No només és una barbaritat extrapolar els resultats en general: potser sí que el PP vota en bloc fins i tot a les eleccions per president de la comunitat de veïns, però no així el món de l’esquerra ni dels nacionalismes, que és molt més complex i aquesta vegada no anava a votar unes generals. A més, és una barbaritat sumar-los tots a la brava, quan sabem que no es distribueixen així: cal recordar que Espanya no és una circumscripció única.

Madrid no és tot Espanya, però el PP guanya rotundament a la capital. El PP obté un gran resultat a Madrid, que es consolida com la base de la seva força electoral. I el PSOE recull a la capital el que ha sembrat amb els seus candidats i la campanya, senzillament. País Valencià i Balears: germans de llengua sí, però amb un mapa polític dominat pel PP, a diferència de Catalunya i Aragó. El PP pot perdre Navarra, fet que canvia l'escenari polític i que sens dubte mereixerà unes quantes apocalíptiques manifestacions de dissabte.

Si eren unes primàries, ha estat match nul. Perd el PSOE? No, però tampoc guanya. Guanya el PP? No, però tampoc perd. Hi ha empat. Em resisteixo a comptar-ho així, sumant-ho tot, però en fi, som-hi: 7.758.000 vots per al PSOE, 7.914.000 per al PP. Si Espanya fos tan simple com aquest model de zeros i uns, el PP hauria guanyat per la mínima. Però ho sento per a tots els que tenen ganes de fer de la política espanyola un sistema bipartidista: no és així, aquest país és més complex quan te’l mires des dels afores de Madrid. Haurem d’esperar a les generals, que és el que toca.

* * *

27-M: qué ha pasado


La abstención. Es la gran noticia. En las Españas, la participación ha sido del 63 '78%, en Cataluña 10 puntos menos, un 53' 80%. ¿Fatiga electoral catalana? No nos engañemos, es más profundo. Y muy preocupante. Los partidos pueden seguir con la táctica del avestruz, más allá de las lamentaciones rituales, pero aquí hay un mensaje clamoroso y confuso que pide ser escuchado. Ya veremos.

Cataluña: el PSC sale reforzado. En un panorama dominado por la abstención, el PSC avanza posiciones claramente en muchos municipios. Ojo con este tipo de lecturas globales: el impulso socialista es en gran parte mérito de las diferentes "marcas locales" del PSC, en Cataluña no se ha votado en clave de primarias ni de reválida de las autonómicas. CiU retrocede significativamente pero resiste y saca un muy buen resultado en Barcelona, donde el tripartito no peligra pero retrocede notablemente.

Terrassa: una clara victoria del PSC. El PSC ha ganado rotundamente las elecciones municipales en Terrassa (13 concejales), reforzando una vez más la posición política del alcalde Pere Navarro en la ciudad. El PSC saca a Terrassa un resultado -en porcentaje- superior que al conjunto de Cataluña: el 43 '56% de los votos en la ciudad, el 33' 64% en el país. ERC pierde muchos votos y un concejal, pero el gobierno de entendimiento tiene una mayoría sólida: 13+3+2=18; la mayoría absoluta son 14. CiU gana a un concejal (pasa de 5 a 6) pero ha perdido muchos votos y queda muy lejos del objetivo en que proclamaba a su candidato Josep Rull ... En las autonómicas (que en Terrassa ganaron al PSC) los dos partidos quedaron a unos 400 votos de distancia, cosa que lo llevaba a decir que en las municipales sería el momento del "sorpasso". No ha sido así. CiU pierde casi 10.000 votos con respecto a las autonómicas, mientras que el PSC saca 5.000 más. Ah, que casi se me olvida: Ciutadans se queda muy lejos de tener representación y la CUP todavía más. El mapa político terrassense experimenta sólo ligeras correcciones. La buena gestión municipal ha pesado mucho, seguro, aunque no hay que menospreciar el factor ideológico, en un sentido muy amplio.


Extrapolando, que es gerundio. Es fantástico: se suman todos, todos los votos conseguidos por PP y PSOE por todo España, y venga, a sacar conclusiones. No sólo es una barbaridad extrapolar los resultados en general: tal vez el PP vote en bloque incluso en las elecciones para presidente de la comunidad de vecinos, pero no así el mundo de la izquierda ni de los nacionalismos, mucho más complejo, que no ha respondido como si éstas fueran unas generales. Además, es otra barbaridad notable sumarlos todos a la brava, cuando sabemos que no se distribuyen así: España no es una circunscripción única.

Madrid no es toda España, pero el PP gana rotundamente en la capital. El PP obtiene un gran resultado en Madrid, que se consolida como la base de su fuerza electoral. Y el PSOE recoge en la capital lo que ha sembrado con sus candidatos y la campaña, sencillamente. País Valencià y Baleares: hermanos de lengua catalana, sí, pero con un mapa político dominado por el PP, a diferencia de Cataluña y Aragón. El PP puede perder Navarra, hecho que cambia el escenario político y que sin duda merecerá la convocatoria de algunas apocalípticas manifestaciones sabatinas. Ya las estamos echando de menos…Si eran unas primarias, ha sido match nulo. ¿Pierde al PSOE? No, pero tampoco gana. ¿Gana el PP? No, pero tampoco pierde. Hay empate. Me resisto a sumarlo todo, pero en fin: 7.758.000 votos para el PSOE, 7.914.000 para el PP. Si España fuera tan simple como este modelo binario de ceros y unos, el PP habría ganado por la mínima. Pero, aunque sea frustrante para todos los que desean que la política española sea un sistema bipartidista, no es así. Este país es más complejo visto desde las afueras de Madrid. Habrá que esperar a las generales de verdad para asistir al round definitivo.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Primer de tot, Joan, felicitats pel resultat obtingut pel teu partit en aquestes eleccions municipals.
En segon lloc i agafant parts del teu escrit dir-te que "....a Catalunya no s’ha votat en clau de primàries ni de revàlida de les autonòmiques". La qual cosa fa que la comparació "CiU perd gairebé 10.000 vots respecte a les autonòmiques, mentre que el PSC en treu 5.000 més". No sigui una forma correcta de comparar resultats.

JR&OC ha dit...

Gràcies, Pedagog! Crec que és un bon resultat per a tothom, sincerament. Un dels millors resultats possibles per a la nostra ciutat...

Et dóno i no et dóno la raó en la comparació. Te la dono, evidentment, perquè la gent tenim coses diferents al cap i al cor segons si votem municipals, autonòmiques o generals. Però no te la dono si analitzem els objectius: el de CiU no era treure set regidors, sinó superar el diferencial de vots amb el PSC, certament escàs el dia de Tots Sants... Podia semblar que el "sorpasso" el tenien gairebé a tocar... Només quatre-cents vots... Interpretació errònia del resultat de les autonòmiques a Terrassa, com s'ha vist.